Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Josep Serra Bonal

Durant els assajos, amb els companys de la cobla feien barrila i, quan un començava a improvisar una melodia, els altres s’hi afegien enjogassats. En Josep ho gaudia especialment perquè s’adonava que aquells instruments podien crear un univers sonor magnífic, que a vegades, encotillats amb les sardanes, no lluïa prou.

Josep Serra Bonal va néixer el 23 de setembre de 1874 a Peralada. Com ja s’ha explicat en altres articles, en aquella localitat empordanesa, a finals del segle XIX, es va posar en marxa una important escola de música dirigida per Jaume Cervera Marquès. L’existència d’aquest centre educatiu va tenir una enorme transcendència per al panorama musical català perquè va servir de planter d’alguns dels millors intèrprets i compositors del món sardanista. Ara aquest tipus de música massa sovint és vista com antiquada i passada de moda, però un segle enrere era gaudida amb entusiasme per gent de totes les edats i això era així gràcies a personatges com Josep Serra Bonal, considerat un dels modernitzadors del gènere.

Quan tenia setze anys va ser membre fundador de la cobla Principal de Peralada, on tocava el tible. El director era el seu germà gran, Miquel, a qui va rellevar a principis del segle XX. A partir de llavors el nivell de la formació encara va augmentar més. El seu moment d’esplendor va arribar el 1914 quan el conjunt empordanès va acompanyar l’Orfeó Català en una exitosa gira que va passar per París i Londres i fins tot gravaren un disc, cosa molt poc habitual en aquells temps.

Després va viure un any a Figueres, durant el qual va fundar un institut de rítmica i dirigí la coral Art i Pàtria i l’Orfeó Germanor Emporitana. A continuació va traslladar-se a Barcelona, on d’entrada va guanyar-se la vida tocant als teatres i treballant a les oficines de l’Orfeó Català. Després, del 1924, va entrar a la Cobla Barcelona com a fiscornaire i, el 1929, en va esdevenir el director.

Com a compositor va crear unes 250 sardanes, que van des de les primeres composades a les darreries del vuit-cents, com ara La juganera o La marinera, fins a les darreres que daten de 1935, titulades Enjogassada i Gentil.

A més, també va crear música lliure per a cobla, amb la idea d’aprofitar la personalitat sonora dels instruments de les formacions sardanistes i així ampliar el seu repertori per connectar amb la música orquestral. I ho va fer amb tant èxit que el seu talent va despertar l’admiració de tothom. Fins i tot Josep Pla va glossar la seva figura al llibre El meu país, publicat el 1958.

Josep Serra Bonal va morir a Barcelona el 14 de febrer de 1939 quan tenia 64 anys.

Compartir l'article

stats