Diari de Girona

Diari de Girona

El missatge a Catalunya des de la BBC: «Quan Catalunya torni a ser Catalunya»

El diàleg sempre és al servei d’una voluntat: explicar la vida, el pensament i l’obra de Pau Casals i amb el seu vist-i-plau. El present fragment és una mostra del treball de Josep M. Corredor: documentar-se, inquirir, transcriure, repassar i preparar per l’edició. El resultat és una sorpresa, com diu Casals al pròleg, per la magnitud de l’obra. Aquest fragment de l’edició catalana fa referència, el 1945, a la resistència britànica contra els bombardeigs alemanys i és ple de referències críptiques a la situació per mor de la censura. La frase del títol no apareix en cap de les edicions catalanes del llibre ni en la dictadura ni en la democràcia, sí en les estrangeres.

- Mai no podré oblidar l’acolliment que em dispensà el públic londinenc.

- L’acolliment va ésser emocionant, però potser encara més la sortida de l’Albert Hall, quan al carrer es va trobar en presència de milers de persones que l’esperaven i l’aclamaven.

- L’entusiasme de tota aquella gent, que acabava d’escriure una de les pàgines glorioses de la història, em va commoure de tal manera que només els vaig poder dir: «Que Déu us beneeixi».

- Em sembla que un d’aquells dies tingué l’oportunitat de dirigir-se al poble de Catalunya des del micròfon de la BBC.

- Aleshores feia set anys que era fora de la meva pàtria; ara en fa força més. En arribar als estudis de la BBC, i en pensar que després d’una tragèdia tan llarga els meus compatriotes sentirien la meva veu, m’era difícil d’aguantar-me les llàgrimes. Vaig haver de fer un gran esforç per a dominar-me i poder llegir els fulls que portava a la mà.

(Reproduïm un fragment d’aquella al·locució, que va ésser pronunciada en llengua catalana: «En adreçar-vos aquestes paraules des del cor de Londres, els meus pensaments van envers tots els catalans que m’escolten i tots els qui es troben en la nostra bella terra. Quan el miracle de les ones us portarà les notes de la nostra melodia popular, El Cant dels Ocells, voldria que amb elles us arribés també un suau ressò de la nostàlgia que sentim tots els qui som lluny de Catalunya. Tant de bo que el sentiment que compartim, i que ens fa sentir orgullosos d’ésser fills d’aquesta terra, ens pugui fer treballar a tots plegats -sense excloure aquells que, en un moment d’incertesa, potser han vacil·lat-, com a germans ajuntats en la mateixa fe i en la mateixa esperança en un futur de pau quan Catalunya torni a ser Catalunya.») (...)

- L’eminent doctor Josep Trueta, professor de la Universitat d’Oxford, em visità a fi de confirmar de paraula l’acord, però li vaig pregar que digués a les autoritats acadèmiques que, tot i sentir-ho molt, em veia obligat, per les circumstàncies del moment, a declinar l’honor [es refereix al doctorat honoris causa] que m’oferien. La mateixa cosa ocorregué amb Cambrigde. (...) Vaig publicar una carta en el News Chronicle en la qual, després de repetir la meva simpatia i la meva admiració al poble anglès, declarava que no tornaria a Anglaterra mentre els seus governants no canviessin de política. Llavors vaig anul·lar tots els contractes per a la primavera següent i vaig preparar l la tornada a Prada. Sir Stafford Cripps, el ministre laborista, em féu dir que em volia parlar. «No –li vaig respondre-. Vostè parlaria de política i jo de moral; no ens entendríem».

Compartir l'article

stats