La llarga tradició dels «mercadillos» de carrer que tenen lloc en diverses localitats gironines, en els darrers temps ve enregistrant una notable embranzida degut als continus episodis de crisi econòmica, principal motiu aquest com per considerar les trobades fixes i puntuals que organitzen els ajuntaments com una tasca social, tant per als venedors com per als compradors i públic en general, que si més no es pugui sentir atret per l’«espectacle» de l’oferta de tan diversa i engrescadora activitat.
A banda del mercat dominical de Girona ciutat, auspiciat per la Societat Filatèlica Gironina en coordinació amb el municipi, i que s’esdevé de llarg com el més clàssic, de la resta d’«encants» repartits per les nostres contrades en destaca un, el de Celrà, que té lloc en un espai del polígon a tocar de la carretera tots els dissabtes, i que ja compleix 15 anys, dels quals els darrers nou ve essent supervisat per uns treballadors municipals que han aconseguit definitivament una estabilitat en el funcionament de la cita, amb unes normes elementals que fan que siguin ben respectades, i amb un aforament limitat a 125 paradistes, per la qual cosa calculen que una seixantena sempre resten fora de poder participar-hi, tot i el natural moviment d’altes i baixes, amb la curiositat de que alguns que s’ho van deixar, hi tornen al cap del temps.
Antiguitats, col·leccionismes populars, estris agraris i d’ordre eminentment etnològic, articles de segona mà d’entre ells robes, discos de vinil per als amants de la música de tots els temps, molt de paper apte per a les apetències dels documentalistes, un munt de nines i de joguines, eines en perfecte estat i aptes per a diferents tasques i bricolatges, i el llarg etcètera que pugui sortir de la imaginació de la gent, com diem amb un total respecte a les normes i a la urbanitat que els organitzadors vigilen amb molta cura.
Quant a la procedència dels venedors, n’hi ha fins i tot d’estrangers, del sud de França, i alguns altres que puntualment puguin estar de viatge i que previ avís demanen lloc. Procedents de Barcelona, n’hi ha de professionals dels Encants de la Ciutat Comtal, de Girona, de més poblacions del voltant. I pel que fa al públic, el comprador en potència, igualment n’hi que s’acosten des de les comarques barcelonines, alguns d’estrangers, gent nova en aquest món, i de ben veterans que d’aquesta forma compleixen amb la seva afició i la millora de llurs fons, alguns d’ells convertits des de fa temps en veritables museus etnològics.
