Quiosc

Diari de Girona

Jaciments arqueològics, productes culturals acabats

«Actualment a Catalunya són ben pocs els jaciments prehistòrics que han assolit la categoria de productes culturals acabats, per les mancances i limitacions pròpies del temps que estem vivint (...) encara que el procés avança en la bona direcció» 

Visites i publicacions per aprofundir en el coneixement sobre l’arqueologia de prop. 1 Una visita al Parc prehistòric de les Coves del Toll de Moià (Moianès), el 9 d’octubre del 2021.2 La roca dels Bous, a la Noguera, el 17 d’agost del 2017. |

Els jaciments prehistòrics que formen part de l’Inventari del Patrimoni Cultural Català són nombrosos i sovint disposen dels atractius idonis per esdevenir un producte cultural acabat, és a dir, un espai arqueològic on en paral·lel s’hi desenvolupin com un tot integral accions de tipus patrimonial, científic, divulgatiu, educatiu i econòmic.

3 La roca dels Moros, al Cogul (Les Garrigues), el 17 d’agost del 2018. |

El patrimoni arqueològic català és un bé comú i, en tant que és de tothom, per tal que el potencial dels seus jaciments prehistòrics s’acabi posant en valor caldrà que durant un llarg període de temps hi hagi continuïtat i estabilitat en els treballs de recerca i divulgació i al mateix temps que es vagin produint els seus corresponents relleus generacionals.

4 Visitants a la cova de la Font Major, a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), el 5 de juny del 2021. |

Línia de treball de 50 anys

El llibre El paleolític a les comarques gironines i la revista Quadern de Prehistòria Catalana número 22 que el nostre centre d’estudis ha publicat entre el desembre de 2021 i el maig d’aquest 2022 tracten precisament sobre aquesta qüestió (patrimoni, investigació i difusió de la prehistòria), la qual de fet és la continuació de la línia de treball que està desenvolupant aquesta entitat els darrers 50 anys, des la seva fundació l’any 1972.

El contingut d’aquest número 22 està estructurat en dues parts (1. Cronologia. Les accions de l’entitat i 2. Recerca i divulgació. Els Apunts Monogràfics) i conté referències a espais arqueològics catalans, espanyols i francesos que hem visitat entre els anys 2014 i 2021 i que ja es poden considerar productes culturals acabats, com per exemple les coves del Toll (Moianès), la Roca dels Bous i la Cova Gran (La Noguera), La Roca dels Moros (Les Garrigues), el Barranc de La Boella (El Tarragonès), la cova de la Font Major (Conca de Barberà), Orce i Barranco León (Granada), l’abric Pataud i la cova de Rouffignac (La Dordonya), la cova de Chauvet (Ardecha), les coves de Niaux, Bédeilhac, La Vache i Mas d’Azil (Arieja), la Roche de Solutré (Borgonya), la cova de Pech-Merle (Lot), Menez Dregan i Carnac (Bretanya), l’abric d’Aurignac (Alta Garona) i la cova de Gargas (Alts Pirineus).

Els darrers anys hem publicat al Dominical del Diari de Girona diversos reportatges sobre el paleolític de les comarques gironines perquè aquest és el nostre àmbit d’actuació natural i, per tant, en coneixem bé la seva realitat. A continuació i a tall d’exemple, però, ens referirem a quatre dels jaciments esmentats anteriorment i que estant situats fora d’aquesta demarcació perquè estem segurs que contemplar in situ i tenir en compte d’altres models és un exercici molt útil de cares a poder seguir millorant l’actual situació del paleolític gironí.

- Coves del Toll: Des de fa uns quants anys que en aquest paratge arqueològic hi tenen lloc diverses activitats relacionades amb la prehistòria (la creació d’un parc prehistòric, la celebració anual del Mercat Escolar de la Prehistòria de Moià, les excavacions a la cova de les Teixoneres des de l’any 2003 per part de l’IPHES de Tarragona o l’intercanvi d’agermanament Moià-Mauer-Talteüll). El seu dinamisme té ressò arreu de Catalunya. El vam visitar en dues ocasions, el 27 de maig de 2017 i el 9 d’octubre de 2021, i hem de dir que ens va causar molt bona impressió a tots nivells (patrimoni, ciència, divulgació i economia). Per tant, vam poder comprovar que a Moià s’hi està desenvolupant un bon producte cultural entorn la prehistòria

- Roca dels Bous: La vam visitar el 17 d’agost de 2017 i el 20 de novembre de 2021. Es tracta d’un abric situat al marge dret del riu Segre que va ser freqüentat pels neandertals i on avui s’hi està consolidant un interessant projecte d’arqueologia social que combina ciència amb divulgació. Durant aquella estada a La Noguera també vam visitar la veïna i colossal Cova Gran i vam ser testimonis del trist conflicte que continua obert entre arqueòlegs i escaladors.

- Roca dels Moros: És un dels jaciments prehistòrics catalans més coneguts i des de l’any 1998 està inscrit al Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El 17 d’agost de 2018 el vam visitar i vam observar que disposa d’unes magnífiques instal·lacions (obertes l’agost de 2015) per tal de poder atendre milers de visites.

- Cova de la Font Major: L’any 2019 l’arqueòleg Josep Maria Vergés hi va localitzar un santuari paleolític amb representacions d’art rupestre parietal. El 5 de juliol de 2021 vam anar a l’Espluga de Francolí amb l’objectiu de visitar aquesta sensacional descoberta. Aquest dia vam disposar i gaudir a la vegada d’un jaciment prehistòric, un restaurant i un celler cooperatiu, que estan situats a poca distància entre ells en un radi en forma de triangle, la qual cosa ens va permetre constatar que en aquest municipi han entès bé i estan desenvolupant allò que coneixem com a producte cultural. El guia de la Font Major, a més, ens va informar que la galeria on hi ha els gravats paleolítics s’està condicionat per obrir-se al públic properament. Esperem que sigui aviat per així poder revisitar aquest esplèndid espai arqueològic.

Continuar esperant

Actualment a Catalunya són ben pocs els jaciments prehistòrics que han assolit la categoria de productes culturals acabats. Aquest fet s’explica per les mancances i limitacions pròpies del temps que estem vivint. Per tant, encara que ja estem al segle XXI, tot sembla indicar que hauran de passar uns quants anys més perquè s’acabi tenint cura del nostre patrimoni arqueològic en els aspectes integrals esmentats a l’inici de l’article: patrimoni, ciència, divulgació, educació i economia.

Al nostre entendre aquest procés avança en la bona direcció, per bé que tot just estigui a les seves beceroles. D’aquí que mentre continuem imaginant millors temps a venir sigui apropiat anar documentant les accions entorn la prehistòria que ara tenen lloc al nostre territori. La publicació del Quadern de Prehistòria Catalana número 22 té aquesta finalitat: ser cronistes del nostre temps i treballar pels arxius, tot esperant que algun dia d’altres persones puguin desenvolupar aquesta temàtica amb millors condicions, de tal manera que finalment s’acabi produint, de manera efectiva i plena, la consideració de jaciments prehistòrics com a productes culturals acabats.

Compartir l'article

stats