Al vespre, mentre sopava, va fer un gest de dolor. «Què tens? Que no et trobes bé?» «No gaire, no... però ja passarà» «I ca! Això ja fa massa que dura. Demà te’n vas a veure el senyor Agustí i no se’n parli més».
Agustí Meya Manaut va néixer el 29 de juny de 1855 en una petita localitat de la Cerdanya anomenada Estoll, que ara forma part del municipi de Fontanals. Dels seus anys d’infantesa no se’n saben massa coses, a part que la seva família es dedicava a la pagesia i la ramaderia, com a la majoria d’habitants d’aquella zona pirinenca.
Meya va cursar el batxillerat amb els escolapis de Puigcerdà i, una vegada superada la secundària, el 1872, va començar a estudiar la carrera de medicina a la universitat de Barcelona. Quan es va haver llicenciat, el 1877, va exercir de metge a Bellver de Cerdanya.
Tot i això, a les darreries del segle XIX va traslladar-se a Vilademires. Ara és una entitat de població integrada dins de Cabanelles, un municipi de l’interior de l’Alt Empordà, proper a la Garrotxa, cosa que confereix a aquell territori una personalitat pròpia. Allà va conèixer Dolors Fàbrega Moret, amb qui es va casar. El matrimoni s’establí al Mas Fàbrega, propietat de la família de l’esposa, i tingueren dues fills i un fill.
Segons expliquen les cròniques de l’època, el doctor Meya era de caràcter afable i proper i això feia que molta gent dels pobles de la rodalia s’acostessin fins a Vilademires perquè els visités. De fet, defugint el to altiu de certs col·legues de professió, aquest metge d’origen ceretà era conegut per tothom com el senyor Agustí.
Més enllà de la seva faceta professional, Agustí Meya també va participar en el moviment catalanista que es va viure a cavalls dels segle XIX i XX i milità a la Unió Catalanista (UC). De fet, el 1901 va ser un dels delegats a l’assemblea que l’entitat celebrà a Terrassa.
Aquella trobada va ser d’enorme importància perquè els assistents acordaren reclamar el concert econòmic per a Catalunya i sobretot perquè van decidir que la UC es presentés a les eleccions. En realitat aquell moviment no deixava de ser una resposta a l’escissió liderada per Enric Prat de la Riba i Narcís Verdaguer Callís, que havia creat el Centre Nacional Català amb la idea de fundar un partit polític. Tot aquell moviment dins del catalanisme conservador acabaria cristal·litzant en la creació de la Lliga, formació que esdevindria hegemònica durant les primeres dècades del segle XX, i impulsora de la constitució de la Mancomunitat de Catalunya el 1914.
Malauradament, però, el doctor Agustí Meya Manaut no ho va arribar a veure perquè va morir el primer dia de juny de 1913 a Vilademires quan estava a punt de fer 58 anys.
