Coses meravelloses»: arxiconegudes són les dues paraules que l’arqueòleg Howard Carter va pronunciar sobre el que va veure en mirar amb una espelma a través d’un forat que donava a l’antecambra de la tomba més famosa de l’egiptologia, la del faraó Tutankamon. A dins hi havia més de 5.000 objectes de valor extraordinari. Expliquem la intrahistòria de deu.
1. Cap de fusta del jove Tutankamon: Fa 30 centímetres i va ser font de polèmica. Aquest cap de fusta del rei Tutankamon quan era petit emergeix d’una flor de lotus, que es tanca de nit i s’obre de dia, simbolitzant la resurrecció i el renaixement del faraó a l’altre món. No és clar si es va trobar a l’avantcambra o sota la runa del passadís descendent. Sí que ho està que el Servei d’Antiguitats egipci, enfrontat amb Carter, va forçar un inventari i va descobrir l’estatueta embalada dins una caixa d’ampolles del prestigiós vi Fortnum & Mason, revelant que l’arqueòleg no l’havia inventariat ni fotografiat en cap dels seus registres meticulosos previs. Carter ho va atribuir a un oblit, però els egipcis el van acusar de robar la peça i de voler endur-se-la a Londres en secret.
2. Taüt d’or: Més de 110 quilos d’or gairebé pur es van utilitzar en l’imponent taüt interior d’1,90 metres de llarg, el més proper al faraó dels tres que guardaven el seu cos, un dins l’altre. Els treballs per separar el segon taüt d’aquest últim van ser un trencaclosques per a Carter, ja que estaven estretament encaixats. Té la forma del rei, amb tocat amb la cobra i el voltor i subjectant el bàcul i el maial. A la coberta hi figuren les deesses protectores que cobreixen amb les ales el cos. L’arqueòleg va aconseguir aixecar la tapa que va deixar veure la mòmia el 28 d’octubre del 1925, tres anys després de trobar la tomba. En elevar-la va aparèixer la no menys espectacular màscara d’or que cobria el seu rostre envoltat de benes.
3. La màscara d’11 quilos d’or: 11 quilos d’or fi pesa la bella màscara del faraó (a la fotografia, a la dreta). Una imatge de 54 centímetres, amb incrustacions de pedres semiprecioses, lapislàtzuli i vidre, convertida en la icona indiscutible de l’egiptologia. Al dors està gravat el capítol 151 del Llibre dels morts, inscripció a la qual no s’ha parat molta atenció, lamenta l’escriptor i egiptòleg Nacho Ares al seu llibre Cosas maravillosas, i que, segons la seva pròpia teoria, es pot entendre com el’rigen de la famosa maledicció que pesa sobre els qui es van relacionar amb la troballa de la tomba. El text es refereix a com es pot protegir la cambra funerària amb màgia de qualsevol contratemps, com per exemple, els lladres: «Que els seus enemics caiguin sota d’ell [Tutankamon] davant la Gran Enèada, en què podem trobar la gran mansió dels déus d’Heliòpolis».
4. La copa dels desitjos: D’alabastre, aquesta copa amb forma de flor de lotus de 18 centímetres d’alt va ser una de les peces de la tomba preferides de Carter, que va triar la inscripció que recorre la vora per a l’epitafi de la seva pròpia tomba: «Que el teu ka [esperit o força vital] visqui i puguis viure milions d’anys. Tu que estimes Tebes, assegut amb el teu rostre mirant cap al vent del nord, que els teus ulls vegin la felicitat. ¡Oh, nit, estén sobre mi les teves ales com les estrelles imperibles!». Era un símbol de renaixement i oferia resurrecció, felicitat i vida eterna.
5. El tron daurat: De 104 centímetres d’alçada i 83 d’amplada, aquest fabulós tron de fusta, que Tutankamon va poder arribar a utilitzar en vida, recobert amb pa d’or i decorat amb plata, vidre i pedres semiprecioses, destaca especialment per la bella i íntima escena que mostra al respatller: dempeus, hi ha la gran esposa reial, Ankhesenamon, aplicant delicadament ungüent al cos del seu marit assegut. La reina també assumeix el paper d’una deessa lligada a la coronació. A més, a la inscripció hi apareix l’antic nom del rei, Tutankaton, abans de recuperar el culte a Amon després que el seu pare, Akhenaton, conegut com el rei heretge, apostés pel monoteisme adorant Ató, el déu sol, els raigs del qual il·luminen a la parella a l’escena. L’estil és també el de l’art típic d’Amarna, la capital egípcia fundada per Akkenaton, que a més era el pare d’Ankhesenamon (la seva mare va ser Nefertiti), de manera que la parella real era en realitat germanastres. A l’Antic Egipte, la majoria dels egipcis s’asseien en tamborets o a terra: les cadires, o trons, eren objectes que indicaven riquesa i poder.
