Diari de Girona

Diari de Girona

Fotografies per lluitar contra l’oblit històric

El Museu d’Història dels Jueus de Girona acull, fins al pròxim 31 de gener de 2023, «Mauthausen. Crònica gràfica», una exposició que presenta un conjunt de retrats, la majoria obra del català Francesc Boix, que il·lustren la barbàrie practicada pel règim nazi

Una de les fotografies de l'alliberament del camp de Mauthausen Francesc Boix

A mitjan de 1945, quan la victòria de les forces aliades ja es donava per feta, el règim nazi va ordenar a les SS esborrar qualsevol prova dels horrors comesos als camps de concentració, que permetessin provar l’existència de l’holocaust. No obstant això, un fotògraf català, Francesc Boix (Barcelona, 1920 - París, 1951), amb l’ajuda d’altres republicans que es trobaven presos als camps de Mauthausen-Gusen, van poder salvaguardar prop de 2.000 negatius. Ho van aconseguir gràcies a l’ajuda d’una veïna que vivia a la zona i que es va encarregar d’amagar a les seves parets aquests valuosos documents gràfics. Boix, com d’altres presos, havia estat reclutat per les mateixes SS com a fotògraf oficial. No obstant això, a banda de complir amb el que els nazis li exigien, capturant instantànies on els oficials podien posar somrient, Boix va tenir la valentia de captar imatges que mostren, amb gran cruesa, l’horror que al llarg d’aquells anys van patir milions de persones, moltes d’elles recloses i assassinades pel sol fet de tenir ascendència jueva. El Museu d’Història dels Jueus de Girona exposa des del passat mes de juny una part d’aquestes fotografies.

Un dels responsables de l holocaust durant els judicis de Nuremberg

Mauthausen. Crònica gràfica, que es podrà visitar fins al pròxim 31 de gener de 2023, presenta una selecció d’aquestes fotografies, algunes de les quals foren utilitzades com a testimoni contra els nazis en els judicis de Nuremberg, l’any 1946. A través d’elles es revela un dels episodis de barbàrie i horror més punyents i dramàtics de la història contemporània mundial, del qual foren víctimes, milions de persones d’arreu d’Europa. Produïda pel Museu d’Història de Catalunya i l’Amical de Mauthausen, la mostra exhibeix una selecció d’imatges que tant mostren escenes terrorífiques -com les d’un grup de jueus ucraïnesos posant despullats o les de cossos inerts que persones que, en no aguantar aquell infern, morien assassinats quan intentaven fugir-, com les de l’alegria viscuda durant l’alliberament del camp. També s’hi poden veure algunes fotografies amb líders nazis visitant els camps -com la del cap dels SS, Heinrich Himmler, baixant del cotxe- o les dels judicis de Nuremberg. Entremig, retrats de presoners republicans espanyols, la majoria dels quals identificats amb noms i cognoms.

«Encara que a Mauthausen també hi havia moltes persones jueves, no en van ser tantes com en altres camps com Auschwitz, Treblinka o Dachau, però també molts republicans espanyols que havien fugit d’Espanya el 1939. Poc després d’arribar als camps del sud de França van acabar sent reclutats per l’exèrcit francès per tal de combatre els nazis. Quan Hitler li pregunta a Franco què n’ha de fer de tots aquests espanyols que han estat capturats, aquest li respon que en faci el que vulgui, que ‘no són espanyols’, i d’aquesta manera els condemna», detalla la directora del Museu d’Història dels Jueus, Sílvia Planas, sobre una mostra que, segons afegeix, «està tenint una gran rebuda».

Una col·lecció impactant

«La voluntat d’aquesta exposició és primer de tot mostrar l’horror, segon, mostrar la capacitat de resistència i resiliència de tot aquell grup de gent que, d’alguna manera, és conscient que tot allò havia de ser explicat i, en tercer lloc, mostrar l’ús i la força que pot tenir la imatge en un tema històric tan important com els judicis de Nuremberg. Precisament va ser en aquest procés en el qual el mateix Francesc Boix va assenyalar als nazis que van participar de l’holocaust», afegeix Planas, que recorda que es tracta de fotografies «que ens colpeixen, però que mai les hem d’oblidar».

