Diari de Girona

Diari de Girona

La Costa Brava dels creuers turístics

El fotògraf Jordi Puig, l’artista visual Àlex Nogué i l’escriptor Víctor Sunyol varen recórrer durant cinc dies el litoral gironí, de nord a sud, a bord d’aquesta mena d’embarcacions, d’incògnit entre els seus usuaris: un llibre i una exposició mostren el resultat del projecte

Un grup de persones pujant a una embarcació des de la platja Jordi Puig

El matí del vint-i-sis d’agost de 2019, tres creadors (un fotògraf, un artista visual i un escriptor) pujaven en un vaixell turístic a Cadaqués per fer la ruta del cap de Creus i les cales de la zona. Aquesta seria el primer d’una sèrie de viatges encadenats fets en vaixells d’excursions turístiques durant cinc dies per recórrer la Costa Brava des del cap Creus fins a Blanes fent vida de turista als pobles i als hotels». Amb aquestes paraules que en resumeixen tan clarament l’essència, comença No exit. La costa Brava de nord a sud en creuers turístic (Ursula Llibres), el resultat en forma de llibre del projecte que Jordi Puig (el fotògraf), Àlex Nogué (l’artista visual)i Víctor Sunyol (l’escriptor) van posar en marxa aquell matí del vint-i-sis d’agost del 2019, amb un primer recorregut en vaixell a Cadaqués i un altre a la tarda a Roses abans d’anar a dormir en un hotel d’aquesta localitat, on es fotografiarien davant d’una porta que lluïa un cartell de «No exit» (Sense sortida) que finalment es convertiria en el títol del projecte, que té un segon resultat tangible: una exposició amb el mateix títol i el mateix material que es pot visitar al Museu Municipal de Tossa de Mar fins el mes d’octubre.

«Tots tres ens coneixem des de fa temps i ja fa anys que li donàvem la volta a fer alguna cosa, plegats, però no trobàvem el moment perquè anem tots tres molt liats», explicava fa uns dies el fotògraf Jordi Puig sobre la gènesi de No exit. Fins que va arribar un dia que «ens vam asseure i en vam parlar seriosament. I entre diverses idees, com la de tancar-nos en una cel·la del Monestir de Montserrat i a veure què passava, va sortir aquesta altra dels creuers, que com que té un punt d’irreverent a mi m’interessa molt... I després d’uns dies de donar-hi voltes, ens vam decidir».

Un bloc d’apartaments de Platja d’Aro vist des del mar. Jordi Puig

I no van preparar gaire. Van quedar que es trobarien a Figueres, cadascú hi va arribar com va poder, i des d’allà van agafar un autobús cap a Cadaqués, on arrencava la ruta: «En realitat havia de començar a Argelers, perquè sabíem que un dia a la setmana hi ha un vaixell d’Argelers a Cadaqués que ha de ser xulíssim, però aquell dia per mala mar no va sortir. És una de les coses que té la navegació, i aquests dies n’hem descobert moltes altres».

El punt de partida va ser, doncs, Cadaqués: «Hi vam anar cadascú amb la seva motxilleta i sense haver decidit quina feina faríem, ni com la repartiríem. I al final el que va acabar passant és que jo em vaig dedicar a mirar, en Víctor es va centrar més en l’observació del mar des d’un punt de vista més artístic, i en Víctor anava escoltant i enregistrant converses amb una gravadora». Aquesta distribució de funcions es nota a No exit, tant el llibre com l’exposició, amb les fotografies de Jordi Puig marquen una mena de línia temporal de continuïtat en la qual de tant en tant s’hi intercalen creacions d’Àlex Nogué en forma de collages amb el mar sempre present, i també de tant en tant, sense cap ordre aparent, apareixen textos de Víctor Sunyol que tant poden se reflexions seves -«en el mateix petit espai de mar coincideixen el nostre vaixell, una barca de vela, una canoa ràpida i un caiac. Què deuen pensar els uns dels altres?»-, com fragments de converses enregistrades als vaixells, com llistes de coses vistes i de coses no fetes « Aquella galledeta, per a què serveix? Això? Per ales propines», diu un dels diàlegs recreats. I un altre: «Van fent anuncis de ‘no beguis’ i després posen barraques.

- Que els en posin, però sense alcohol. Que no els enganyin.

- No, si el que volen és alcohol».

