Hugh Hefner va fundar Playboy el 1953, amb només vint-i-set anys i una aparent missió al cap: demolir els valors més puritans de l’època i vendre les bondats de l’alliberament sexual. A principis dels seixanta, la seva revista ja era un fenomen, no només pels seus nus femenins, sinó també, de debò, pels seus articles. (Es recomana als lectors d’anglès buscar l’antologia del 2006 "The new bedside playboy", amb relats de J.G. Ballard, Joyce Carol Oates o Michael Chabon, i una entrevista de 25 pàgines a Saul Bellow). Tot i que el fundador es venia com a aliat en les causes dels drets civils (James Baldwin va ser signatura habitual de la revista i Malcolm X va ser objecte d’una famosa entrevista el 1975) o de l’alliberament de la dona, els dubtes al voltant de la figura i el seu imperi es van deixar escoltar amb força ja des dels 70, quan Hefner va lliurar una batalla cultural amb el feminisme.
Truculent pati d’esbarjo
Mort el 2017 a 91 anys, Hefner no va arribar a enfrontar-se a la venjança del #MeToo, però els afectats i, sobretot, afectades per les seves pràctiques volen explicar la seva història, estigui o no ell present per escoltar-la. A la docusèrie Secretos de Playboy, ex-xicotes, ‘playmates’ o antics empleats fan greus acusacions contra una organització que va tenir la mitificada mansió Playboy com a principal (i truculent) pati d’esbarjo.
Aquesta no és la primera crònica negra sobre els racons ocults d’aquesta mansió. Abans van ser llibres com A childhood lost inside the Playboy mansion (2009) i Down the rabbit hole: Curious adventures and cautionary tales of a former Playboy bunny (2015), les autores de les quals, Jennifer Saginor i Holly Madison, protagonitzen el primer episodi de la sèrie, respectivament. Filla del metge personal de Hefner, Saginor va passar molt de temps de nena i adolescent a la mansió. Les ‘playmates’ (sobretot, l’assassinada el 1980, Dorothy Stratten) eren les seves ’babysitters’. Però allò que un dia li va semblar un "regne màgic" es va començar a tornar més incòmode quan, sent una noia de quinze anys, es va enamorar d’una xicota d’Hefner, amb qui va acabar tenint un romanç. Segons explica a la sèrie, als 17 va ser convidada per l’amfitrió a tenir un trio amb ell i aquesta xicota compartida, qui va anul·lar la possibilitat en fugir plorant.
Per la seva banda, Madison va ser una de les estrelles del reality The girls next door, en què ser una de les companyes sentimentals d’Hefner es presentava com la millor opció a la vida. Com ja va explicar al seu llibre del 2015, ara veu aquell entorn com "una secta". A la sèrie assegura que tenien toc de queda a les nou del vespre; no se’ls animava en excés a portar amistats, ans al contrari, i amb prou feines podien passar temps fora de la casa a no ser que hi hagués una festivitat familiar. L’incentiu principal no era el sexe ("mecànic"), sinó, segons apunta Madison, una paga setmanal de mil dòlars.
Els perills de ser conilleta
El 1960 obria a Chicago el primer Playboy Club, una extensió física i tangible de l’esperit de solteria eterna i luxosa de la revista. Els membres i els seus convidats eren atesos per les conilletes Playboy, algunes d’elles models vistes a la mateixa publicació. Podien mirar-les, però no tocar-les. Una cosa que només canviava, segons explica la sèrie, si eres del grup de membres VIP, essencialment alts executius de l’organització i les celebritats. El testimoniatge més compungit dels primers episodis de Secrets de Playboy arriba a càrrec de P.J. Masten, "conilla mare" entre el 1975 i el 1982. "Hi ha molts danys col·laterals dins de l’organització Playboy; i la majoria d’aquests danys són cap a les dones", afirma.
Un dels casos més controvertits, recordat per l’antiga conilleta Suzanne Charneski, està relacionat amb el Great Gorge Playboy Club de Vernon (Nova Jersey), on treballaven diverses conilletes que van ser portades a una casa al comtat de Sussex per ser "drogades", "violades" i "enregistrades en vídeo". A aquelles víctimes no se’ls va procurar cap ajuda, segons explica Masten, sinó que "van ser acomiadades; els van dir que sortissin de la propietat i no hi tornessin mai".
"Fins i tot un gos es va enganxar a la cocaïna"
En aparença desfermada després d’anys de silenci, Masten assegura també que Don Cornelius (creador i presentador de l’històric programa de televisió Soul train) es va endur dues conilletes (germanes) a una suposada festa a casa seva, on Joe Piastro, cap de seguretat de Playboy, les va trobar tres dies després "ensangonades, copejades i drogades", en paraules de Masten.
Als anys setanta, l’agència antidrogues nord-americana va obrir una investigació contra Hefner per l’ús d’estupefaents a la mansió. Ell va negar prendre-les o que permetés fer-ho, però segons la seva exparella Sondra Theodore "hi havia drogues per tot arreu" i fins i tot un gos "es va enganxar a la cocaïna". L’assumpte s’aborda a la sèrie, sobretot, a través de la investigació que van dur a terme la DEA i l’FBI sobre Bobbie Arnstein, exmà dreta d’Hefner que es va acabar suïcidant després de ser declarada culpable de conspiració per distribuir cocaïna.
En resposta a les al·legacions de la sèrie, la marca Playboy s’ha volgut distanciar de la dinastia Hefner. En una carta oberta publicada a Medium, expliquen: "Confiem i validem les dones i els seus relats, i donem suport a les persones que han fet el pas endavant per compartir les seves experiències". Als Estats Units, la marca està rentant la seva imatge a través d’iniciatives lligades a la fluïdesa de gènere o el fitxatge de la rapera Cardi B com a directora creativa de Centerfold, la seva resposta a OnlyFans.
