Diari de Girona

Diari de Girona

El rodatge que va canviar el cinema

L’accident d’un helicòpter va matar un actor i dos nens al set de la pel·lícula «En los límites de la realidad»; el sinistre va destapar les misèries laborals existents a Hollywood i va fer canviar els protocols de seguretat

Vic Morrow en una escena de la pel·lícula «En los límites de la realidad»; a baix, retall de premsa sobre l’accident que li va costar la vida a l’actor i als dos nens que apareixien al film, de 6 i 7 anys.

Atès que els 156 episodis de La dimensió desconeguda creats pel productor i guionista Rod Serling entre el 1959 i el 1964 van arribar a ser una de les sèries més influents de la televisió, té sentit que dècades després es donés llum verda a una adaptació cinematogràfica de gran pressupost, formada per quatre segments i concebuda alhora com un regal per als fans i com un aparador per als talents d’un luxós quartet de directors: Steven Spielberg, John Landis, Joe Dante i George Miller. Poc esperaven uns i altres que la pel·lícula resultant, En los límites de la realidad, es convertiria en sinònim d’una de les pitjors tragèdies en la història de Hollywood, ara fa 40 anys, quan tant el veterà intèrpret Vic Morrow com els actors infantils Renee Chen i Myca Dinh Le, van perdre la vida de manera horrorosa mentre rodaven el segment firmat per Landis.

El rodatge que va canviar el cinema

Titulat Time out, l’episodi explica la història d’un racista empedreït que es veu obligat a tastar la seva pròpia medicina després d’experimentar una successió de misteriosos viatges en el temps: primer recala a la França de Vichy, on els nazis el prenen per un jueu; després és empès al sud dels Estats Units als anys 50, i allà el Ku Klux Klan el veu com un negre, i després apareix en plena guerra del Vietnam, convertit en un membre del Vietcong. En la que havia de ser l’escena clau del relat, el personatge es guanyava la redempció mirant de rescatar un parell de nens vietnamites d’un atac aeri nord-americà, amb els quals travessava un riu assetjat per una allau d’explosions.

Al comandament de l’helicòpter que intervenia en la seqüència hi havia Dorcey Wingo, que no tenia cap experiència prèvia en el cine, però, en canvi, era un pilot militar veterà i habituat a escenaris bèl·lics. Però això no va impedir que quan Landis va cridar «¡acció!», mentre l’aparell sobrevolava els tres actors, el seu rotor principal es veiés malmès pels excessius efectes de pirotècnia i el fes començar a girar i descendir de manera descontrolada.

Davant la mirada estupefacta de l’equip de filmació, un dels patins d’aterratge de l’helicòpter va esclafar Chen, de 6 anys, i instants després una de les seves pales va decapitar tant Morrow, de 53 anys, com Le, de 7. La commoció va imposar el silenci, que va trencar a crits la mare de Chen instants després mentre s’agenollava sobre el cos sense vida de la seva filla. Morrow mai va arribar a pronunciar la frase de diàleg que, segons el guió, culminava l’escena: «Us mantindré fora de perill, nens. Ho prometo. Res us farà mal, ho juro per Déu».

En els dies següents van anar sortint a la llum detalls pertorbadors sobre les condicions en què havia tingut lloc el rodatge. Es va saber que els nens havien estat ocupats il·legalment, que mai van ser informats que treballarien a prop d’explosius i que, immediatament després del sinistre, abundants compensacions econòmiques van ser utilitzades en secret per convèncer les seves famílies que no els denunciessin. També es va conèixer que Landis, conegut per la seva actitud violenta i dictatorial, havia insistit a utilitzar munició real durant la filmació, i que havia desatès les advertències dels seus assistents sobre els riscos que l’escena comportava.

Tant el director com Wingo com els estudis Warner Bros van acabar asseient-se al banc dels acusats en un judici que va arrencar el juliol del 1986 i es va prolongar nou mesos; aleshores ja feia molt temps que havia arribat als cines la pel·lícula, en el metratge final de la qual no hi apareixien ni l’escena de l’helicòpter ni els nens. Aquella era la primera vegada que un cineasta afrontava càrrecs penals a causa de decisions preses durant la producció d’una pel·lícula, i Landis va passar la totalitat del procés no només esquivant tot indici de culpa i penediment, sinó també mostrant-se generalment impacient i arrogant. Al final, en qualsevol cas, els acusats van ser absolts. Landis no va trigar a estrenar El príncipe de Zamunda (1988), que va ser un rotund èxit ala taquilla.

Millora de protocols

Tot i que sens dubte va ser terrible, aquell succés va tenir una conseqüència positiva: a Hollywood van comprendre que havien de millorar els protocols de seguretat en relació amb l’ús d’avions, efectes de fum i pirotècnia, i, per tant, els rodatges van començar a ser entorns prou segurs perquè les companyies asseguradores hi veiessin un negoci. Posteriorment, però, han continuat passant accidents.

El veterà pilot Art Scholl va morir quan el seu avió es va estavellar durant la filmació de Top Gun (1986); l’especialista Reid Rendell va morir en un accident d’helicòpter en el rodatge de la sèrie Airwolf (1984-86), i els actors Brandon Lee i Jon-Erik Hexum van ser assassinats per armes carregades amb bales de fogueig.

I quan un tret disparat per Alec Baldwin va matar accidentalment la directora de fotografia Halyna Hutchins fa només uns mesos, va tornar a quedar clar que al fer pel·lícules s’afronten perills. I es van revifar els dubtes sobre si, especialment en un present que permet generar per ordinador qualsevol imatge, de veritat aquests riscos valen la pena.

Compartir l'article

stats