L’essència del Correfoc gironí passa al cinema

Fa vuit anys que Tom Sweetland tenia entre cella i cella gravar un documental sobre els diables i els correfocs que es fan a Catalunya. El 2014 en va veure un a Barcelona i va quedar «fascinat per com la gent corria al mig dels carrers» i per «com els dracs escopien foc». De fet, la idea principal era gravar el Correfoc dels Diables de l’Onyar per Fires de Girona de l’any 2019, però aquest es va acabar anul·lant per tots els esdeveniments conseqüència de la sentència del procés. I després va arribar la maleïda pandèmia, que encara li va frustrar més els plans. El 2020, el Correfoc no es va fer, mentre que el 2021 va ser un acte més reduït a la plaça Sant Domènec. Per això, «tenia moltes ganes» de fer-lo i, finalment, aquest any s’ha complert el seu somni, gravar, tal com mana, un Correfoc dels Diables de l’Onyar durant Fires.

No se’n troben massa, de documentals sobre diables i el Correfoc. A Catalunya, pot ser una cosa «molt normal» i «no hi ha necessitat de fer-ho», exposava un dels productors del documental, Joan Pujolar, de la productora Base Camp Production. En canvi, des de fora «ho veuen com una cosa extraordinària i hi posen molta passió per gravar-ho perquè veuen que això s’ha d’explicar». Una mica com passa amb els castellers, dels quals, això sí, s’han fet alguns projectes audiovisuals, com el curtmetratge documental Castells (2019) de National Geographic, o Enxaneta (2011), en format llargmetratge.

I per què Tom Sweetland va decidir fer el documental sobre els Diables de l’Onyar? Doncs, simplement, perquè «mola que Girona sigui el focus d’atenció i que no tothom sempre pensi en Barcelona», declarava el director de l’obra. En aquest sentit, Pujolar també explicava que quan Sweetland es va posar en contacte amb ell l’estiu de 2019, va començar a buscar diferents colles perquè fossin les protagonistes del documental. Primer ho va fer amb colles del barcelonès, però després va contactar amb l’Anton Olmos, l’antic president dels Diables de l’Onyar, i va ser així com va començar aquesta amistat que ha acabat amb aquest documental. Pujolar va trobar-se amb Olmos i diferents membres de la colla gironina per fer «unes cerveses», i li van explicar l’estil de correfoc que feien, «no tan tradicional». Un Barri Vell «bonic» i la complicitat que va tenir amb els membres dels Diables de l’Onyar van acabar de decantar la balança. No calia buscar més. El projecte es rodaria a Girona i després de pensar i canviar alguns cops, tindria com a títol Diables.

EL CORREFOC, L’EIX CENTRAL

El documental va ser rodat durant quatre dies a diferents indrets de Girona. Entre el 26 i el 29 d’octubre l’equip de rodatge es va moure d’un lloc a l’altre per poder capturar tot el que era necessari per llavors fer el muntatge. Òbviament, l’eix central del documental és el Correfoc que es va celebrar el 29 d’octubre a diferents indrets del Barri Vell de Girona, amb motiu de les Festes de Sant Narcís. Tanmateix, l’equip de producció també va voler capturar altres moments per completar el treball i que «introdueixen el clímax del curt», apuntava Joan Pujolar.

El primer dia de rodatge es va fer a la zona de Montjuïc. Allà es va gravar com un grup de diables encenia una foguera «simbolitzant l’inici del festival», explicava Pujolar. El productor també confessava que aquest acte «no es correspon amb la realitat, tot i que té un significat similar». L’endemà, l’equip de rodatge es va desplaçar fins al claustre de la Catedral per filmar una seqüència en la qual la Banda dels Diables, els músics de la mateixa colla, interpretaven un tema compost per ells per l’ocasió. Mentrestant, el dia 28 d’octubre, la gravació es va traslladar al Mas Abella, seu dels Diables de l’Onyar, on es va filmar com es preparaven les estructures pel Correfoc. Fins i tot, la casa del president de la colla, Sisu Figuereda, es va convertir per unes hores en un plató de cinema, per capturar els moments de preparació psíquica. Unes escenes que Pujolar va confessar que estaven «una mica dramatitzades».

Tot, per l’últim dia acabant capturant l’essència del Correfoc. Fins a tres càmeres i un dron van seguir el recorregut que va començar a la plaça del Vi i va acabar a la plaça Sant Domènec. La idea principal, tot i ser un documental, era fer «una representació el més cinematogràfica possible d’un Correfoc».

Per altra banda, el documental es completa amb la veu en off de diferents membres de la colla, tot i que hi ha diables, en Sisu -el president dels Diables de l’Onyar-, en Pau, la Laura i la Txell que surten en més seqüències. «L’espectador ha de reconèixer alguns personatges que vagin apareixent, per tenir un fil conductor», assenyalava Pujolar. A més, el documental «no vol donar informació històrica», tot i que també n’hi haurà una mica, sinó que l’objectiu principal és «capturar l’energia que hi ha en un correfoc».

