Diari de Girona

Diari de Girona

Historiadora de l’exili

Historiadora de l’exili

Nascuda al cor de l’Empordà, Vila-sacra, el 1964 i morta a Barcelona el 2014, va residir des de l’adolescència fins al viatge a la ciutat comtal, on patí l’accident mortal, sempre a Mèxic, on havia emigrat la seva família.

Historiadora formada a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), on es doctorà i investigadora del màxim nivell a l’INAH de Mèxic, el gruix de la seva obra és sobre l’exili espanyol i català. S’ocupà metodològicament per les seves recerques de la història oral, de la que esdevingué reputada especialista, i així entrevistà a fons a molts refugiats sobre el que fou el viatge i presència a les terres mexicanes. Foren diversos milers els catalans que hi hagué, tingueren premsa, un programa de ràdio, la desconeguda avui Hora catalana, i convisqueren en festes i diades nostrades i feren teatre, jocs florals, actes, eren potser sis o set mil dels trenta mil espanyols que el general Lázaro Cárdenas acollí. Més que el 1714. Després de França, Mèxic fou el país que més n’acollí, obrí les portes a tots els refugiats i els qui van poder, dels tres-cents mil en terres gal·les, hi anaren. A Mèxic trobaren llibertat per fer en català el que Espanya prohibí. No deixa de ser simptomàtic que Mèxic tingués més ministres d’educació catalans en mig segle que Espanya en tres segles. Dolors Pla ho estudià, i amb eficiència, durant tota una vida fins al tràgic accident.

Ens vàrem conèixer a Tlalpan l’agost del 2005 arran l’estada que hi vaig fer entrevistant exiliats per a «Veus de l’exili» de Catalunya Ràdio. Ens explicà i mostrà l’extraordinària labor que feren tot entrevistant a refugiats, així una bateria d’entrevistes en profunditat a una quarantena d’exiliats catalans per a l’Archivo de Historia Oral de Refugiados Españoles en México de l’INAH, el centre estatal on ella treballava. Les entrevistes es conserven a Mèxic en so i transcrites amb una còpia a Salamanca.

La seva labor no foren només recerques projectades en llibre sinó en altres suports i d’èxit com la magna exposició El exilio español en la Ciudad de México, juntament amb S. Raúl Arroyo que es pogué visitar a Ciutat de Mèxic i a Madrid. De la seva molt extensa bibliografia destaquem a més dels dos citats més amunt Los niños de Morelia: un estudio sobre los primeros refugiados españoles en México (1985) l’entranyable història dels nens i nenes que foren duts de la península, en plena guerra al país asteca. Dolors Pla sempre es referia a un col·lectiu, no pas a una suma d’individualitats, i així la seva interpretació era la d’un grup que tenia entitat pròpia i definida. A més dels llibres propis coordinà moltes altres obres en una extensa relació que arranca amb El exilio catalán en México: notas para su estudio (1997) i segueix amb obres on li plaïa de donar-hi les màximes dades, amb el tractament professional de l’historador i on apareixia amb esforç que donava un bon resultat l’objecte de la recerca. Dels molts títols esmentem-ne algun de representatiu: Estudios catalanes de El Colegio de Jalisco (2002); Pan, trabajo y hogar. El exilio republicano español en América Latina (2007); La letra en que nació la pena: cartas a la presidenta del Comité de Ayuda a los Niños del Pueblo Español, 1937-1940 (2007) i, encara, De ciudadanas a exiliadas: un estudio sobre las republicanas españolas en México (2009).

Compartir l'article

stats