Tot i que havien passat molts anys i tornava amb una família feta, semblava que només feia quatre dies que havia hagut de fer les maletes per embarcar-se cap a Cuba. Una diferència sí que percebia en l’ambient. Aquell ambient de guerra, que ho havia tenyit tot de por i de tristesa, havia desaparegut i ara la gent semblava viure una mica més tranquil·la.
Narcís Riera Illa va néixer el 8 d’octubre de 1849 a Vilamarí, una localitat que forma part del municipi de Vilademuls, al Pla de l’Estany.
Després de fer els estudis inicials, va cursar el Batxillerat a Figueres i el finalitzà el 1867. A més, també va passar tres cursos al seminari diocesà de Girona. Posteriorment es va matricular a la Facultat de Medicina de la universitat de Barcelona i, quan tenia vint-i-dos anys, el 1871, va acabar la carrera i va obtenir el títol.
Inicialment va començar a exercir a Besalú però després es va traslladar al barri del Pont Major de Girona. Quan va esclatar la Tercera Guerra Carlina, el 1873, va decidir marxar a Cuba. Allà es va instal·lar a la localitat de Sábalo de Guane, on van néixer els seus fills, tres nois i tres noies. Desgraciadament, com acostuma a passar, es coneix més la trajectòria d’uns que de les altres. Un dels tres fills es va dedicar al sacerdoci i els altres dos van seguir els passos professionals del seu progenitor. Narcís Riera Illa i la seva família van tornar a Catalunya al voltant de 1884 i va reprendre la seva activitat com a facultatiu al mateix barri gironí on ja tenia la consulta abans d’emigrar.
Més enllà de la seva faceta professional, el doctor Riera Illa va estar vinculat als sectors catalanistes i el 1888 va ser un de les personalitats del país que va signar el Missatge a la Reina Regent en el qual es demanava un reconeixement a la personalitat pròpia del país i un reconeixement a la nostra llengua. La petició, com ha passat sempre, no va tenir cap mena de recorregut.
Narcís Riera Illa va morir el 28 d’octubre de 1905, quan tenia cinquanta-sis anys acabats de fer, al barri del Pont Major. Aleshores el seu fill Salvador Riera Pau, que feia de metge a Barcelona, es va fer càrrec de la seva consulta i, a més, la va ampliar oferint els seus serveis als veïns de Sarrià de Ter. I també, igual que el seu pare, ell era catalanista. Fou un destacat dirigent de la Lliga i arribà a ser president de la diputació de Girona durant l’època de la Mancomunitat.
