La setmana passada, mentre els representants diplomàtics del món en desenvolupament i desenvolupat congregats a Egipte negociaven in extremis la creació d’un fons climàtic, hi va haver dues notícies importants per al planeta. La primera va ser que la Terra acull per primera vegada una població superior als 8.000 milions de persones, una xifra que convida a la reflexió no només per la seva magnitud i per la dinàmica de creixement continu, impulsada per la gran natalitat a l’Àfrica subsahariana, sinó pels desafiaments que això suposa per al medi ambient i per a la nostra capacitat d’obtenir i distribuir recursos que satisfacin la demanda. El 1927, per exemple, érem 2.000 milions.
La segona notícia va provenir dels òrgans reguladors dels Estats Units, país que s’afanya a ser el segon a tot el món, després de Singapur, a permetre la comercialització de l’anomenada carn de laboratori o carn cultivada. L’Administració d’Aliments i Medicaments (FDA, per les sigles en anglès) va anunciar el 16 de novembre que havia completat la «primera consulta prèvia a la comercialització d’un aliment de consum humà elaborat a partir de cèl·lules animals cultivades». Es tracta de la carn de pollastre de l’empresa Upside Foods, una start-up amb seu a Califòrnia que fa uns anys va rebre 400 milions d’inversors com Bill Gates, Tyson Foods o Cargill.
Upside Foods encara haurà de rebre el vistiplau del Departament d’Agricultura, i trigarà mesos, sinó anys, a poder comercialitzar els seus productes a gran escala, però la decisió suposa un recolzament per al sector, com va admetre la mateixa FDA. «Els avenços en la tecnologia de cultiu cel·lular permeten als desenvolupadors d’aliments utilitzar cèl·lules animals obtingudes de bestiar, aus i marisc en la producció d’aliments, i s’espera que aquests productes estiguin llestos per al mercat nord-americà en un futur pròxim. L’objectiu de la FDA és donar suport a la innovació».
Com la cervesa o el iogurt
Fa unes setmanes, la directora executiva d’Upside Foods, Amy Chen, que es va unir a l’empresa després de passar gairebé 15 anys com a executiva de PepsiCo, va explicar a Bloomberg Businessweek el procés de producció de la carn cultivada. «Seleccionem les cèl·lules d’animals que creixeran millor i tindran millor sabor, les alimentem amb el mateix que obtindrien al cos d’un animal fins que creixen», va dir Chen, comparant el procés amb la manera com es produeix la cervesa o el iogurt. «Vaig començar a creure en la carn cultivada quan la vaig menjar per primera vegada: és deliciosa», afegeix
En l’actual estat de crisi climàtica, les varietats de carn de laboratori, així com la carn produïda amb vegetals que emulen sabor i textura, no paren de créixer. Des del 2016 s’han invertit prop de 2.000 milions de dòlars en el desenvolupament de la carn cultivada, segons un informe recent del Good Food Institute. Hi ha més de 100 empreses que s’hi dediquen, algunes a Espanya, Mèxic i Brasil. En el cas de la carn vegetal un estudi sectorial preveu un creixement valorat en desenes de milers de milions de dòlars fins al 2030.
Els experts creuen que en un futur proper aquests seran dos sectors agroindustrials pròspers, ja que la producció de carn bovina -ja sigui a nivell intensiu o extensiu- presenta nombrosos problemes. El primer, reconegut per la mateixa Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), és que respecte a altres sectors ramaders, el boví és dels menys eficients. Per cada quilo de proteïna de boví produïda s’emeten 295 quilos de gasos equivalents a CO2. Les carns de porc i de pollastre són més eficients.
La qüestió del benestar animal és un altre assumpte espinós que ha contribuït, juntament amb la proliferació d’estudis mèdics, recomanant un consum moderat de carn vermella pel bé de la nostra salut, a una caiguda del consum en països com Espanya, França o Itàlia. La tendència mundial, però, és de ràpid creixement de la demanda, sobretot procedent de la Xina, que cada cop compra més boví al Brasil, el gran productor mundial i país que té més vaques pasturant a les seves deveses que humans. De vegades, el preu mediambiental d’aquesta expansió agroindustrial és la destrucció de la selva amazònica.
Amb tot, el gran desafiament per a la carn de nova generació serà conquerir la gran massa de consumidors. Per això, a més de la seva seguretat, ha de tenir un preu assequible (la primera hamburguesa cultivada va costar 300.000 dòlars) i un sabor convincent. El màrqueting serà clau, i hi estan apostant empreses com la israeliana Redefine Meat, que produeix carn vegetal que emula el sabor del pollastre, el xai i el filet boví. A més de produir fantàstics vídeos en els quals es promocionen els seus productes per mitjà de receptes, la companyia s’ha associat amb diversos xefs de renom a Europa per introduir la carn vegetal a restaurants gastronòmics.
Un altre desafiament, a més de fer-se un lloc a les dietes dels consumidors, serà l’oposició del sector carni. La professora Núria Almirón, codirectora del Center for Animal Ethics de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha investigat el poder del «lobby de la carn» a la Unió Europea i ha conclòs que el sector ja ha participat en campanyes i estratègies per «disseminar informació que posi en dubte el consens existent sobre el caràcter contaminant de la producció de carn i convèncer els polítics que la tecnologia (no un canvi de dieta) és la solució».
Amb tot, alguns observadors estimen que serà el mateix mercat el que redueixi l’espai de la carn bovina a les nostres taules. El think tank RethinkX, que s’especialitza a analitzar les innovacions tecnològiques i com aquestes tindran un efecte transformador per a les nostres societats, va preveure fa uns anys que el sistema agroalimentari mundial es trobava en vigílies «de la més profunda, ràpida i transcendental disrupció des de la domesticació de les plantes i animals fa 10.000 anys».
La raó: el cost de les proteïnes de laboratori serà d’aquí a poc molt menor al de la carn. Segons RethinkX, aquestes proteïnes també superaran en sabor i propietats nutritives els tradicionals bistecs.
