Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Quan la Costa Brava bategava a ritme de punk

El palafrugellenc Álvaro M. Dobaño retrata en un projecte audiovisual format per un documental i una sèrie de sis episodis, la potent escena musical alternativa que es va gestar entre finals dels vuitanta i principis dels dos mil entre Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols

La banda palafrugellenca Hasta Cuando assajant a La Bòbila de Palafrugell. CEDIDA PEL PROJECTE D’ÁLVARO M. DOBAÑO

Diu una llegenda popular entre els joves d’aquella època, que l’any 1996 Hank von Helvete, vocalista de la banda de rock noruega Turbonegro, que actuava a l’espai La Bòbila de Palafrugell presentant el seu disc Ass Cobra, es va col·locar una bengala al cul i la va encendre. Més enllà de l’anècdota, aquella recordada vetllada, que va comptar també amb els grups Three Teenagers i La Familia Manson, va animar en Pifa, en Carlus, en Cristian i en Pekes, quatre joves palafrugellencs, a formar el seu propi projecte de punk rock. El van batejar amb el nom de Los Bad Mongos, inspirant-se en un dels grans himnes de la banda d’Oslo, la tonada del qual resa «Bad Mongo (s) gonna kick in your face».

2 Els membres del grup The Crazies en un fotograma del documental Costa Brava punk-rock. F | ALVARO M. DOBAÑO

Bad Mongos és una de les bandes que aporta el seu testimoni a Costa Brava punk-rock, el projecte documental -amb sis episodis breus i un documental llarg- al qual el palafrugellenc Álvaro M. Dobaño ha dedicat més de quatre anys de treball, amb l’objectiu de retratar una època -des de finals dels vuitanta fins a principis dels 2000- en la qual centenars de joves empordanesos van lluitar contra el poder i l’especulació amb la música com a principal arma, i que va tenir a Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols els seus dos principals punts neuràlgics. «Avui en dia hi ha coses, però en certa manera aquella escena de la dècada dels noranta es va anar apagant. A l’hora d’iniciar aquest projecte, volia investigar quines causes havien portat al declivi d’aquesta escena» apunta Dobaño sobre un projecte que, curiosament, va néixer a Madrid, on el realitzador es va establir el 2015 després de passar quatre anys a Mèxic. «Cada dia passava davant un restaurant amb un vistós menú de paelles. La foto que adornava el menú era Calella de Palafrugell. L’adaptació a Madrid estava sent complicada i potser per això vaig començar a recordar la meva adolescència a Palafrugell, les bandes, els locals d’assaig i l’escena underground que hi havia».

Costa Brava punk-rock teixeix a través d’aquella escena musical alternativa, que encara avui ressona amb locals com la sala TZVR de Sant Feliu de Guíxols, una història que aprofundeix en els canvis socials, polítics i econòmics que va viure la costa gironina al llarg de la dècada dels noranta i fins ben entrat el segle XXI. «Al final el documental tracta de la lluita contra el poder i del pas del temps» rebla el seu director, que també incideix en les polítiques urbanístiques que la zona ha patit al llarg de tots aquests anys i que han acabat desembocant en una salvatge gentrificació turística. «Vaig marxar de Palafrugell quan tenia 20 anys i he tornat amb 33. El canvi de la zona ha estat increïble. Aquest treball mostra una petita porció d’una cosa que està passant a escala global. La cultura de consum que ha portat a una deshumanització brutal. Avui sembla que l’oci es redueix a consumir» puntualitza Dobaño.

5 Un concert del Sant Feliu Fest de 2006 F | ANIOL RESCLOSA

De la Bòbila a l’Atzavara

Amb la caiguda de mur de Berlín, l’any 1989, el món despertava, en clau simbòlica, d’aquella llarga utopia que per alguns havia suposat el socialisme. A Palafrugell aquells anys també són recordats, com en tants altres municipis, pels estralls que l’heroïna feia, sobretot entre els joves. També en aquells anys, i en un context amb més ombres que llums, un grup d’adolescents va decidir buscar un refugi en el qual poder fer realitat les seves inquietuds. Aquest espai el van trobar a La Bòbila Nova, un edifici construït el 1920 per l’empresa Manufacturas del Corcho i situat al camí vell de Tamariu, que constava de diverses naus adossades que, en aquells temps, ja es trobaven en desús.

