Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

La Fal·lera Gironina: Vint-i-cinc anys de cultura popular i festiva

La colla gegantera Fal·lera Gironina fa 25 anys que no només treu al carrer els gegants i capgrossos de la ciutat, sinó que també té banda de música, un grup de bastoners i peces d’imatgeria; a més, han creat una col·lecció de contes infantils, espectacles i una obra de teatre

L'Àliga participa cada any en la cavalcada de Reis

Fal·lera: «Inclinació envers alguna persona o cosa que porta a pensar-hi tothora, a desitjar-la contínuament, a no saber estar-se de freqüentar-la, etcètera», diu la Gran Enciclopèdia Catalana. Fruit d’aquest desig de fer difusió de la imatgeria de la ciutat de Girona, així com de la cultura popular i tradicional, neix la colla gegantera Fal·lera Gironina, el 1997. Aquell any fa la seva primera trobada a Salt, tot i que només amb la banda de músics. Reclamaven, amb gegants de cartó, la cessió dels gegants per part de l’Ajuntament. I va ser objectiu aconseguit ràpidament. Uns mesos més tard, l’Ajuntament cedia a la Fal·lera la parella nova de Gegants -en Carlemany i l’Anna Gironella-, perquè poguessin sortir al carrer. La resta de la imatgeria de la ciutat, la parella vella de gegants -en Fèlix i la Maria Àngels-, i la comparsa de capgrossos, s’anirien unint progressivament a la colla en els anys següents. A partir de l’octubre de 1999, la colla serà l’encarregada d’organitzar la Trobada de Gegants de Girona, a més de participar en l’acte d’inici del pregó de les Fires de Sant Narcís. Posteriorment, des de l’any 2000, també s’encarregarà de tirar endavant la tradició de les matinades.

Representació recent de l'obra "La Mosca d'en Quim" al Teatre Municipal

A Girona però, hi ha hagut tradició envers la imatgeria festiva popular des de moltes dècades enrera. Fins i tot segles, i amb un passat lligat a la festa de Corpus. Segles enrere, el seguici incloïa tres parelles de gegants, dos dracs, una mulassa, un lleó i comparses de cavallets.

A la publicació dedicada a Girona de la col·lecció L’Abans (Editorial Efadós), es recorden les inundacions que l’octubre de 1962 van malmetre moltes de les figures. La majoria de capgrossos, fets de cartró, van quedar desfets ,i el vestuari va quedar inservible. Joaquim Pla i Dalmau juntament amb Jaume Busquets, es van encarregar d’elaborar una nova comparsa. El vestuari el van dissenyar les modistes Josefina Quinoy i Remei Teixidor. Juntament amb una nova àliga, el nou seguici es va reestrenar el 1963.

Amb la dissolució de la festa de Corpus, l’activista Josep Tarrés va treballar perquè la imatgeria no desaparegués i van tornar a sortir, desvinculades de la processó. Durant un temps, però, els capgrossos i l’àliga van deixar de sortir. Els gegants ho feien per les Fires. Carles Vivó i Ramon Boix fan nous gegants perquè els vells es guarden al Museu de la Ciutat, l’any 1985. Segons L’Abans, «el treball escultòric no és prou satisfactori» i l’any següent surten amb un rostre modelat per Amèlia Sánchez. A la dècada dels anys noranta, es recupera la imatgeria que reapareix en el context de les Fires.

"Matinades" al cor del Barri Vell

La Fal·lera anirà creixent progressivament, en components i en activitats, i amb la voluntat clara de diferenciar-se d’altres colles geganteres. El 2001 decideix crear un nou gegant de tres caps i sis braços i presentar-lo a tots els gironins amb l’espectacle La Girona d’en Gerió. Encara faltava, però, tenir alguna peça de bestiari. El 2004 es crearà el drac Beatusaurus, inspirat en una il·lustració del Beatus medieval de la Catedral.

Des d’aquest moment, la creació d’espectacles serà un tret identificatiu de la colla. Des d’inauguracions de Fires, l’any 2003, protagonitzades per Astèrix i Obèlix i personatges tradicionals de la ciutat a l’espectacle Gilipolles del 2009, la Fal·lera ha viscut, durant les Fires, alguns dels seus moments més gloriosos. De fet, quan va complir deu anys, van ser escollits per fer el pregó. Van aprofitar per presentar l’espectacle La Cocollona.

Presentació del conte «S’ha perdut un capgròs», l’any 2017, amb l’alcaldessa, Marta Madrenas.

La vessant més innovadora de la colla els va portar, l’any 2014, a ser pionera en fer una cercavila-espectacle, on s’intenta millorar la performance que es fa durant l’espectacle integrant tots els elements de la colla en un petit espectacle de carrer. Ho van aconseguir amb les representacions de «Dansa gegant» al Teatre Municipal, juntament amb la Classical Ballet School i l’Esbart de Fontcoberta.

