Com és possible que visquem en l’època més pròspera i avançada de la història de la Humanitat i manifestem tants quadres de depressió, ansietat i malestar general? Els prestigiosos biòlegs evolutius nord-americans Heather Heying i Bret Weinstein han buscat la resposta en les contradiccions que hi ha entre la nostra naturalesa i la forma com ens relacionem amb qüestions mundanes com el menjar, la criança, la salut o el sexe. Que la vida que portem ens porta de cap ho prova l’èxit del llibre on han exposat les seves conclusions, moltes d’elles polèmiques i contràries al pensament dominant. El seu Guía del cazador recolector para el siglo XXI, que fa poc ha editat en castellà Planeta, fa un any que està convertit en supervendes als Estats Units.
Aconseguim el menjar en el súper, fem exercici en el gimnàs i anem a la feina en transport públic. Continuem sent caçadors recol·lectors? Bret Weinstein: A escala biològica, sí. La nostra maquinària és la mateixa, però el nostre programari s’ha modificat tant i de forma tan accelerada que la maquinària d’ara té poc a veure amb la dels nostres avantpassats de fa dos-cents mil anys.
Aquesta és la principal causa del nostre malestar? B. W.: Els humans tenim una capacitat innata per a adaptar-nos al canvi. El problema ve quan els canvis es produeixen tan de pressa que som incapaços de mantenir-nos al dia. Ens hem quedat sense eines per a fer front al món tan canviant en el qual vivim. La nostra addicció al que és nou ens ha allunyat de la condició humana.
Heather Heying: Quan sigui adult, el món que habitarà un nen d’avui serà totalment diferent del que va conèixer quan va créixer. No està programat per a reconèixer com a propi l’entorn en el qual viurà i aquest desarrelament li farà sentir-se desgraciat.
El meu alter ego de fa vint mil anys era més feliç que jo? B. W.: Tenia menys comoditats i corria perill de morir de fam, però estava més connectat amb la seva naturalesa. Ja només per això, degué sentir-se més satisfet amb la seva vida que vostè amb la seva.
H. H.: En aquella època, el que transmetien els majors, el que ensenyava la vida i el que després calia posar en pràctica estaven en sintonia. Això els va permetre desenvolupar la intuïció, un sisè sentit que avui hem perdut perquè no ens reconeixem en el món que habitem. Per això ens sentim confusos.
La solució és parar i tornar enrere? B. W.: Evolutivament, estem dissenyats per a perseguir el creixement. El problema és que hem convertit aquest instint en l’única norma que ens guia. És el principi que mou l’economia: créixer indefinidament malgrat viure en un ecosistema limitat. Hauríem de trobar un equilibri entre aquest instint i les limitacions que marquen la naturalesa i la nostra condició humana. La productivitat no hauria de ser l’única cosa que orienta les nostres vides, i això és el que ocorre avui.
H. H.: La civilització ens ha portat llibertat, comoditat i temps, però aquest terreny guanyat l’hem omplert de menjar porqueria, sexe porqueria i informació porqueria. Hem prioritzat quantitat sobre qualitat i pressa sobre autenticitat. L’obsessió per la recompensa immediata ens impedeix gaudir dels beneficis que aporta la vida moderna, que són molts.
Semblaria que dubten d’ella i que la solució a tots els nostres mals sigui viure com vivien els nostres ancestres. B. W.: En absolut. Per descomptat que avui gaudim de recursos nous que són molt positius, però molts d’ells causen trastorns que ens amarguen la vida. Li posaré dos exemples. Les xarxes socials ens permeten comunicar-nos a nivells mai vistos fins ara, però els seus algorismes destrueixen els nostres instints i treuen el pitjor de nosaltres mateixos. La píndola anticonceptiva ha alliberat la dona, però ha trivialitzat el sexe i ha generat confusió i toxicitat en l’esfera íntima. Per què no quedar-nos amb el que és bo i rebutjar el que ens perjudica? És una qüestió d’equilibri.
En qüestions alimentàries sí que es mostren partidaris que mengem com menjaven els nostres avantpassats. H. H.: Seria el més saludable, perquè és per això pel que està dissenyat el nostre organisme. Menjar productes locals i alimentar-nos com ens alimentàvem fa dos-cents mil anys té una lògica evolutiva, a part d’ecològica. Si un massai és diferent d’un esquimal té una vida diferent, per què haurien de menjar el mateix?
B. W.: La nostra major amenaça amb el menjar té a veure amb la indústria alimentària, que està orientada cap a la producció de menjar que només ens fa sentir gana i desitjar més menjar. El resultat són els casos d’obesitat i trastorns alimentaris que veiem diàriament. Amb la salut passa una cosa semblant. Els nostres sistemes sanitaris haurien d’aconseguir que cada vegada anem menys al metge, però cada vegada hi anem més.
Estem mal tractats? B. W.: Ens preocupem massa per esborrar els símptomes del nostre malestar i poc per arreglar les causes. Fa anys, quan teníem febre, preníem medicaments per a baixar-la. Ara sabem que aquest augment de temperatura és un mecanisme de defensa de l’organisme i que cal atacar la infecció, no la febre. Amb la salut mental passa una cosa semblant. Ens atipem de pastilles per a sentir-nos bé sense afrontar les causes de la nostra depressió, que sovint estan relacionades amb la vida que portem, no amb el nostre organisme.
En el seu llibre defensen la monogàmia com la millor forma per a relacionar-nos afectivament. Això també és part de la biologia? H. H.: És la fórmula que ofereix més garanties perquè complim la missió que tenim: reproduir-nos i mantenir l’espècie.
