Fill d’un pescador empordanès, estimà molt la seva comarca i el mar. El 1920 va anar a Barcelona per aprendre l’ofici de sastre i es va vincular a les primeres publicacions en les que col·laborà mantenint sempre lligams amb el seu Empordà i amb el Port de la Selva. Va col·laborar així en publicacions editades a Barcelona i Girona encetant una carrera periodística que culminarà en un mensual que més de mig segle assumí com a editor, director i redactor principal. Plega, vell, i en una nota de comiat diu que els lectors van desapareixent i les seves forces es van debilitant. Va col·laborar a: La Nació, L’Esquella de la Torratxa, De tots colors, L’Escena Catalana, La Campana de Gràcia i en publiacions gironines com Ciutadania i L’Empordà Federal de Figueres. Participà en grups i entitats catalanistes i es va vincular a la Unió Catalanista i en no voler anar a fer el servei militar, al Rif hi havia guerra, a finals del 1912 va anar a l’Argentina on hi restà tota la vida afiliant-se al Casal Català de Buenos Aires, on va impulsar el Comitè Llibertat dins Estat Català. La seva trajectòria assumeix amb la revista Ressorgiment un alt punt d’interès i el recent aplec que ha preparat amb encert Vicenç Relats, en reedició de la primera Algues, s’ha enriquit amb altres textos com conferències articles.
Durant la guerra mundial participa amb Josep M. Batista i Roca en les seves activitats especialment al final, quan les esperances d’enderrocar el règim franquista eren altes. Durant la dictadura de Primo la revista fou una bandera periodística de llibertat, aplega a Articles de contraban una antologia dels seus escrits a Ressorgiment. El 1931 va visitar Catalunya per veure la seva mare, hi estigué dos mesos. Emili Granier Barrera li feu una llarga entrevista de gairebé una pàgina, on bàsicament parlaran de la seva revista, Ressorgiment, que fundà –amb Manuel Cairol, Luis Aire i F. Colomer- i que defineix, i era ben cert, com un aglutinant dels catalans a la diàspora. En marxar Palestra, l’Associació Protectora de la Llengua, i altres organitzen l’homenatge amb assistència de Ventura Gassol, Dalmau Costa, ... i Francesc Macià, que tanca el sopar amb un parlament abrandat en el que diu que els catalans d’Amèrica estant disposats a tota hora per lluitar, amb les armes que tinguin a la mà, per la independència de Catalunya. L’Opinió (29-IX-1931) reprodueix el parlament i fa la glossa de l’àpat. L’exili del 1939 li va donar una major empenta tot revitalitzant col·laboracions i lectors. Granier-Barrera la defineix com una revista pulcra, ben editada, que no té res a envejar a les fetes al Principat i en una edició en català, en terra llunyana, de molta qualitat.
Port de la Selva l’ha recordat amb actes i exposicions, amb suport a l’edició de llibres i ara estudia que la biblioteca que conserva el seu fons dugui el seu nom. Segurament la millor forma de preservar la memòria és l’edició de llibres i d’ací el mèrit d’aquesta segona Algues.
