La sal que es va convertir en reclam turístic

El Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Cardona compleix 25 anys. La seva obertura, després del tancament de l’explotació minera, fou l’inici de la projecció turística de la localitat. El jaciment és avui un espai de referència pel seu singular patrimoni cultural

Impressionant imatge de l’interior de l’antiga mina.

Impressionant imatge de l’interior de l’antiga mina. / Queralt Casals

Queralt Casals

La Muntanya de Sal de Cardona, que va suposar l’inici de la projecció turística de la vila ducal, celebra 25 anys de la seva obertura al públic. El tancament del vell recinte miner, després de sis dècades d’activitat, va donar pas a un nou recurs turístic que ha arribat al quart de segle de vida consolidat com un dels principals atractius del territori, que ja han visitat més d’1,6 milions de persones des de la seva obertura. Al seu voltant, Cardona ha bastit una destacada oferta turística que completen dos atractius més: el castell medieval i el nucli històric. 

2 Malgrat el que pugui semblar, no es tracta de gel, sinó de formes que adopta la sal.  |

Malgrat el que pugui semblar, no es tracta de gel, sinó de formes que adopta la sal. / Queralt Casals

El 19 d’abril del 1997 l’empresa Sal Roja, la societat limitada que anys més tard substituiria l’actual Fundació Cardona Històrica, iniciava les visites turístiques a la Minilla. En aquests 25 anys, milers de persones d’arreu del món han passat per les instal·lacions, que es van idear amb l’objectiu de donar un impuls al sector turístic com a element de dinamització econòmica després del cop que va suposar el tancament de la mina. El Parc Cultural de la Muntanya de Sal, situat a l’antiga explotació minera que va tancar el 1990, pretén divulgar la importància de la sal, l’excepcionalitat geològica del jaciment i l’aprofitament que s’ha fet d’aquest recurs natural durant segles.

3 Un visitant fent una foto a l’espai de la muntanya conegut com a Capella Sixtina.  |

Un visitant fent una foto a l’espai de la muntanya conegut com a Capella Sixtina. | / Queralt Casals

La visita al centre d’atracció turística, dins de les antigues instal·lacions de la mina Nieves, ofereix la possibilitat de conèixer els afloraments salins de Cardona i el singular patrimoni natural i cultural que fan d’aquest indret «un espai únic al món, que no deixa indiferent ningú quan el visita», assegura Anna Poza, gerent de la Fundació Cardona Històrica, que gestiona els equipaments turístics de la població. «Als inicis, el 1997, es feia una gestió molt purament de la Muntanya de Sal amb un recorregut, però amb els anys hem anat evolucionant i incorporant productes i activitats per als diferents perfils», explica Poza.

4 Les filtracions ‘aigua formen estalactites e sal 5 El guia, explicant als visitants el que poden veure en el recorregut. |

El guia, explicant als visitants el que poden veure en el recorregut. / Queralt Casals

viatge a les entranyes de la muntanya

El visitant té la possibilitat de conèixer aquest espai natural geològic endinsant-se en les seves entranyes a través d’un recorregut d’uns 500 metres (a 17 graus de temperatura) que permet conèixer els seus orígens, que es remunten a fa 36 milions d’anys, quan a la Catalunya Central hi havia un mar, que es va evaporar. La relació de la sal amb Cardona arrenca a la prehistòria, quan s’utilitzava com a conservant, passa per l’edat mitjana, amb la creació d’un imperi al seu entorn («el poder de Cardona era el poder de la sal», expliquen durant la visita), i arriba al principi del segle XX, quan el jaciment es converteix en una de les explotacions de sals potàssiques més importants d’Europa.

L’explotació que en va fer la Unión Española de Explosivos Río Tinto, que va obrir 300 quilòmetres de mina i va crear «una gran ciutat complexa i laberíntica amagada al subsòl de Cardona», amb tallers i benzineres incloses, les barrinades amb dinamita per obrir galeries i les dures condicions de treball dels miners, que van arribar a treballar a més d’un quilòmetre vertical sota terra amb temperatures superiors als 50 graus, són alguns dels elements que coneix el visitant de la muntanya mentre passeja per les galeries. Un recorregut que també reivindica l’enginyeria minera catalana, «capdavantera en l’àmbit tecnològic amb autèntiques joies de l’arqueologia industrial» com els ascensors, Alberto i María Teresa, que es van construir per baixar a la mina cardonina.

