Ron Galella va morir a finals del mes d’abril a Nova Jersey als 91 anys. La imatge més recordada del fotògraf és la d’una agressió que va patir per part de Marlon Brando el 1973 per unes fotografies preses sense consentiment. Com a represàlia, cada vegada que Brando anava a un esdeveniment, hi apareixia Ron Galella amb el cap protegit per un casc de futbol americà per fer recordar l’incident. Abans ja havia estat agredit per pinxos enviats per Richard Burton, per fer-li unes fotos amb Liz Taylor, i més tard, el 1986, per Sean Penn. L’any 1972 va rebre una ordre d’allunyament de l’illa grega de Skorpios per unes fotografies de Jackie Onassis banyant-se nua l’agost de 1970: un documental sobre Galella es titula Destrossa la seva càmera, frase que va dir Jackie a un dels seus guardaespatlles.
L’obra de Galella va ser elogiada no només per l’oportunitat de l’instant de les imatges sinó també per la seva qualitat, apreciada per Andy Warhol. El MoMA de Nova York té als seus fons algunes de les seves fotografies.
Apogeu i caiguda
El novembre del 1958, el fotògraf Tazio Secchiaroli va fer una fotografia de la ballarina Aïché Nana fent un striptease al restaurant Rugantino durant una festa d’aniversari de la comtessa Olghina de Robilant, un amor de joventut del rei Joan Carles. La foto es va publicar a L’Espresso i a Life i va arruïnar la carrera de la ballarina. El director de cinema Federico Fellini es va inspirar en aquest episodi per a la seva pel·lícula La dolce vita, en la qual el fotògraf d'una festa similar es deia Paparazo. A partir de llavors els fotògrafs que feien fotografies de manera clandestina i sense permís van ser coneguts com a paparazzi.
Alguns historiadors consideren Eric Salomon com el primer paparazzi de la història degut a la utilització de la càmera oculta per fer fotografies. En realitat, gairebé tots han fet algun «furt» a la intimitat (el mateix Cartier-Bresson va fotografiar al poeta Charles Henri Ford en un urinari públic pujant-se la cremallera de la bragueta). Però el fenomen paparazzi va més enllà de la simple presa de fotografies amb càmera oculta, és una intromissió en la intimitat i la vida privada de les persones. El mercat d’aquests productes fotogràfics explica l’abast del fenomen: milions de lectors de premsa groga consumeixen les seves fotografies a tot el món.
Entre els pioners va destacar George Dudognon, que el 1950 va obtenir fotografies inèdites de Greta Garbo a París. El 1962 Marcello Geppetti va utilitzar un gran objectiu per fotografiar Richard Burton i Elizabeth Taylor fent-se un petó sobre la coberta d'un iot. Terry O’Neill també va publicar fotografies de celebritats en entorns no habituals (Frank Sinatra amb els seus guardaespatlles, 1968). En aquest gènere ja es consideren clàssics alguns noms com Daniel Angeli, Edward Quinn, Elio Sorci, Settimio Garritano, Yolanda Dotto, Bruno Mouron, Pascal Rostain, Rino Barillari,etc.
Letizia Giambalvo i Vitaliano Napolitano són dos paparazzi italians que treballen en parella (ho són també en la seva vida privada). Van participar a la pel·lícula de Woody Allen A Roma amb amor.
Entre els espanyols destaquen Álvaro García Pelayo, Paco Ginés, Carlos Díaz-Montenegro, Gianni Ferrari i Diego Arrabal, autor del topless de la princesa Diana de Gal·les el 1994, que la revista Hola! va comprar per 200 milions de pessetes i que mai va arribar a publicar. Silvio Berlusconi també va pagar 20.000 euros l’any 2007 perquè no es publiquessin unes fotografies de Fabrizio Corona en les quals es veia la seva filla Barbara embriagada.
Daniel Angeli va fer les primeres fotografies de Diana de Gal·les i Dodi al Fayed a Saint-Tropez el 1997 i algunes de les últimes de Diana, les que van iniciar les especulacions sobre el seu embaràs quan es va fer públic el seu romanç amb el multimilionari. Mario Brenna va ser l’autor de la famosa fotografia del petó entre els dos amants, publicada pel britànic The Sun, que va vendre en un sol dia més de 750.000 exemplars.
Al centre de la polèmica
L’accident en el qual va morir precisament Lady Di el 1997 a París va marcar un abans i un després per a aquests professionals. L'opinió pública va culpar de l’accident als que perseguien amb potents motos el cotxe en el qual viatjaven la princesa i Al Fayed. Eren Serge Arnal, Nikola Arsov, Jacques Langevin, Laslo Veres, Christian Martínez i Romuald Rat. Tots ells van ser acusats d'homicidi involuntari. Mitjans nord-americans com el National Enquirer i el britànic News of the World es van negar a comprar les fotografies dels cadàvers que els van ser ofertes a altíssims preus. Va ser el diari alemany Bild el que va publicar les primeres fotos de l'accident, cap feta per aquests paparazzi. Com a protesta, en alguns llocs es van organitzar cremes públiques de la revista.
Arran d’aquest episodi es va endurir la legislació i el 2008 el fotògraf britànic Jason Fraser va ser condemnat per haver publicat al France Dimanche i al Paris Match fotos íntimes de Lady Di i Dodi al Fayed, fetes l’agost del 1997. El fotògraf Gal César Ramírez va ser acusat d’assalt per haver impactat el seu cotxe contra el de l’estrella Lindsay Lohan amb la finalitat de fotografiar-la. Alessandro Copetti va ser denunciat l’any 2007 per haver provocat una persecució contra el príncep Guillem i la seva llavors xicota Kate quan sortien de Boujis, una famosa discoteca del South Kensington. El 2013, el paparazzi italià més famós, Fabrizio Corona, va ser detingut per fer xantatge a rics i famosos als quals havia fotografiat acompanyats de dones que no eren les seves parelles, a vegades contractades per ell mateix perquè els seduïssin.
A Califòrnia es va aprovar una llei, iniciativa de l’actriu Jennifer Aniston, per frenar les persecucions automobilístiques com la que va costar la vida a Lady Di.
Unes fotos del president francès, François Hollande, fetes pel paparazzi Sébastien Valiela després de les seves trobades secretes amb l’actriu Julie Gayet publicades a la revista Closer, van provocar una crisi política a França el 2014. La revista va ser condemnada a pagar 15.000 euros a l'actriu per danys i perjudicis. Valiela és també autor d’una fotografia de Miterrand el 1994 amb la seva filla extramatrimonial, Mazarine Pingeot, l’existència de la qual s’ignorava fins llavors.
Entre les fotografies millor pagades hi ha les de Claudia Schiffer nua (300.000 euros), la de Jonathan Horowitz i Kate Moss esnifant cocaïna (250.000 euros), el petó de Penélope Cruz i Javier Bardem en una platja de Maldives el 2007 i la de Britney Spears amb el cap rapat.
