A Girona, Platja d’Aro i Lloret de Mar, les nits són dels locals d’oci nocturn. Ja passa també en altres municipis d’arreu de la província, però són aquells tres que compten amb un major nombre de discoteques que obren les portes al públic quan es fa fosc. Joves i grans s’apleguen a l’interior dels locals per ballar i gaudir entre llampecs de llums, música i begudes amb i sense alcohol. Per més que tothom hagi passat per la joventut, a vegades un se n’oblida, i és un sector que en més d’una ocasió ha acabat perjudicat.
Actualment, l’oci nocturn el regula el Departament d’Interior, encara que des del sector apunten que hauria de dependre de la Direcció General de Turisme, al Departament d’Empresa i Treball. Tot i això, el secretari general de la patronal de l’oci nocturn catalana Fecasarm, el gironí Joaquim Boadas de Quintana, afirma que la tendència és enfocar-se cap a l’autoregulació. «Cal que nosaltres mateixos posem les bases i no hi hagi tanta intervenció externa. Cal donar-nos prestigi per tal de canviar la percepció que té l’Administració de l’oci nocturn, que no sempre ha sigut la millor», defensa.
En aquest sentit, des de Fecasarm i juntament amb l’Associació Internacional d’Oci Nocturn (INA) impulsen, des del 2019, que com més locals millor obtiguin el reconeixement «Triple Excellence in Nightlife», la màxima distinció mundial en qualitat i oci nocturn. La «Triple Excellence» funciona a través de tres vèrtexs: la seguretat, la qualitat acústica i la qualitat de servei, i les discoteques poden obtenir-les juntes o per separat, fins a aconseguir la màxima certificació. A Lloret de Mar, el local Disco Tropics va aconseguir el triple distintiu el febrer del 2020, «mostrant el seu gran compromís amb la seguretat i l’excel·lència», fa palès Boadas. És l’únic de les comarques gironines que el té.
St. Trop’, també de Lloret, ja compta amb el de seguretat i la qualitat acústica, i treballa per assolir el de la qualitat de servei; igual que Papillon, de Platja d’Aro. «Esperem tenir el triple reconeixement d’aquí a uns mesos, perquè treballem de valent per a obtenir-lo. És molt important implementar totes les mesures que es recomanen, per garantir els límits i les condicions mínimes que hauria de reunir qualsevol local del món», explica Wendell, de St. Trop’. Ja fa mesos que aposten per renovar els dos distintius -que caduquen al cap de dos anys- i fer una millora en la qualitat del servei, «igual d’important que la resta, ja que permet un conjunt d’excel·lència».
Disco Tropics, St. Trop’ i Papilllon són a més les tres úniques discoteques gironines que aspiren a formar part de la llista de les 100 millors del món, un rànquing organitzat per l’INA i que ja ha rebut desenes de milers de vots (hi ha vot popular fins l’1 de novembree i d’experts). Tropics ocupava el número 78 en la llista del 2019, l’última que es va confegir abans de la pandèmia.
Distingir-se de la il·legalitat
L’objectiu que persegueix aquesta triple certificació és, en paraules de Boadas, «distingir-se de l’oci nocturn no regulat, il·legal, descontrolat i insegur, per oferir-ne un de qualitat i, sobretot, segur». Es tracta de millorar la imatge de l’oci nocturn, posant a disposició dels empresaris les eines necessàries perquè els locals puguin oferir el millor servei als seus clients.
La «Triple Excellence» és una eina per a qualsevol discoteca que vulgui vendre’s de cara a tercers i vulgui fer una crida a clients per sentir-se segurs. Amb ella, els locals demostren que no només compleixen amb la normativa local i estatal, sinó que també ho fan a escala internacional. «És una mesura per generar un circuit de locals segurs, i assegurar que són espais controlats i amb llicències», exposa el secretari general de la Fecasarm. De fet, des d’associacions internacionals d’estudiants s’han fet diverses crides per demanar més control als locals, i «amb aquest distintiu, se’ls dona resposta i validesa», diu Boadas. Indica que se’ls ha comunicat que alguns dels seus clients han sigut víctimes de robatoris o agredits sexualment.
La seguretat, una peça clau
Els tòpics més controvertits en el món de l’oci nocturn són els que aquest reconeixement vol posar sobre la taula. Primer de tot, l’aspecte de la seguretat, sobretot després de nombroses incidències en el món de la nit al llarg d’aquests anys.
