La circumstància d’haver comptat des del segle XIX amb importants colònies d’ultramar, a Amèrica, el Pacífic i Àfrica, ha dotat històricament la filatèlia espanyola d’una riquesa i varietat, possiblement superada únicament per la Gran Bretanya, potència aquesta que com sabreu encara conserva nombrosos territoris arreu del món i en ple segle XXI. Durant la segona part del segle XIX, la filatèlia hispana dedicà una bona difusió a les seves colònies d’ultramar, Cuba, Puerto Rico i Filipinas. Un cop abandonades aquestes l’any 1898, hauria de transcórrer mig segle perquè a partir del 1951 sorgissin altres emissions postals als territoris africans. En aquest punt, i rere de l’anomenat Protectorado Español de Marruecos, amb places tan importants com Tànger i Tetuan, aquestes colònies serien: Guinea Espanyola o Golf de Guinea, dividida en els territoris de Fernando Poo i Riu Muni, oficialment dues províncies; i per altra banda Ifni i Sàhara espanyol, dues províncies més, a tots els efectes i amb representació al Parlament central.
Els territoris guineans assolirien la independència de la metròpoli l’any 1967, tot i que continuarien amb l’espanyol com a llengua oficial, i uns llaços i influències de primera, aleshores. La fi de la presència de l’Espanya franquista es produiria el 1968 a Ifni, i el 1976 al Sàhara. En el primer cas, oficialment per «retrocesión de Ifni al Reino de Marruecos», i en el segon cas per «retrocesión del Sáhara a Marruecos y Mauritania», amb l’afegit «ha finalizado la filatelia española en este territorio».
Durant tot aquell temps, el capítol conegut com Colonias españolas seria un dels més col·leccionats pels aficionats als segells, que tenien com a motius més ocurrents la fauna i la flora, personatges històrics, tipus del país, folklore, geografia, correu aeri, i campanyes Pro Infància, Pro Barcelona, Pro València, o Dia del Segell, entre d’altres. Ja anteriorment, la riquesa documental del període del Protectorat, de la postguerra, de les sobrecàrregues, de les marques de censures, aèries, i diverses més, atipen de sobres la curiositat del més rigorós practicant d’aquesta matèria, proveïdora abastament de tot tipus de cerques, treballs d’investigació i tesines.
Des de la primera sèrie d’Escuts amb les quatre províncies africanes incloses, emesos a partir del 1962; i de les sèries de vestits regionals des de l’any 1967, el material resulta encisador. Hem escollit per a l’ocasió el territori d’Ifni, amb tres documents amb matasegells del Primer Dia d’Emissió: El sobre de l’escut, i dos exemplars més dels anys 1954 i 1961, el darrer amb una figura de gran actualitat aquests dies, el futbolista.