Un correfoc que, segons indica Pujolar, va ser «una mica accidentat» perquè alguns dels materials que es van llogar per portar a terme el rodatge van patir diferents desperfectes amb la pirotècnica. El productor assenyala que «no estàvem preparats perquè hi hagués tanta gent», i amb els carrers estrets del Barri Vell de Girona tot va ser «una mica caòtic i els dos càmeres van patir bastant». Tot i així, un cop arribats a la plaça Sant Domènec, el punt final del recorregut, va anar més bé, perquè era un espai més gran. A més, les imatges aèries que van gravar els dos van quedar «molt boniques».

A banda del Correfoc, Pujar també explica que en el rodatge hi havia dos altres punts delicats. Un era Montjuïc, perquè s’havia de fer una foguera en un espai de vegetació, i això sempre comporta certs riscos. L’altre punt clau era la gravació al claustre de la Catedral. Ho havien de fer «sense destrossar el patrimoni», apunta el productor i tenien la por que quedés sutge a les parets perquè una part d’aquesta seqüència es feia amb foc. Tot i els nervis, tot va acabar bé i el patrimoni no es va danyar.

«UNA OPORTUNITAT ÚNICA»

Els Diables de l’Onyar es van fundar l’any 1988. Amb el pas del temps, la colla ha anat creixent, en nombre de membres, així com en activitats que han anat fent. Sobretot, hi ha hagut un auge dels tradicionals correfocs, que els ha fet desplaçar per diferents indrets de Catalunya. De fet, aquest passat estiu van ser convidats per diferents colles. Una d’elles, la d’Els senyors del foc, de Castelló d’Empúries. Aquest esdeveniment, celebrat a principis d’agost, es va aprofitar per gravar el teaser del documental, que ja es pot veure a Internet. Tot i que eren pocs membres dels Diables de l’Onyar que van anar a aquest acte, Tom Sweetland es va encarregar de «buscar els plans dels membres de la colla».

Per al president dels Diables de l’Onyar, Sisu Figuereda, «és una oportunitat única» poder ser els protagonistes d’un documental d’aquestes característiques. I és que el treball no només es veurà a casa nostra, sinó que també tindrà impacte a terres angleses, d’on és el director de l’obra. «Mai havíem tingut l’oportunitat de gravar una cosa així», continuava narrant Figuereda. Sí que apunta que havien aparegut en algun vídeo puntual, però mai «en una cosa tan treballada». Per al president de la colla, això significa que «fem les coses bé».

Per la seva banda, Sweetland no podia estar més content amb el tracte rebut per part dels Diables de l’Onyar. Explica que «han col·laborat molt des del principi» i que «hi ha hagut una sinergia molt positiva». En la mateixa línia, Pujolar també detallava que «hi ha hagut una relació molt positiva». També afirmava que «ens hem entès molt bé i tant de bo puguem seguir en contacte en un futur». Fins i tot, anava més enllà, perquè tot i ser barceloní deia que «ara ens sentim la ciutat de Girona una mica més a prop», tan ell com el director. Tan a prop s’ha sentit Sweetland de la ciutat que la imatge principal de la seva pàgina web és una fotografia de Girona.

L’ESTRENA, EL 2023

Tot i que el documental va ser rodat durant quatre dies, i tot l’equip va dedicar hores i hores perquè tot sortís bé, el treball tindrà una durada d’uns 10 minuts. I és que per fer una producció d’aquestes característiques es requereix molt d’esforç, i molt de temps. Això sí, tots els membres dels Diables de l’Onyar i també l’equip de producció ja espera amb moltes ganes poder veure aquests 10 minuts de treball. Tanmateix, encara hauran d’esperar una mica perquè surti a la llum.

Els terminis indiquen que hauria d’estar fet per l’estiu de 2023, però el director de l’obra és optimista i creu que ja es podrà veure el febrer. El lloc d’estrena encara és una incògnita. Del que sí que l’equip de producció està segur és que es farà, almenys, una projecció al Truffaut. I és que, en aquest sentit, l’Ajuntament de Girona ha ajudat a subvencionar aquesta producció després d’adjudicar 16.000 euros a aquest projecte, que es va presentar per tenir un ajut de Girona Kreas, i va ser concedit l’estiu d’aquest any. També es va fer una campanya de micromecenatge per aconseguir fons per fer el projecte.

El documental també es projectarà a l’estranger. En aquest cas, a terres angleses, d’on és el director, Tom Sweetland. De fet, apunta que «es presentarà a tot arreu» i, per això, s’està mirant de fer la traducció d’algunes de les escenes en les quals els protagonistes parlen en català. No es farà un doblatge, perquè això desvirtuaria la màgia d’aquesta producció, però sí que es farà una subtitulació. En principi, en castellà i anglès. Si tot va bé i es compleixen els períodes, Diables sortirà a la llum molt aviat, amb els estrangers que ben segur quedaran embadalits amb les imatges impactants del Correfoc, però també amb la gent d’aquí, la dels Diables de l’Onyar i tot l’equip de rodatge, que veuran un treball seu a la gran pantalla. Foc, espurnes i els Diables de l’Onyar s’han convertit, o es convertiran aviat, en protagonistes d’una pel·lícula. I això no ho pot dir tothom.

Subscriu-te per seguir llegint