Un grup de persones observant Tossa des de la coberta d'un creuer. Jordi Puig

Per poder treballar d’aquesta manera, el primer que van fer tots tres va ser anar absolutament d’incògnit durant cinc dies, mirar de passar del tot desapercebuts. I per a Jordi Puig, això va ser molt important: «El primer exercici que vam fer, i el reivindico el de tot, és treure’ns la quantitat de prejudicis que tenim sobre aquesta mena de creuers. De cop i volta érem nosaltres els turistes, clarament en el nostre territori».

El projecte No exit ha hagut de vèncer un obstacle inicialment no previst, la pandèmia: «Vam fer el viatge l’agost del 2019, cadascú dels tres va començar a treballar en la seva part, i de sobre es va aturar tot, i aquell paradís perdut de la Costa Brava, com se l’ha batejat, tan maca i tan destrossada, fins i tot aquesta va desaparèixer, un paradís doblement perdut».

Però ara que el projecte ja ha vist la llum en forma de llibre (amb pròleg de la historiadora de l’art Glòria Bosch) i d’exposició, Jordi Puig parla d’aquella experiència, i ho fa valorant-la de manera molt positiva: «És una forma molt xula de seguir la línia de la costa, però en canvi és un mitja que no el fa servir tanta gent». Puig reivindica aquests vaixells precisament pel seu caràcter popular, sense glamour: «Són per a la gent normal, són activitats per a la plebs».

Un dels "collages" amb el mar com a protagonista creats per Àlex Nogué. Àlex Nogué

El ioga de l’horitzó

«L’experiència -escriu Víctor Sunyol en el mateix sentit- va anar acompanyada d’una sensació plaent, de benestar, i, al capdavall, d’admiració cap a una activitat comuna i compartida amb tota mena de gent amb personalitats i objectius ben diferents -grups familiars, colles de joves o jubilats, turistes de forfet...». I Jordi Puig afegeix que «és un món, fascinant, a reivindicar, que a més presenta la curiositat que el vaixell es converteix en una mena d’espai de descompressió. Ho veus de manera molt clara, perquè la gent puja al vaixell d’una manera i quan torna està més relaxada... Diria que mirar a l’horitzó és com fer una classe de ioga».

I malgrat això, és un negoci que va de baixa: «Cada vegada que n’he parlat amb gent que s’hi dedica t’ho diuen... I potser té a veure amb aquesta falta de glamour, amb aquest pensar que es tracta d’una cosa obrera. Però precisament per això se l’ha de reivindicar, perquè és molt més popular. És molt més sostenible un d’aquests vaixells que no 35 barques petites».

D'esquerra a dreta, Àlex Nogué, Jordi Puig i Víctor Sunyol en un hotel de Rose, en l'inici del seu projecte.

La capacitat dels creuers, i els recorreguts que fan, varien molt. No n’hi ha cap en l’actualitat, això sí, que enllaci el nord i el sud de la Costa Brava de manera directa: «Hi ha alguns vaixells de diferents empreses que es mouen entre el Cap de Creus i l’Estartit, i després has de saltar a Palamós per trobar-ne d’altres. N’hi ha un que com si fos un autobús, va de Platja d’Aro a Blanes, fent parades cada mitja hora, i tu pots pujar i baixar on vulguis.». Les barques que fan aquests serveis són molt variades, des de les de grans dimensions que poden portar fins a 250 passatgers, fins a les petites que no n’admeten més d’una dotzena una quinzena. Aquestes són les que tenen el fons de vidre per veure el fons del mar, o les que fan rutes entre cales...

«Defenso aquesta activitat dels creuers perquè no és el prototip de turisme de masses, té una temporada molt curta i i a més la gent d’aquí el fem servir molt poc», conclou Jordi Puig.

En la presentació del llibre, Ramon Gascons, alcalde de Tossa de Mar, celebra que l’exposició resultant del projecte es presenti a Tossa de Mar aquest estiu, i escriu que «els vaixells turístics formen part de la nostra memòria col·lectiva des de fa molts anys. ¿Qui no té, a Tossa, la imatge de les seves casetes de venda d’entrades, el seu camí de boies a sa Platja, les files índies de turistes i no turistes esperant per embarcar i els que desembarquen badant admirats per les muralles imponents de la vila vella disposats a passar unes hores, o tot el dia, a la nostra vila? Ens agrada que l’Àlex Nogué, en Víctor Sunyol i en Jordi Puig hagin trobat la poètica d’una activitat turística a més no poder».

Compartir l'article

stats