Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Una plaça-jardí oberta

La rehabilitació i obertura al públic d’un espai situat al darrere de l’església de Sant Cebrià de Vilafant va ser el projecte guardonat en la categoria de Paisatges dels Premis d’Arquitectura de les comarques de Girona 2022

Una plaça-jardí oberta

Convertir un espai tancat al darrere de l’església de Sant Cebrià de Vilafant, ben bé al centre del poble, en una zona per a ús comunitari. Aquest era l’objectiu principal del projecte que van afrontar els estudis EMF i Dièdric i que al marge d’haver aconseguit fer realitat aquella pretensió inicial ha estat reconegut amb el guardó en la categoria de Paisatges en la convocatòria de 2022 dels Premis d’Arquitectura de les comarques de Girona.

Una plaça-jardí oberta

En la memòria del projecte inclosa en el catàleg dels premis, l’equip format per Martí Franch Batllori, Mariona Llenas Font i Mercè Pagès Garcia comença detallant que «l’actuació se situa darrere de l’església de Sant Cebrià de Vilafant, un espai inicialment inaccessible rere murs. El concepte principal és desenclavar-lo, obrir-lo al poble com a ‘hort d’activitats’ i catalitzador d’un centre necessitat d’usos». En aquest sentit, la proposta dels responsables del projecte és proporcionar «un espai híbrid, meitat plaça, meitat jardí».

Una plaça-jardí oberta

Per aconseguir-ho, continuen explicant, «es rehabilita l’antic Cau de Vilafant com a guingueta totalment oberta a la plaça. Al Cau hi ha cadires, taules, jocs, serveis, un espai de barra i múltiples espais de magatzem per a usos imprevistos. La dicotomia dins-fora desapareix quan el ferm de la plaça entra al Cau».

Una plaça-jardí oberta

Franch, Llenas i Pagès també comenten de manera acurada algunes de les apostes tècniques i estètiques que acaben de donar forma a la seva proposta: «Tant en planta com en secció, s’usa l’arc, la curvatura, per difuminar els límits de l’espai, ja sigui en la curvatura de la pèrgola o de les grades i límits. La monomaterialitat i l’arc persegueixen una lectura unitària de l’espai. El projecte juga amb els patrons de col·locació del maó i explora diverses textures i ombres en una subtil seqüència de lectura dels diversos moments i racons de la plaça». Martí Franch afegeix sobre els materials tradicionals usats en el projecte -en una referència que hi fa en el web del seu estudi- que «a través de l’artesania i l’ús de la peça ceràmica com a material de pavimentació, es destil·la una idea general de ‘cura’, d’obra treballada amb molta dedicació i amb actitud de respecte davant de les pre-existències del lloc, d’alguna manera la percepció de l’espai és d’escala molt humana, apropiable i confortable».

Una plaça-jardí oberta

A l’hora de justificar la seva decisió de guardonar aquest projecte en la categoria de Paisatges, el jurat dels premis d’Arquitectura de les comarques de Girona, format per les arquitectes Isabela de Rentería com a presidenta, i Montse Nogués i Marta Benedicto com a vocals, en destaca el «traçat que integra totes les peces de l’entorn i que no esborra una anterior condició de ‘camp’, construint un espai versàtil per al bon ús ciutadà». A més, el jurat considera que «el paviment, amb la utilització d’un únic material, el rajol, s’adapta fàcilment a la topografia del lloc. El sòl, sorprenentment, adquireix gruix en diversos punts, com una capa superposada amb una certa vocació escultòrica».

Compartir l'article

stats