6 Els plecs de les capes que formen la sal i l’argila de les parets i el sostre de l’interior de la muntanya, recorden pintures murals. F  | OSCAR BAYONA

Els plecs de les capes que formen la sal i l’argila de les parets i el sostre de l’interior de la muntanya, recorden pintures murals. F | OSCAR BAYONA / Queralt Casals

Un espectacle cromàtic

El recorregut sorprèn per la diversitat de tonalitats cromàtiques que els plecs de les diferents capes de mineral i terra han imprès a les parets i als sostres de l’interior de la muntanya, que recorden pintures murals al fresc. Són parets rogenques i vermelloses (per la presència del ferro que en oxidar-se tenyeix el mineral) plenes d’estalactites i estalagmites de sal «que recorden els coralls del mar» i que es van formant per les filtracions d’aigua de la pluja que quan s’evapora el mineral cristal·litza i crea fins i tot columnes, que són autèntiques escultures de sal. La muntanya conté en el seu interior tres tipus de sal: la comuna (clorur de sodi), explotada des de la prehistòria fins al segle XX a cel obert; la sal potàssica (clorur de potassi), que extreien els miners per fer fertilitzants per a l’agricultura o per fabricar explosius, i la sal magnèsica, que no s’extreu perquè, en contenir molècules d’aigua, no té consistència.

Ara, «Cardona és coneguda i reconeguda en l’àmbit patrimonial i és un indret on fer una bona experiència turística», considera Anna Poza. En aquest quart de segle s’han creat empreses i equipaments nous al voltant de l’oferta turística. «Han crescut noves iniciatives gràcies a la inversió privada, que hi ha cregut i ha vist que podia ser una bona oportunitat», explica la gerent. 

La sal que es va convertir en reclam turístic

Les filtracions ‘aigua formen estalactites e sal / Queralt Casals

AUGMENT DE VISITANTS

L’oferta i els recursos de l’equipament, que és inclòs en el Geoparc de la Catalunya Central, han anat creixent, però també ho han fet els visitants. L’espai va rebre el primer any d’obertura, el 1997, 35.796 visites, i l’any següent, el primer complet, ja hi van passar 70.391 persones. Durant anys la Muntanya de Sal va mantenir una mitjana d’entre 65.000 i 70.000 visitants, fins que, amb la crisi econòmica, les visites a la mina van fer un petit retrocés i van baixar fins a les 56.779 el 2012. Les xifres, però, es van començar a recuperar el 2014 (67.253 visitants) coincidint amb la celebració dels actes del Tricentenari de la guerra de Successió, a la qual Cardona va tenir un paper destacat. A partir de llavors, les visites van tenir una important embranzida fins a assolir els 78.175 visitants de l’any 2017. Unes xifres que es van mantenir els dos anys següents, però que es van frenar el 2020 amb l’arribada de la pandèmia, que va obligar a tancar el recinte del 13 de març al 27 de juny, i va sumar 27.729 visitants. La Muntanya de Sal va aconseguir recuperar l’any passat gairebé el 50% dels visitants que va perdre el 2020 a causa de les restriccions del coronavirus, amb un total de 50.932 visites. L’any 2022 mostra uns registres molt similars als dels millors exercicis.

Al currículum escolar

La Muntanya de Sal de Cardona rep anualment la visita d’entre 20.000 i 25.000 escolars. Els serveis educatius que s’ofereixen han evolucionat i s’han adaptat en funció dels continguts curriculars. L’equipament adequa les visites i el discurs dels tallers de minerals i experiments al temari que els alumnes treballen a les aules. Des de la seva obertura, el públic escolar ha estat un dels pilars del Parc Cultural de la Muntanya de Sal i escoles d’arreu de Catalunya escullen l’equipament per programar alguna de les sortides que fan.

El Parc ha ampliat amb els anys els seus espais divulgatius. S’han fet millores en dos espais del recinte que han permès adequar una sala polivalent i millorar les instal·lacions d’audiovisuals. D’una banda, s’ha rehabilitat l’edifici de la Central Elèctrica, que ha esdevingut una sala polivalent. Així mateix, s’ha millorat l’espai d’audiovisuals de l’edifici del Pou Alberto, on es pot veure el nou muntatge Ànima Minera. Els dos edificis s’ubiquen a la zona de l’anomenada Mina Nieves, a la part nord-oest del recinte, a una cota superior a la resta del Parc Cultural.

Subscriu-te per seguir llegint