Dobaño indica que aquell grup de joves músics, que van començar a fer servir aquell espai per assajar i organitzar concerts de música alternativa, a poc a poc va anar creixent, fins a esdevenir tot un referent de l’escena underground del sud d’Europa. Grups com El bankillo de los Acusados, Verbal Abuse, The Crazies, The Joe’s o PsychoPigs van poder donar els seus primers passos en un espai per on també van arribar a actuar formacions internacionals i músics de la talla de Marky Ramone.

A menys de mitja hora de Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols es va convertir a principis de la dècada dels noranta en l’altra gran referent de l’escena alternativa de la Costa Brava, amb una escena musical molt proactiva i més orientada als ritmes hardcore. Pels voltants de 1994, un grup de joves ocupava la Casa Irla, amb l’objectiu de reclamar al consistori local un espai en el qual poder assajar. I és que en aquells temps, el municipi comptava amb prop d’una quarantena de joves bandes de rock i altres estils, que fins aquell moment només podien actuar en locals ocupats. Després de deu dies de tancament, l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va acabar cedint un antic edifici al qual van batejar com a Atzavara -inspirats pel tema Camí ral de la banda de punk banyolina HHH- i on des del primer moment van començar a organitzar concerts i altres activitats culturals.

Tal com recorden els promotors d’aquell primer Atzavara -que al llarg dels anys va ocupar diversos espais de la ciutat, ja fos per les queixes dels veïns o per altres motius- en aquells primers temps no tenien coneixements sobre com organitzar concerts. «Un dia va venir una banda noruega a tocar i quan es va acabar el concert i quan van acabar i ens van preguntar on havien de dormir ens vam adonar que ni tan sols ho havíem previst» recorda Agus Segura en l’episodi centrat en la història de l’Atzavara. Amb el pas del temps, però, aquells joves van començar a muntar una sòlida estructura portant fins a Sant Feliu de Guíxols formacions com els nord-americans At the Drive-In i The Get Up Kids o els suecs Randy. No obstant això, aquell espai autogestionat -que seguia la cultura del Do It Yourself (fes-ho tu mateix)- va ser també un viver de grups que van anar generant una potent escena local en la qual van brillar noms com els de No More Lies, Hopeful, Crossword, Bullitt o Please Wait.

Amb tota aquella ebullició cultural, els promotors de l’Atzavara van decidir que era necessari fer un pas més enllà. Per aquest motiu aquell mateix any va néixer el Sant Feliu Hardcore Fest, anys més tard rebatejat com a Sant Feliu Fest amb l’objectiu d’encabir altres estils que sortien dels paràmetres del hardcore i el punk. La cita, que es va consolidar com tot un referent de l’escena arreu d’Europa i que cada estiu tenia lloc al camp de Vilartagues, va celebrar diverses edicions fins al 2012, quan es va integrar al festival de la Porta Ferrada i va tenir lloc a l’Espai Port. El 2014 i el 2019 el certamen va celebrar edicions més reduïdes a la sala TZVR per celebrar els seus 20 i 25 anys d’història.

Problemes amb la distribució

Encara que la idea inicial del creador del projecte era que tant la sèrie com el documental arribessin a tenir difusió en una plataforma o televisió, finalment es va decidir a publicar-les al seu canal de YouTube perquè no va trobar distribuïdora. «He parlat amb algunes de les millors distribuïdores d’Espanya i m’he adonat que no els interessem més enllà de quan venen a menjar una paella a Calella» assegurava Dobaño en un missatge publicat a finals de setembre a les seves xarxes socials, que concloïa amb un «Gaudiu-la, hi ha molt d’amor en aquesta pel·lícula».

Compartir l'article

stats