L’INA ha desenvolupat el distintiu amb l’objectiu d’identificar aquells locals que compleixen amb els requisits de seguretat i que disposen de la corresponent llicència concedida per les autoritats competents per diferenciar-los d’aquells que no en tenen. Tant per posar punt final a l’assumpte de les punxades i la submissió química amb l’auge preocupant que ha tingut aquest darrer estiu, com tragèdies de gran magnitud que discoteques del món han patit en els últims vint anys. Un exemple és el Madrid Arena, que després d’una allau en una festa de Halloween el novembre del 2012, van morir cinc joves pel bloqueig de les sortides d’emergència. O l’anomenada tragèdia de Cromañón, a Buenos Aires, quan una bengala llançada per un assistent va encendre una tela i el foc va recórrer cartells i pancartes en un concert del grup de rock Los Callejeros el 2004. Arran de l’incident, 194 persones van perdre la vida.
Per tal d’obtenir aquesta primera llicència en seguretat, es valora que els locals tinguin, entre d’altres, alarmes, càmeres de videovigilància, detector de metalls, assegurança, portes d’emergència i alcoholímetre. Aquesta certificació, que rep el nom «International Nightlife Safety Certified», és clau en l’obtenció de la «Triple Excellence», ja que «si no hi ha seguretat per als clients i no es pot preservar la seva integritat física, no hi pot haver res», sentencia Boadas. De fet, existeix des del 2012 i va ser el primer dels reconeixements.
Wendell explica que amb l’alt nombre de turistes que tenen a St. Trop’, sobretot a l’estiu, «el distintiu és una bona manera de generar un espai confortable perquè es puguin sentir a gust».
La «Triple Excellence» inlou també el reconeixement per la qualitat acústica «International Nightlife Acoustic Quality» (INAQ), impulsat el 2015, i el de qualitat de servei , «International Nightlife Quality Service» (INQS), que va arribar el 2018. En el seu conjunt, «impliquen millores substancials en l’oferta dels locals que els implementen en totes les seves àrees», expliquen des de Fecasarm. «Volem que, en matèria de so, els locals s’ambientin acústicament de forma intel·ligent, de manera que la música queda recollida a l’interior i des de fora no se sent», exposa Boadas. Vol fer palès, però, que no sempre és possible evitar, per exemple, la fressa dels que surten al carrer, ja que una vegada a la via pública, «ja no està sota el nostre càrrec, encara que molts ho puguin veure així», lamenta.
Per a l’obtenció d’aquestes certificacions, els encarregats d’atorgar-les valoren, també, el so en els accessos, el personal i la seva professional, la vestimenta del personal i la zona VIP. També busquen garantir la igualtat de gènere, accés a la feina de persones discapacitades, el reciclatge i unes condicions de treball adequades.
Tornar a començar
Arran de la pandèmia va quedar aturada l’activitat del sector i, amb això, també l’evolució d’aquesta «Triple Excellence». Enguany, però, s’ha recuperat la normalitat de la festa nocturna i, si bé la pandèmia va deixar molt tocat el sector, aquest ha sabut recuperar-se del cop incorporant millores que els permeten continuar desenvolupant-se i avançant. S’han generalitzat elements com la venda d’entrades en línia, que permet obrir a la nit amb la totalitat d’entrades venudes «o, si més no, un 70 o un 80%», explica Boadas. «El jovent tenia moltes ganes de sortir i s’han recuperat els nivells d’assistència del 2019».
Per contra, però, també s’ha registrat un augment de conductes, il·legals, com la submissió química a través de les punxades, una activitat originada a França, «després que aquells qui es movien en l’àmbit il·legal van passar a actuar en espais controlats», explica Boadas. Per sort, manifesta, «en un local tu tens la legitimitat de demanar què fas amb una persona concreta, preguntar si està bé i avisar la policia si és necessari. A fora, no. Els locals adherits a Fecasarm ens volem desmarcar de les activitats il·legals, perquè considerem que no són oci nocturn», fa palès el president.
Econòmicament, Boadas considera que aspirar a la «Triple Excellence» suposa un cost «força assumible», malgrat els estralls de la pandèmia, per a tots aquells locals amb nivells d’aforament superiors a les 800 persones, i els convida a la recerca de l’excel·lència per contribuir a un «oci nocturn segur, i de qualitat».
