Entre classe i classe, els companys xerraven i feien volar coloms sobre el futur. N’hi havia que havien arribat a la facultat, com aquell qui diu, per inèrcia. Perquè l’avi i el pare també eren metges. Altres hi eren per vocació, i d’entre aquests, uns volien quedar-se a ciutat i uns preferien passar consulta en un poble petit, sobretot els que venien de fora de Barcelona.
Isidre Coromina Curós va néixer el 25 de juliol de 1854 a La Pinya, una localitat garrotxina que actualment forma part de la Vall d’en Bas. Després de fer els estudis de primària, va cursar el Batxillerat al Col·legi Lliure d’Olot durant els anys del Sexenni Democràtic.
Una vegada va haver acabat la secundària, el 1872, va matricular-se a la universitat de Barcelona per fer la carrera de medicina, de la que es va llicenciar el 1877, quan tenia 23 anys. Quan va tenir el títol per poder exercir, va tornar a la seva comarca d’origen per obrir consulta a Riudaura. Tot i que no es tenen massa dades de la seva trajectòria professional, sembla que ja no es va moure d’aquella localitat.
Ara bé, això no vol dir que Isidre Coromina Curós no s’impliqués en altres qüestions. Sabem, per exemple, que el 1900 va fer algunes col·laboracions amb Sanch Nova. Es tractava d’un setmanari editat a Olot que sortia cada diumenge i que es definia com a «Revista Catalana Montanyenca». No és que es dediqués a l’excursionisme, sinó que l’adjectiu «montanyenca» feia referència al catalanisme conservador i catòlic, que des de la Garrotxa es contraposava a tot allò provinent de l’àmbit urbà, que es veia allunyat dels valors tradicionals. No debades el primer número de Sanch Nova va sortir al carrer el 8 de setembre, coincidint amb la celebració de la nativitat de la Mare de Déu.
El metge de Riudaura també va participar a les assemblees de la Unió Catalanista de 1901 i 1904. Aquella entitat, que el 1892 havia promogut les Bases de Manresa, amb l’arribada del segle XX havia entrat en crisi a causa dels debats interns i les escissions dels sectors que apostaven per una implicació en les disputes electorals per influir en la política espanyola. En un principi els sectors més ortodoxos de la UC preferiren mantenir-se aliens al joc de partits, però a la llarga això els acabà portant a la marginalitat perquè altres formacions com la Lliga van anar guanyant pes. Va ser el gran canvi que va viure el catalanisme a partir del segle XX.
Sembla, però, que el metge Coromina es va mantenir al marge de tot això perquè després de 1904 no s’ha trobat constància de la seva presència en cap entitat ni trobada.
Isidre Coromina Curós va morir el desembre de 1909 a Riudaura. Aleshores tenia 55 anys.
