La lluita per salvar el planeta s’entaula en diversos fronts, però no totes aquestes iniciatives reben l’atenció que mereixen. En la cimera del clima d’Egipte, l’ofensiva és fonamentalment diplomàtica i econòmica, ja que els països en desenvolupament reclamen als rics que sufraguin almenys una part dels danys econòmics que els causen sequeres i inundacions causades per l’escalfament global, responsabilitat, sobretot, del món desenvolupat. Després hi ha el front polític, on cada formació impulsa les solucions que creu prioritàries per frenar el canvi climàtic. També hi ha un flanc activista, molt polèmic últimament pels atacs a obres d’art, i un altre d’ideològic en el qual competeixen think tanks i pensadors de tota mena.
Un dels fronts menys coneguts, i potser més crucials, és el judicial. Des de fa més d’una dècada, organitzacions de la societat civil recorren als tribunals com a estratègia per forçar decisions judicials en el marc de la crisi climàtica. L’objectiu és doble: primer, que els tribunals reconeguin l’existència de l’escalfament global i les seves conseqüències, i segon, que els jutges obliguin governs i corporacions a adoptar mesures per mitigar aquests efectes, principalment per reduir les emissions.
L’efectivitat dels anomenats litigis climàtics o judicis pel clima va quedar patent el desembre del 2019, quan l’advocada holandesa Marjan Minnesma, fundadora de l’ONG Urgenda, va aconseguir -després d’una batalla judicial de sis anys contra l’Estat holandès- que el Tribunal Suprem del país sentenciés al seu favor i dictaminés que Holanda tenia l’obligació legal de protegir els seus ciutadans dels efectes de l’escalfament global. En conseqüència, va dictaminar que el seu Govern implementés de manera immediata una reducció d’almenys el 25% de les emissions respecte al 1990. No era una sentència qualsevol: era el compromís que Holanda havia adquirit en el marc de l’Acord de París però que, segons Urgenda, estava incomplint. L’any següent, l’estat holandès va reduir un 25,5% les emissions.
La victòria legal de Minnesma va suposar una fita i li va valer el premi Goldman 2022, un dels més importants en l’àmbit del medi ambient. «És una gran satisfacció, però no ens aturem», explica. La lletrada recorda que primer va intentar el diàleg amb el Govern, «però no ens van fer cas». «Vaig anar a la primera COP i he seguit totes les cimeres pel planeta posteriors», diu. «He pogut comprovar que, tot i que els països van firmar una convenció pel clima, la realitat és que les emissions augmenten cada any. Anem en la direcció equivocada», afegeix.
Xarxa de litigants
Urgenda, l’organització de Minnesma, ara està centrada en l’assessorament a altres grups internacionals de la societat civil perquè repliquin en les seves jurisdiccions l’exitosa estratègia legal utilitzada a Holanda. «Hem creat una xarxa de litigants climàtics i hi treballen quatre persones. Ajudem oenagés de tot el món», explica
Fa més d’una dècada que la Universitat de Colúmbia, per mitjà del seu Centre Sabin, recopila i cataloga les causes climàtiques empreses a nivell global. La seva base de dades permet tenir accés a documents d’unes 2.000 causes. La majoria (prop del 75%) són dels EUA, però també hi ha causes de mig centenar de jurisdiccions, des d’Espanya a Irlanda o Corea del Sud.
Amb aquesta iniciativa, apunta la brasilera Maria Antonia Tigre, investigadora del Centre Sabin, la universitat pretén analitzar l’efectivitat d’aquesta estratègia de lluita pel clima i alhora proporcionar a la societat civil fonaments i bases legals per, eventualment, inspirar altres querelles. Cada mes, el Centre Sabin compila els principals casos incorporats a la seva base de dades, alimentada per ni més ni menys que 70 voluntaris que contribueixen a actualitzar l’estat dels casos des dels seus països. L’últim butlletí, de setembre i octubre, informa que a Alemanya, el tribunal regional de Stuttgart va desestimar el 13 setembre la querella presentada un any abans per l’organització ecologista Deutsche Umwelthilfe contra Mercedes-Benz perquè l’empresa, segons l’ONG, no havia anunciat encara un pla per cessar la producció cotxes de combustió per al 2030 (els ecologistes van anunciar que recorreran la sentència).
Espanya també hi té presència per la denúncia presentada per Ecologistes en Acció i ClientEarth davant la Comissió Europea el 6 d’octubre. En ella, les organitzacions acusen l’Estat espanyol d’incomplir la directiva europea de nitrats i permetre la «saturació de químics» del mar Menor, que, segons els denunciants, està «a punt del col·lapse ecològic» per l’agroindústria, el turisme massiu i la pesca. En conseqüència, sol·liciten a la Comissió Europea que, partint dels acords europeus firmats per Espanya, exigeixi a l’Estat espanyol que protegeixi el mar Menor i la seva fauna i flora. Ara seran els tribunals els que dictin sentència.