L’entitat anirà canviant de president. El primer va ser Felip Gironès. El va rellevar Nuxu Perpinyà. Jordi Pla i Isaac Sánchez van continuar amb una bicefàlia que continuarà amb una direcció a tres bandes amb Aida Duran, Aniol Batallé i Bernat Grau. Posteriorment, el president serà Cesc Rigol i després Isaac Sánchez, aquest cop en solitari. Ara mateix, l’entitat està presidida per Marta Simon.

Tot plegat, combinat amb multitud de sortides que han servit per lluir la imatgeria gironina en diferents territoris: les Illes Balears (2002, 2006, 2008 i 2022), Bèlgica (2004 i 2015), Itàlia (2003, 2007 i 2009), el País Basc (2011) o Castelló de la Plana (2016). A més, el 2015 la colla va ser l’encarregada de fer ballar l’Àliga de Girona a l’Exposició Internacional de Milà com a ambaixadors del Pavelló Català.

Cercavila a Italia l any 2007.

EL PES DE LA CULTURA POPULAR

A banda de les sortides al carrer, com la revalorització de la figura de l’Àliga de Girona amb la creació del Brandle de l’Àliga (2011), la recuperació de la Dansa pels Gegants de Girona, en Fèlix i la Ma. Àngels (2013) i la realització de l’exposició i l’edició del llibre 500 anys d’imatgeria festiva a la ciutat de Girona (2013). L’any 2017, coincidint amb el 20è aniversari de la colla, es creen els Dragolins, uns petits dracs que segueixen l’estètica del Beatusaure i que són portats pels més petits de la colla.

Aquest mateix any s’inicia la primera col·lecció de contes infantils al voltant de la imatgeria gironina. El primer és sobre els capgrossos de Girona: S’ha perdut un capgròs. A aquest, el seguiran Els enigmes del Beatusaure i la Bruixa de la Catedral (2018), un conte en format còmic sobre els diferents elements d’imatgeria relacionats amb la Catedral de Girona; i L’Afra, en Narcís i els Gegants (2020), el darrer conte sobre els quatre Gegants de Girona. Finalment, aquest 2022 es prepara la presentació d’un nou conte que expliqui la llegenda del Gegant Gerió. Mentrestant, el conte ja està a la venda.

En aquest impuls de la imatgeria de Girona, també es va iniciar la creació de peces musicals originals per a cada figura d’imatgeria i les seves coreografies, de manera que cadascuna gaudeix ara d’un ball i d’una peça musical única composta expressament pel seu lluïment. Entre aquestes peces hi ha el Ball d’honor de l’Àliga de Girona, el Ball dels Gegants de Girona i el Ball dels Capgrossos de Girona, el qual va acompanyat de cinc petites dansetes per a cadascuna de les parelles de capgrossos. D’altra banda, també es va crear un nou acte de preludi de les Fires de Sant Narcís, on el 2018 apareixerien els nous personatges dels Banderers i els Tabalers. També el 2017 es decideix participar activament en l’acte del Corpus Christi, de forma que l’Àliga de Girona, juntament amb els Gegants i els Capgrossos de la ciutat, entren i ballen a l’interior de la Catedral després de molts segles sense fer-ho.

LES DONES DONES I ELS JOVES

L’entitat està formada per persones entre els tres anys d’edat i els 70 i escaig. Des de la colla es destaca que són de procedència ben diferent: des de persones nascudes a la ciutat com d’altres vingudes de diferents poblacions de les comarques gironines o de la resta de Catalunya, i també d’altres països com Argentina o Marroc, així com estudiants universitaris. Una riquesa que conflueix en la passió per la cultura popular. Gairebé un 60% dels membres de l’entitat actualment són dones, cosa que queda reflectida en l’actual composició dels càrrecs directius de la Junta, on la Presidència i la Secretaria són ocupades per dones. A més a més, hi ha dues seccions que són gairebé en la seva totalitat femenines, com són les Bastoneres i les portadores dels Capgrossos.

La colla està formada per una seixantena de persones que paguen una quota d’un euro a l’any. Una quantitat simbòlica que serveix per cobrir l’expedient del que marquen els estatuts. Com en moltes altres entitats, la pandèmia ha passat factura i la colla se n’ha ressentit. «No és que siguem menys, però sí que notes que costa que la gent participi a la convocatòries», indica la secretària de l’entitat, Laia Martín.

En l’actualitat, un 30% de la colla es troba dins la franja d’edat d’entre 16 anys i 29 anys, i aquest percentatge es veu reflectit en la composició de la Junta actual. De fet, la implicació d’aquest col·lectiu en l’entitat no és gens menor, tant en la proposta de noves activitats com en la preparació i execució d’actes i altres activitats organitzades per la colla. També estan creixent en la franja d’edat entre 6 i 12 anys fruit d’haver creat la secció infantil. Aquest fet, juntament amb el jovent actual, assegura un bon planter pel futur de l’entitat i per tant per la bona salut de la cultura popular i tradicional de la ciutat.

La Fal·lera ha fet a finals d’aquest setembre tres funcions de la seva obra de teatre, La mosca d’en Quim, al Teatre Municipal. Han pràcticament omplert en una representació en la qual hi han pres part pràcticament tots els components de la colla, a sobre l’escenari o a darrere del teló.

Compartir l'article

stats