Els nens espanyols tenen el seu primer mòbil amb poc més de 11 anys. És la mitjana, diuen els investigadors, coneixedors que per a molts -perquè no són pocs- arriba a ser fins i tot el regal de la primera comunió. En tot cas, entre Tercer de Primària i Primer de l’ESO la pràctica totalitat de els escolars tenen en el seu poder una «bomba de rellotgeria», com ho qualifica algun especialista, ja que és el dispositiu principal -el més manejable encara que no l’únic- a través del qual els joves accedeixen a internet, al joc en línia i a les xarxes socials, per citar tres usos.
I ara se sap que un de cada tres adolescents entre 11 i 17 anys fa un ús problemàtic d’internet, de les xarxes socials i, per extensió, de les TRIC (tecnologies per a la relació, la informació i la comunicació). Així ho diagnostica un informe d’Unicef -Relacions, riscos i oportunitats- que, a més de plasmar com mai quant, com, on i amb quin objectiu usen les tecnologies els menors, ha posat èmfasi en les possibles conductes alarmants, els usos problemàtics i els potencialment addictius. I descriu que hi ha poques normes paternes, que hi ha molts usos intensius i abusius, que són tecnologies en les quals els joves es mouen amb tota comoditat, i on s’amaguen molts llops a l’aguait.
L’objectiu fonamental de l’estudi ha estat fer un diagnòstic de l’ús i impacte de la tecnologia en l’adolescència. S’han estudiat els hàbits d’ús d’Internet, les xarxes socials, el consum de videojocs i el joc en línia, així com diferents pràctiques de risc (com el sexting o contacte amb desconeguts), informant a més del grau de supervisió parental. S’analitzen també les motivacions, creences i expectatives relacionades amb l’ús de les pantalles, ja que només a través de l’opinió de les i els adolescents és possible entendre l’espai que la tecnologia ocupa en les seves vides. L’informe de Unicef també constitueix una magnífica oportunitat per actualitzar les taxes tant d’assetjament escolar com de ciberassetjament del territori nacional.
El diagnòstic s’ha fet amb les respostes de més de 50.000 menors espanyols de centres educatius d’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO), tant de titularitat pública com privada i/o concertada. I si bé es recullen els usos saludables i responsables d’aquestes tecnologies, els especialistes remarquen que «continuen constituint un dels grans desafiaments als quals avui dia ens enfrontem com a societat, especialment en l’àmbit de la infància i l’adolescència. Només a través de les seves opinions crèiem possible entendre el paper que la tecnologia té a les seves vides».
Davant les dades recollides les famílies se senten interpel·lades. Normal. En una puntuació de 0 a 9, les restriccions que posen els pares i les mares a l’ús d’internet per part dels menors se situa al 2,24. «La puntuació mitjana a l’escala de control parental (els valors de la qual poden oscil·lar entre 0 i 21) és de només 5,57, la qual cosa denota un baix nivell de control. És lleugerament més gran en les noies i es dilueix a la segona etapa de l’ESO, just quan més grans són les taxes de pràctiques de risc en línia», diuen els investigadors. Però de vegades, ni posant interès es pot exercir la supervisió que un desitjaria, si no es té el coneixement necessari. Perquè una altra eloqüent dada és que el 64% de les noies i el 53,9% dels nois té més d’un perfil en una mateixa xarxa social: és la seva manera de mostrar una cara als pares, i una altra a la resta del món a la xarxa.
