Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Un nom propi per a les línies elèctriques

La majoria de línies i instal·lacions de la companyia Endesa tenen denominacions relacionades amb el seu emplaçament geogràfic, però també n’hi ha que han estat batejades amb noms que recorden persones, monuments, equipaments, empreses i espais naturals

Un tècnic d’Endesa treballant en un ordinador amb un esquema gràfic de línies elèctriques, al Centre de Control de la companyia, des del qual es gestiona i es controla tota la xarxa elèctrica. Endesa

Han de tenir un màxim de deu caràcters, han de ser en majúscules (caixa alta) i no es poden repetir. Aquests són els requisits bàsics que han de complir les denominacions de les línies i instal·lacions de la companyia elèctrica Endesa, responsable de la distribució elèctrica en el 95% de Catalunya, segons dades de la mateixa empresa (incloent totes les comarques gironines excepte el Pla de l’Estany i part del Ripollès i la Garrotxa). PALAFRUGELL, per exemple, és el nom d’una subestació elèctrica emplaçada en aquesta localitat, que respon a aquells criteris abans esmentats i també a un altre molt important des del punt de vista operatiu: el geogràfic. Però quan el 2011 s’instal·la una segona subestació elèctrica a la mateixa població, sorgeix el dubte de quina denominació donar-li. I s’opta per Empordanet (EMPORDANET, de fet), un homenatge a Josep Pla i al mateix temps una mostra d’una política que Endesa va començar a aplicar ja fa temps i que implica buscar noms per a les seves línies i instal·lacions que s’escapin estrictament dels criteris geogràfics. I més, quan aquests topònims ja han estat utilitzats i és difícil obrir nous equipaments sense repetir-se.

A la demarcació de Girona, segons Endesa, hi ha 225 línies elèctriques (27 a la ciutat de Girona), i fins a 44 (un 20%) tenen alguna d’aquestes denominacions «especials». N’hi ha que fan referència per exemple a paratges naturals (Aiguamolls o Ter), a infraestructures (Bracons, pel túnel que uneix la Garrotxa amb Osona), a empreses existents o desaparegudes (Vincke, Safa, Burés...), a equipaments especials (Amcomlib, sigles d’American Committee for the Liberation of the Peoples of Russia, era la línia que alimentava les antigues antenes de Radio Liberty, a Pals), etc. Aquesta mena de noms també s’apliquen a les subestacions elèctriques (a Girona n’hi ha una cinquantena i si bé la majoria han estat batejades amb denominacions estrictament geogràfiques, hi ha excepcions com en el cas abans esmentat de Palafrugell). I sempre en el cas d’instal·lacions de mitja tensió, perquè en les d’alta els circuits «tenen el nom de l’origen/final de la línia», segons Endesa.

Noms per situar

«Els tècnics han de saber situar les instal·lacions en un plànol i no hem estat molt originals, copiem la genial idea de posar-los noms», expliquen fonts d’Endesa sobre la seva política en aquesta matèria. I afegeixen que «com que som ordenats i pràctics, per natura o formació, la gran majoria dels noms que tenen les instal·lacions fan referència a la seva ubicació i manlleven el nom d’importants carrers o barris». La subestació PALAFRUGELL, o línies elèctriques com SARRIATER1 o STJULIA, les tres a les comarques gironines, respondrien de manera inequívoca a aquest criteri. Però «en els últims anys hem donat pas a altres inquietuds. Podem veure el nom de TESLA al costat d’EDISON sense importar-nos la seva rivalitat històrica, o COPÈRNIC al costat de GALILEU, sabent que no es van conèixer en vida. Altres vegades volem retre un tribut a altres personatges més propers como BIADA, en referència al principal promotor del primer ferrocarril, o arquitectes tan importants como GAUDÍ o CADAFALCH».

Una cabina de mitja tensió on es veu, imprès, el nom d’una de les línies batejades amb un topònim. | Endesa

Aquestes denominacions «especials», com les anomena la mateixa companyia, s’acostumen a posar per evitar repeticions de denominacions geogràfiques o toponímiques ja existents, però en ocasions també s’impulsen amb la intenció de retre homenatges a algunes persones o idees: «Els noms perviuen i potser per aquesta raó, davant la pèrdua d’un company, la millor manera de recordar-lo va ser posar el seu nom, TOMEUSOLE (Tomeu Solé), en un projecte en el qual va estar treballant però que no va arribar a veure. O un homenatge al mar com a biodiversitat amb la línia OCEANS...».

De fet, les persones que participen en un projecte d’Endesa tenen dret, segons la política de la companyia, a proposar un nom per al nou equipament o instal·lació. Tenint en compte aquells criteris bàsics que la companyia explicita d’aquesta manera: «Els noms de subestacions i de línies elèctriques no poden repetir-se en tot Catalunya (com tampoc els noms dels carrers es repeteixen en un mateix municipi); el número del Centre de Transformació tampoc pot repetir-se mai; la idea és ubicar-se de seguida, no perdre’s; els noms han de ser en caixa alta i han de tenir un màxim deu caràcters; geogràficament, tots els noms ja estan posats: cal inventiva».

