Diari de Girona

Diari de Girona

Antoni de Bolòs Vayreda

Baixava per la Rambla de Catalunya amb una mainada a cada mà. El petit encara l’agafava de manera instintiva, però la gran ja començava a marcar distàncies. Per això aquell dia de finals d’estiu es va sentir tan feliç quan tots dos van donar-li la mà.

A l’alçada del carrer València, la filla -a qui mai se li escapava res- va exclamar:

- Mira papa, quina farmàcia tan antiga. És molt bonica!

- I té molta història.

Antoni de Bolòs Vayreda va néixer el 1889 a Olot, en el si d’una família de farmacèutics i botànics. Ell va continuar la tradició i, una vegada acabats els estudis, va regentar l’establiment que havia obert el seu progenitor. A més, aprofitava les estones lliures per herboritzar als voltants de la ciutat, come havien fet el seu pare i el seu avi.

Tot i que la família tenia arrels carlines, ell es decantà pel catalanisme conservador i fins i tot fou regidor. La seva significació política el va portar a la presó en dues ocasions durant la dictadura de Primo de Rivera. La primera fou engarjolat al costat dels seus companys de consistori per haver votat una resolució reclamant l’autonomia de Catalunya i l’altra quan l’acusaren d’estripar la bandera espanyola que l’havien obligat a posar a la biblioteca pública que dirigia. En realitat era innocent i era una maniobra orquestrada per un grup de carlistes que l’havien volgut incriminar davant les autoritats primorriveristes.

No és clar si els problemes polítics hi tingueren quelcom a veure, però el 1927 va marxar d’Olot per instal·lar-se a Barcelona amb la família. Allà va comprar una farmàcia a la Rambla de Catalunya cantonada amb el carrer València, un establiment modernista que, per cert, encara existeix.

De Bolòs hi treballava a les tardes però als matins ho feia a l’Institut Botànic de Barcelona (IBB), on durant la Segona República va encarregar-se de la classificació de l’herbari del seu oncle-avi Estanislau Vayreda, un material que havia estat cedit a la institució pel seu fill, Pere Vayreda Olives. A més, amb el director del centre, Pius Font Quer, va fer moltes campanyes d’herborització per ampliar el catàleg de la flora catalana.

El farmacèutic olotí va encomanar la passió per la botànica al seu fill Oriol de Bolòs Capdevila, que es convertiria en un dels botànics més importants del nostre temps. La seva germana, Maria del Tura Bolòs Capdevila, també va tenir un carrera extraordinària i fou la primera dona catedràtica de geografia de la Universitat de Barcelona. Antoni de Bolòs Vayreda va tenir la sort de poder veure com els seus fills consolidaven la seva trajectòria professional. Morí el 1975, als 86 anys.

Compartir l'article

stats