Entre aquelles quatre parets li queia el món a sobre. Se sentia com una mena de bèstia engabiada i només esperava el moment d’escapar per perdre’s pels boscos dels voltants, on a cada pas descobria alguna cosa fascinant i tornava a casa amb el sarró carregat de fulles de tota mena.
Francesc Xavier de Bolòs Germà va néixer el 26 de maig de 1773 a Olot, on molts membres de la seva família eren apotecaris des del segle XV. Ell va seguir la tradició i va estudiar farmàcia a Barcelona. Després va tornar a la seva localitat natal, on es feu càrrec de l’establiment que el seu avi Antoni de Bolòs Ferrussola regentava al carrer Major.
El problema era que no estava fet per quedar-se darrere el taulell. Marcat per l’esperit científic de la Il·lustració va començar a estudiar els entorns de la Garrotxa. Sobretot va excel·lir com a botànic i començà un herbari que continuarien els seus descendents.
També va ser un dels primers en assenyalar la importància geològica de la zona i per donar-ho a conèixer el 1820 va escriure Noticia de los extinguidos volcanes de la vila de Olot. El llibre es va convertir en un títol de referència i el 1841 se’n va fer una reedició ampliada.
Així mateix va fer observacions en àmbits com la mineralogia, la numismàtica i la fauna. Algunes de les seves anotacions en aquests camps van ser publicades pòstumament, com el Catálogo de animales de Olot, que va veure la llum el 1895.
Tot i que ara pugui semblar impossible, en aquells temps els científics també miraven d’establir contacte amb els col·legues per intercanviar coneixements. Per exemple, Bolòs Germà tenia relació tan amb recercadors tant nordcatalans com del Principat, i a més formava part d’importants corporacions com la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on presentà i compartí les seves troballes.
Més enllà de l’àmbit que avui definiríem com a purament científic, també va ser un apassionat de les arts i va ajudar a consolidar la carrera de creadors com ara l’escultor Ramon Amadeu i el pintor Joan Carles Panyó.
El seu fill, Josep Oriol de Bolòs Santaló, nascut el 1808, inicialment va semblar que seguiria els seus passos però va abandonar la farmàcia. Ara bé, un dels dos néts que va donar al seu pare, de nom Ramon de Bolòs Saderra, sí que va continuar la tradició familiar marcant una fita històrica en el camp de la botànica.
Pel que fa a Francesc Xavier de Bolòs Germà, va morir a Olot el 25 de setembre de 1844 quan tenia 71 anys.