La mateixa companyia admet que «la immensa majoria de subestacions i línies elèctriques tenen com a nom el lloc geogràfic on estan ubicades o per on passen (ciutats, barris, zones, carrers, urbanitzacions, paratges naturals...)». Però per evitar repeticions, per atendre demandes de persones que han treballat en projectes, i per homenatjar persones i idees, en els últims anys han proliferat denominacions que s’escapen dels límits topogràfics i van més enllà. Per citar altres exemples de fora de les comarques gironines, hi ha línies i subestacions d’Endesa que porten noms històrics de municipis (Egara, Iluro…); de paratges naturals (Codonyers); d’empreses, fàbriques, tallers, indústries (o polígons industrials), actuals o desaparegudes (Inditex, Asland, Pirelli, Seat, Amazon, Damm, Agbar, Telefònica, Corte Inglés, Hipercor, Fira, Pryca, Maquinista, Tabacalera, Mercabarna, Winterthur, Tuneladora, Depuradora, Ercekol, Maugo, Vincke, Safa, Burés, Trefinos...); d’hotels (Hesperia); d’ONG (Creu Roja); d’antigues companyies elèctriques, ara integrades a Endesa (Fecsa, Enher, Hecsa…); d’hospitals (Clínic, Vall d’Hebron, Bellvitge, Oncològic); de monuments arquitectònics (Parc Güell); d’edificis singulars (Canòdrom, Fabra i Coats, Hamsa, Can Batlló, Tecla Sala); d’equipaments lúdics (Port Aventura, Pachá...); històrics (Romana).

Una altra cabina amb el nom imprès, en aquest cas d’una línia batejada amb un nom «diferent». | Endesa

En el cas de les denominacions relacionades amb empreses, a les comarques gironines són nombroses, i la mateixa companyia en detalla unes quantes: Perolada (Anglès), Trefinos (La Bisbal), Gardisso (Llançà), Maret (Salt), Uriach (Sant Feliu de Buixalleu), Skol (Sant Feliu de Buixalleu), Asdara (Sant Feliu de Buixalleu), Lamitor (Sant Feliu de Buixalleu), Esclet (Cassà de la Selva), Burés (Palafrugell), Vincke (Palafrugell), Safa (Blanes), Stilcom (Sils), Espora (Sils)...

També tenen nom propi els Centres de Transformació (CT) d’Endesa, si bé en aquest estan batejats amb una referència numèrica (o alfanumèrica, en alguns casos) a la qual s’hi afegeix un àlies, que acostumen a ser noms de persona: «N’hi ha desenes, a tot Catalunya. Sobretot abans, quan encara no hi havia geolocalitzadors, era molt més fàcil donar la indicació de l’àlies, perquè les brigades sabien automàticament quin era, que no facilitar una seqüència numèrica. Aquests sobrenoms, malgrat tot, persisteixen. I, fins i tot, se segueixen utilitzant, com el cas d’un empleat de la Companyia a Girona, en Joan Planas, que va morir el 1996 i ara dona nom a una d’aquestes instal·lacions a Sarrià de Ter».

Homenatge als oceans

Una de les línies elèctriques que alimenta el centre de la ciutat de Girona porta el nom d’Oceans (OCEANS, de fet) perquè així ho va proposar Miquel Sunyer, nedador gironí especialitzat en travesses de llarga distància i que professionalment treballa com a enginyer tècnic de telecomunicacions per a la companyia Endesa. La seva iniciativa tenia el doble objectiu de retre homenatge als oceans, gràcies als quals, segons ell, «la vida a la terra és possible», i al mateix temps fer un crit d’alerta sobre la necessitat de protegir-los: «En el context actual d’emergència climàtica, els oceans es troben altament amenaçats per l’escalfament global i el conseqüent canvi climàtic. La sobreexplotació pesquera ha fet que la seva biodiversitat estigui en greu perill (l’any 2050 es preveu que la meitat d’espècies de peixos estaran extingides). L’impacte del turisme i la contaminació son també una de les principals amenaces dels oceans».  

Miquel Sunyer Comalat (Girona, 1977) fa molts anys que treballa a Endesa, però encara en fa més que es dedica a la natació. Va començar a practicar-la a Taialà, va continuar al GEiEG, i es va especialitzar en les travesses de llarga durada, en les quals ha aconseguit grans fites, com ara ser el primer nedador català a aconseguir l’anomenada Triple Corona, és a dir, creuar el Canal de la Mànega (entre França i Gran Bretanya), el Canal de Santa Catalina (a Califòrnia), i circumval·lar l’illa de Manhattan, a la ciutat de Nova York.

Miquel Sunyer, el tècnic d'Endesa que ha batejat la línia Oceans, en plena activitat professional. Endesa

«Durant la meva trajectòria com a nedador extrem en aigües obertes, he nedat en mars i oceans de tot el món, i m’he passat moltes hores amb el cap ficat dins del mar, moltes vegades sense veure el fons marí, però sí mentalment enfocat cap a ell -explica Miquel Sunyer-. He pogut admirar la seva bellesa, m’he adonat que està ple de vida, que és meravellós, però sobretot he pres consciència de l’important que és per a la nostra supervivència i de la necessitat de preservar-lo».

Aquest va ser el raonament que el va portar a proposar que una línia de mitja tensió (LMT) de Girona fos batejada amb el nom d’Oceans, per contribuir a homenatjar-los i a conscienciar sobre la necessitat de protegir-los. «Què pensarà el gestor comercial quan li expliqui a aquell client que només podem atendre la potència que ens sol·licita a través d’una LMT que s’anomena OCEANS? Què pensarà el tècnic d’NCO que anirà a regular les proteccions d’un CM de la LMT OCEANS? No deixo de preguntar-me quin efecte tindrà aquest petit gest...», afegeix Miquel Sunyer.

En aquest sentit, afegeix que «cada petita acció compta, per insignificant que aquesta pugui semblar. En el meu cas, la meva professió com a enginyer sempre ha estat vinculada a l’explotació de xarxes de distribució, algú podria pensar que des d’un sector tant tradicional i de caire industrial es fa difícil emprendre accions quotidianes que ajudin a conscienciar de la situació dramàtica en què ens trobem. Per això vaig decidir nomenar una nova línia subterrània de 25kV amb el nom d’OCEANS».

Compartir l'article

stats