Diari de Girona

Diari de Girona

Felip Cervera Marquès

Les flames consumien les partitures en silenci, mentre en Felip s’ho mirava sense dir res. Al seu costat hi havia el seu fill, que no se’n sabia avenir. Prou que havia intentat fer-lo canviar d’idea... però res! Tot al foc! L’únic consol que li quedava és que aprofitant un descuit del seu pare, havia amagat un plec de papers per salvar-lo de la crema. Seria l’únic record que quedaria de la música d’en Felip.

Felip Cervera Marquès va néixer a Castelló d’Empúries el 18 de novembre de 1863. El seu pare, Josep Cervera Rocalba, era un important músic empordanès que va encomanar la passió per aquest art als seus tres fills. De fet, el progenitor va ser l’únic mestre que va tenir Felip, perquè el noi ben aviat va demostrar que tenia aptituds per la música i va aprendre de manera molt autodidacte.

Tot i el talent, el seu pare considerà que li aniria bé tenir un ofici que li garantís una font d’ingressos fiable i per això el va enviar a Barcelona a fer d’aprenent de sabater. El cert, però, és que no ho va necessitar gaire perquè es va poder guanyar la vida amb la música. Amb els seus germans, Agustí i Jaume, tenien un negoci de venda, lloguer i reparació de pianos. A més donava classes particulars, era professor de música de la Salle de Figueres, dirigia el cor de la Societat Coral Erato i feia de mestre de capella de l’església de Sant Pere.

I per si tot això no fos prou, també tocava en diverses formacions. El 1884 va ingressar a l’orquestra Peralada, on també hi havia el pare i el seu germà Agustí. Especialment destacable va ser la seva etapa a la cobla Antiga Pep durant la primera dècada del segle XX. Com a intèrpret dominava la majoria d’instruments i excel·lia sobretot amb la tenora, el clarinet, el piano i la flauta.

Pel que fa a la seva faceta de compositor, va crear un gran nombre de peces de les temàtiques més diverses, que anaven des de la música sacra fins a les sardanes. Malauradament, arribat als últims anys de la seva vida va decidir cremar les seves partitures perquè considerava que no eren prou bones. El seu fill, d’amagat, en va salvar algunes, com ara La Fira de Santa Creu i Sia vostra gran puresa. Amb les sardanes hi va haver més sort perquè algunes cobles en tenien còpies. Destaquen les dedicades a dues flautes solistes com Dos canaris, Dos passerells i Dos rossinyols. També La calàndria, L’albada, Anneta i L’enamorada. Per desgràcia, aquella decisió tan dràstica ens ha privat de conèixer amb més detall l’obra d’un compositor ben valorat pels seus coetanis.

Felip Cervera Marquès va morir a Figueres el 14 d’octubre de 1930, quan li faltava poc per complir els 67 anys.

Compartir l'article

stats