L’any 1970, Shigeyoshi Koyama (Osaka, 1940) va arribar «gairebé per casualitat» a Cadaqués. Era un jove pintor autodidacte que amb trenta anys va agafar el transsiberià per anar a Moscou i des d’allà a París. Seguint viatge cap al sud, va arribar a Vilajuïga, on va estar un temps abans de conèixer Cadaqués, la localitat on s’acabaria instal·lant i convertint en centre de la seva producció artística. Una producció que li ha permès passar de subsistir amb el que pescava a les cales del Cap de Creus, a vendre obres a col·leccions tan importants com la Thyssen o la Grimaldi. Tot i sentir-se incomprès en els seus inicis i veure com les galeries li tancaven les portes, Koyama no va desistir i, amb esforç i amb un caràcter pausat i discret característic de la societat oriental, ha acabat convertint-se en un dels artistes més reconeguts de l’Empordà, la trajectòria del qual repassa ara el llibre Koyama. Una vida entre dos océanos, que ha escrit Miquel Manzano i publica Comanegra.
La primera biografia de l’artista japonès reuneix més de cent quadres i més de cinquanta fotografies que permeten il·lustrar-ne la trajectòria, marcada per un estil «únic», que l’autor tracta d’explicar en el transcurs del llibre, on l’equilibri i la pau hi tenen un pes central. «Les obres de Koyama no són de les que es miren amb ulls distrets a l’estrèpit d’una nit d’estrena. Demanen silenci, demanen meditació. T’has de forçar a entrar al teu interior per conèixer el món que t’ofereixen», va dir l’escriptor i crític Francis Villadier.
En concret, l’«estil Koyama», tal com el defineix el crític Daniel Giralt-Miracle, combina els paisatges mediterranis eteris amb l’estètica wabi-sabi, que significa solitud i fredor i que potencia «la bellesa de la imperfecció». Aquesta «bellesa» la plasma en pintures de paisatges muntanyosos, rocosos i de penya-segats dels entorns de Cadaqués, i també d’indrets característics del nucli urbà, utilitzant, indistintament, la tècnica de l’oli i de l’aquarel·la, i fent servir una paleta que es mou entre els blaus i els grisos, incloent-hi els verds i vermells, seguint la tradició japonesa.
«Un artista real i imaginari a la vegada, oriental i occidental, figuratiu i abstracte, màgic i sintètic», és com descriu Giralt-Miracle al pintor japonès. Per al dramaturg Henri-François Rey, «el seu talent es va fer evident quan, uns mesos després d’arribar a Cadaqués, ens va mostrar, als amants del poble, un aspecte, una carta, que mai havíem descobert i que, per tant, podia ser una de les realitats d’aquest lloc. Era la realitat de Koyama».
L’estil que va captivar Dalí
Aquesta fusió va ser la que va captivar a artistes com Picasso, Duchamp, Miró, Richard Hamilton, Max Ernst, René Magritte, Derain o el mateix Salvador Dalí, a qui va conèixer a Cadaqués.
Koyama, a través del cercle d’amics de l’empresari francès François Bessière va poder viure els últims anys del «selecte ambient bohemi català», explica Manzano a la seva biografia. Al restaurant Barroco, on el japonès havia treballat molts anys com a cambrer i també hi va exposar les seves obres, va coincidir amb Dalí, qui li va assegurar que les seves obres li semblaven «magnífiques», tal com relata l’autor del llibre.
Segons Miquel Manzano, de fet, en aquell moment, Koyama havia sentit a parlar de Salvador Dalí i el surrealisme, però en cap cas s’imaginava que el pintor fos de Figueres, ni que residís a Cadaqués, igual que ell.
Avui, als seus 82 anys i després d’haver passat per Tòquio -on la seva família es va refugiar quan ell era un infant per la Segona Guerra Mundial-, París, Düsseldorf, Barcelona i Mallorca, Shigeyoshi Koyama continua establert a Cadaqués, el centre neuràlgic de la seva activitat artística.
Malgrat que la crítica veu en les obres del pintor d’origen japonès «solitud, malenconia i anhel espiritual», Manzano mostra un Koyama «apassionat» i «en pau» amb si mateix. En aquest sentit, l’autor de Koyama. Una vida entre dos océanos presenta així el recorregut d’un artista que no ha estat «insòlit per les seves provocacions, sinó per la seva aportació al món de l’art transversal i transcultural», assegura, convertint-se en el pintor més cosmopolita de l’Empordà.