6. Tutankamon empunyant un arpó: Amb la corona vermella del Baix Egipte i faldellí de tela prisada i encarnant el déu Horus, garant de l’ordre diví, el jove faraó Tutankamon, esculpit en una talla de fusta daurada de 75 centímetres d’alçada, està en equilibri sobre una barca. L’estàtua sembla congelar el moment en què el rei es disposa a llançar un arpó; no està pescant, sinó que, segons la mitologia egípcia, el seu objectiu és probablement un hipopòtam, encarnació del déu Seth, que no apareix a la figura. La peça va ser una de les trencades i robades durant l’assalt al Museu Egipci del Caire durant la revolució a Egipte del 28 de gener de 2011, que va enderrocar el president Hosni Mubàrak. Va ser recuperada setmanes després en estranyes circumstàncies, malmesa, trobada per casualitat en una maleta al metro, i posteriorment restaurada.
7. Capella per als vasos amb les vísceres: Imponent capella de fusta daurada de gairebé dos metres d’alt la funció del qual era guardar el cofre d’alabastre on hi havia els vasos canopis que contenien els òrgans interns de Tutankamon: el fetge, els pulmons, l’estómac i els budells. A banda i banda, cobrint cada entrada, quatre precioses figures de deesses -Isis, Serket, Neftis i Neith-, totes amb túnica prisada i mirant cap a les parets del templet, custodien i protegeixen les vísceres reials amb els braços estesos. L’estructura és coronada per una filera de cobres solars. Es diu que contenia aquesta inscripció: «Aquells que penetrin a la tomba sagrada seran visitats a l’instant per les ales de la mort». Més sobre la cèlebre teoria de la maledicció.
8. Tors-maniquí de Tutankamon: De fusta recoberta amb una fina capa d’estuc i pintada és aquest tors de 73,5 centímetres sense braços i amb la cara del faraó encara molt jove. Model a escala real, no és clara la seva funció. Bé va poder ser un maniquí realitzat amb les seves mesures per provar-li robes i/o penjar-hi joies, com va especular Carter. Altres, com l’arqueòleg egipci Zahi Hawass, creuen que era una figura de tipus ritual, encara que també va poder ser part del que havia de ser una estàtua completa del faraó. Un objecte insòlit en l’art egipci.
9. Caixa de fusta d’un rei triomfant: Caixa de fusta detalladament decorada, estucada i policromada, trobada a l’avantcambra de la tomba. Les delicades miniatures gravades mostren el faraó muntat en un carro lluitant contra enemics estrangers però també caçant lleons, gaseles i rucs salvatges. Són una icona del triomf del rei. Mesura 88 centímetres de llargada per 51 de fons i 55 d’amplada. Carter la va considerar «un dels tresors artístics més grans de la tomba». Al seu interior hi havia roba, com la vestimenta d’un sacerdot, túniques, sandàlies, sabatilles i un reposacaps daurat. Algunes de les peces tenien la talla d’un nen i probablement van ser usades pel rei en la seva infància.
10. Llit funerari de les lleones: A la tomba hi havia tres llits funeraris de fusta daurada i decorats amb incrustacions de més de dos metres de llarg i diferents amples i alts. Un té caps de vaca, un altre d’Ammit, una criatura mítica amb cap d’hipopòtam, potes de lleó i cos de cocodril, i un altre de lleona. Són tres de les obres més importants de la tomba. Ares destaca el de caps de lleona, amb llàgrimes de vidre blau expressant el dolor per la mort del faraó. El lleó era en la civilització egípcia símbol de virilitat i força, i les seves potes sovint es feien servir com a peus de mobiliari, com en aquest cas, i com en el d’un altre llit trobat a la tomba que segurament sí que es va fer servir en la vida quotidiana: està pintat de blanc i la base és un entramat capaç de suportar el pes d’un cos, fet de bandes de lli, sobre el qual possiblement hi havia un matalàs del mateix material./ANNA ABELLA
