Diari de Girona

Diari de Girona

La fi real del comte d’Urgell

Escollim uns paràgrafs representatius de la prosa de Santiago Sobrequés, que combina alta erudició amb voluntat de lectura amena; ací el final de la trista història de Jaume d’Urgell.

De presó en presó, Jaume el Dissortat va sobreviure 20 anys la seva desgràcia. Mentre durà el procés, fou tancat a la presó de Lleida, però pel desembre del mateix any 1413, malgrat que el rei havia promès no traslladar-lo fora dels seus regnes, fou conduït al castell d’Uruenya (Valladolid), en els dominis de la reina Elionor. Segons l’anònim autor de La fi del comte d’Urgell, el comte fou, durant el camí, grollerament escarnit i objecte de les més despietades befes per part dels seus conductors i, en arribar a Uruenya, fou posat ‘al sòl de orrible, pudent, fosca e tenebrosa torra e... en aquella encepat e engrillonat e clos e tancat’. Encara que aquest testimoni sigui sospitós, és un fet que fins pel gener de 1415 la comtessa Isabel no va poder aconseguir del rei que donés ordre al governador del castell, Escalante, d’autoritzar el comte a oir missa els dies de precepte.

Engrillonat o no, el comte va estar durant aquest primer any de captiveri rigorosament incomunicat. Sembla que contribuïren a aquest rigor les imprudències de la seva mare, que conspirava per alliberar el seu fill. La irreductible piemontesa hagué d’ésser novament jutjada i condemnada a presó en 1414.

La mort de Ferran I per l’abril de 1416 i l’adveniment del seu fill Alfons el Magnànim assenyalaren un canvi favorable en el règim de vida del Dissortat. D’antuvi, les bandositats castellanes entre els infants d’Aragó, germans del rei, i el monarca castellà Joan II i el seu privat Àlvar de Luna, varen donar al comte presoner uns moments d’actualitat. Sembla que Joan II i el seu privat amenaçaven d’alçar el captiu per rei d’Aragó si Alfons creava una situació perillosa a Castella defensant el seu germà, l’infant Enric. Per això Alfons va ordenar que el presoner fos traslladat a Mora de Toledo (1420). En 1422 fou portat a l’alcàsser de Madrid, on romangué dos anys més fins que en 1424 fou retornat a Uruenya. Aquest any morí la comtessa Isabel a Alcolea, vila que li havia estat retornada pel rei Alfons. Quant a la comtessa-mare, havia mort quatre anys abans (1420) a Morella, on vivia en règim de presó benigna, allotjada en una casa particular; abans havia estat al castell d’Alacant.

En 1426 Alfons va poder treure el seu presoner de Castella. Burlant la vigilància castellana, el comte pogué ésser portat a Terol i tot seguit al castell de Xàtiva, on passà, sotmès a un tracte cada vegada menys dur, els darrers anys de la seva vida. Va morir-hi en 1433. La versió recollida per l’autor de La fi del comte d’Urgell, que fa morir Jaume el Dissortat a mans dels infants Pere i Enric, germans del rei, obeint suggestions de l’altre germà, el futur Joan II, no té fonament. No gaire més versemblança ofereix una altra versió, també de la mateixa procedència, segons la qual el rei Alfons, mogut per la curiositat, hauria visitat el comte, en companyia d’alguns cavallers i sense donar-se a conèixer, vers 1428. Compadit de la seva trista sort i commogut per la seva edificant resignació, el rei hauria volgut donar al seu presoner l’arquebisbat de Saragossa, però els seus consellers varen oposar-s’hi; llavors el sobirà va disposar que el règim de captiveri fos el més suau possible. El que és cert és que a Xàtiva el Dissortat va gaudir d’un règim més benigne i que el seu aïllament no fou tan absolut; hom sap que fou consultat sobre el futur de la seva filla Elionor. Així mateix el nou sobirà i la reina Maria, la seva muller, varen ocupar- se de les filles del comte i arranjaren llur situació jurídica, però ‘sense oblidar l’origen de totes aquestes dones; sempre es tingué en compte que foren membres d’una família rival, i, per tant, varen ésser tractades en conseqüència. El possible conflicte al Principat per un rebroll de la causa d’Urgell no va ésser mai menyspreat’».

Compartir l'article

stats