Només cal revisar el llibre de visites que es pot trobar a l’entrada de les sales del museu gironí que acullen aquesta exposició, per tal de fer-se una idea de l’impacte que les fotografies exposades causen en els visitants. Persones com la Gloria, que aquest passat mes de setembre va deixar escrit: «No fa falta ser jueu perquè et faci mal el cor quan veus aquestes atrocitats». Un impacte similar van tenir Priscilla i Ricardo Nieto, de Costa Rica, que van deixar escrit: «Un suport perquè uns fets com aquests no tornin a succeir mai més. La nostra admiració al valent poble jueu».

Heinrich Himmler cap de les temudes SS en una visita als camps d estermini

Precisament amb l’objectiu de reforçar el missatge que aquesta col·lecció de colpidores fotografies causen en els visitants, l’exposició s’acompanya de dues peces audiovisuals que es van repetint en bucle. La primera forma part de la mostra exhibida el 2017 al Museu d’Història de Catalunya, i s’hi pot escoltar a la seva comissària, Margarida Sala, detallant com es va confeccionar l’exposició. El segon audiovisual va ser cedit per Ona Arpa, una estudiant que quan cursava primer de Batxillerat va viatjar fins a Auswitch per tal de fer el seu treball de recerca. Amb aquesta part audiovisual, Planas subratlla que l’exposició busca «interpel·lar al públic jove, al qual potser la imatge li entra més, i posar èmfasi que molts estudiants continuen fent treballs sobre els camps i sobre el nazisme».

La pedrera de l’extermini

Obert l’agost de 1938, amb presoners procedents de Dachau, Mauthausen va ser un dels camps d’extermini més importants del règim nazi i el més gran dels que es van construir en territori austríac. La seva situació va ser estratègica, atès que es trobava envoltat d’una sèrie de pedreres explotades per la Deutsch-Erd-Und Steinwerke (Empresa Alemanya de Mines i Pedreres) i les SS van utilitzar els presos com a esclaus per treure rèdit econòmic a les mines i, al mateix temps, com a pràctica de tortura física. La superfície del camp va arribar a comptar amb 39 annexos, entre els quals hi havia el de Gusen, on van anar ser reclosos la majoria de republicans espanyols que van ser deportats entre el 1940 i el 1941. Com tots els camps nazis, Mauthausen va ser usat com a instrument d’eliminació dels deportats. Aquest procés es feia sovint de forma lenta i indirecta, mitjançant el treball esgotador, la fam i els maltractaments continuats. De fet, la fotografia escollida per il·lustrar el cartell de l’exposició Mauthausen. Crònica gràfica mostra una escala de 186 graons per la qual s’accedia a l’esplanada de la pedrera. Molts presoners eren obligats a pujar carregats de pedres i molts d’ells morien de l’esforç o bé queien escales avall.

Activitats paral·leles

Per complementar l’exposició, el Museu d’Història dels Jueus ha organitzat activitats paral·leles per als mesos d’octubre i el novembre. Aquestes activitats arrencaran el pròxim dimarts 18 d’octubre amb la presentació, a les sis de la tarda al mateix museu, del llibre Heretar Mauthausen, obra de Joan Tarragó i Llibert Tarragó. Joan Tarragó, un dels supervivents del camp, va escriure poc abans de morir les seves pròpies memòries, amb l’objectiu de deixar un testimoni més de l’horror del règim nazi que va experimentar al llarg de quatre anys i quatre mesos. Més de quaranta anys després de la publicació d’aquelles memòries, el seu fill Llibert ha volgut convertir aquestes en un diàleg entre un pare i el seu fill. L’acte comptarà amb la presència de Xavier Pla, Marta Marín-Dòmine i del mateix Llibert Tarragó.

El programa paral·lel també comptarà amb dues conferències que s’anunciaran en les pròximes setmanes.

Compartir l'article

stats