Arribada la fi de l’estiu i ja entrada la tardor, és quan tradicionalment es produeix un esdeveniment popular, social i econòmic de gran importància en els pobles mediterranis especialment, i com no a Catalunya i més concretament a la demarcació gironina, que compta amb una denominació d’origen pròpia que cada dia resulta més reconeguda i amb una constant demanda, com és la de l’Empordà.
A banda de l’activitat multisectorial i etnogràfica que tal fet suposa, des del món del col·leccionisme popular i de la història contemporània dels pobles, aquest període del calendari recorda i anima molta gent a tornar amb les seves recerques, visites, consultes i col·leccionisme que genera en tot el seu conjunt i que té a veure amb el vi i els seus succedanis. Etiquetes (en les seves més variades presentacions i expressions artístiques, amb l’afegit de les contraetiquetes, corbates i altres enganxines), ampolles, taps, tastos i trobades de degustació que es veuen presentades a través dels mitjans de comunicació; confraries, cellers, restauració, altres establiments de venda, mercats, i ja en un segon pla les derivacions cap al món del cava o el champagne, dels vins espirituosos, els vinagres, els licors, els alcohols, i els mostos del vi novell abans de la seva fermentació.
Quant a la història, els pobles mediterranis en primer lloc i degut al seu clima i geografia privilegiada, gaudeixen d’un patrimoni impressionant, palesat mitjançant un urbanisme excepcional -a Catalunya sobre manera el considerat modernista-, obres d’art, il·lustracions, literatura, i dels testimonis orals que ja en una època contemporània puguem tenir la sort d’ accedir-hi personalment, a més de repassar les imatges via gravats, pintures i dibuixos, fotografies i targetes postals, la iconografia del vi resulta pràcticament infinita, i qui s’hi dediqui pot arribar en no gaire temps a aplegar milers d’exemplars que mostren des de la mitologia grega a escenes de qualsevol temps posterior, d’interiors, d’exteriors, d’activitat durant les jornades de la verema, del seu transport, de les tasques de trinxament del gra, de les festes als pobles, les processons, actuacions musicals i teatrals, i al·legories romàntiques, parelles, dones, famílies, nens, religiosos, pagesos, cançons i folklore, publicitat, propostes turístiques, etiquetes de marques, taps de suro, xapes de cava, espirituosos emblemàtics, i el mai no acabar, per sort i goig per a major glòria de la cultura del vi.
Reproduïm unes il·lustracions de J. Ferrer, d’una parella de veremadors catalans en plena feina de collita, i el cartell anunciador de la 1ª Diada d’Intercanvi de Xapes, l’any 1997, a Barcelona.
