El Bloc 6x6 dels arquitectes Elisabet Capdeferro i Ramon Bosch (bosch.capdeferro arquitectura) no ha parat de ser notícia des dels seus orígens: ho va ser quan es va anunciar que es construïa el primer bloc de pisos de Girona fet amb fusta (de cinc plantes, més planta baixa i soterrani, per a un total de 35 habitatges); ho va ser quan es va anunciar que era una de les 85 obres aspirants al Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea-Premi Mies van der Rohe 2022; i ho ha estat més recentment, quan va rebre en solitari el premi en la categoria d’arquitectura dels Premis d’Arquitectura de les comarques de Girona 2022.
El jurat d’aquest guardó, format per les arquitectes Isabela de Rentería com a presidenta, i Montse Nogués i Marta Benedicto com a vocals, justificava la seva decisió per «ser un projecte de bloc d’habitatges en un barri nou, en el qual s’investiga, s’arrisca i es respon de forma molt curosa al lloc i a moltes qüestions relacionades» com ara, segons esmentaven, la construcció/composició, la tradició/adaptació, la funció/flexibilitat, i la perspectiva de gènere. En aquest sentit, la resolució del jurat afegia que «la localització de la cuina al centre neuràlgic de l’habitatge confereix a les tasques de la llar la capacitat de ser compartides i visibilitzades».
En la memòria del projecte inclosa en el catàleg dels premis, els arquitectes expliquen que «el Bloc 6×6 intenta respondre al repte majúscul de construir un habitatge contemporani que respongui a les qüestions del present plantejant un apropament entre els extrems de diverses dicotomies: el creixement urbà i el respecte pel medi, la relació entre un prototip i el seu context cultural, la durabilitat dels edificis i la seva adaptabilitat al llarg dels anys i la preservació d’un contacte íntim amb l’univers en un context de densificació de les ciutats». Construït amb panells de fusta laminada encreuada, un sistema d’edificació en sec altament eficient en termes de precisió, velocitat i sostenibilitat, el projecte s’emmarca en la recerca de nous models d’«habitatge responsable».
Ara bé, l’ús d’aquests materials també condiciona l’estructura de l’edifici. Segons Bosch i Capdeferro, «la utilització de panells de CLT planteja una tipologia d’estructura mural. Els habitatges estan formats per sis estances d’uns 12 m2 que es poden connectar a voluntat i canviar d’ús al llarg del temps». Els aspectes ambientals són especialment valorats, és clar: «Per reduir la demanda energètica, es combinen un bon aïllament, la ventilació creuada i l’aprofitament de la radiació solar. Una galeria hivernacle a sud permet el preescalfament passiu de l’habitatge a l’hivern; a l’estiu es fa recircular l’aire fresc de nord cap a l’espai interior i la galeria es reconfigura a mode d’umbracle».
La modernitat de la proposta està arrelada en el passat de Girona, perquè com expliquen els arquitectes, «el projecte beu de la tradició local de galeries construïdes en voladiu sobre l’antiga muralla que separava la ciutat del riu Onyar».
