Quan Dalí felicitava les festes als lectors del diari

El 24 de desembre de l’any 1972, els lectors de Los Sitios, l’únic diari que hi havia a Girona en aquell moment, es van trobar amb una portada molt especial: reproduïa a doble pàgina una obra de Salvador Dalí amb la qual l’artista figuerenc, des de París, els felicitava les festes. I només una setmana més tard, el 31 de desembre, Los Sitios sortia al carrer amb una segona portada obra de Dalí, per commemorar que feia trenta anys de l’aparició del rotatiu. Aquelles dues portades van ser l’inici, ara fa cinquanta anys, d’una col·laboració que Dalí va mantenir amb el diari durant un breu període de temps, que es va traduir en altres obres seves reproduïdes a la portada de Los Sitios, i que va ser possible gràcies a la intervenció del llavors secretari de l’artista, Enric Sabater, que havia estat col·laborador del diari.

«Va ser un gest absolut de generositat de Sabater, que ens oferia gratuïtament unes portades per les quals qualsevol altre diari del món hauria pagat molts diners», recordava aquesta setmana el periodista Josep Víctor Gay, que treballava a Los Sitios en aquella època i que tenia una bona relació amb Sabater. De fet, Gay era la persona de contacte de Sabater al diari, dirigit llavors per Gonzalo Garrido, que se n’havia fet càrrec el 1968. «L’única condició que ens posava Sabater era que li tornéssim els originals», rememorava Josep Víctor Gay.

La possibilitat que Salvador Dalí il·lustrés alguna portada de Los Sitios (que amb el temps derivaria en l’actual Diari de Girona) l’havien comentat els responsables del rotatiu amb Enric Sabater en alguna ocasió, però no s’havia arribat a concretar. Fins l’any 1972: «Va ser Sabater, qui va convèncer Dalí», defensa Josep Víctor Gay.

«Glocal» abans que molts

En un article que el diari publicava a la seva pàgina 3, titulat precisament «Salvador Dalí y ‘Los Sitios’», s’hi podia llegir que «nuestro periódico tiene que agradecer a Salvador Dalí su deferencia al realizar, durante su tradicional estancia en París, previa a su también tradicional marcha a Nueva York, la portada de nuestro número de hoy, con la que saluda y felicita en la Navidad a todos los gerundenses, y la de nuestro número del próximo domingo día 31, que conmemora el XXX aniversario de la fundación de este diario provincial del Movimiento». L’escrit afegia que Dalí havia fet arribar, a més de l’obra per a la portada, una explicació de la mateixa: «Con Sabater, el maestro nos ha enviado una explicación de este extraordinario poster de hoy: ‘Mi tarjeta de Navidad -dice Dalí-. Españolizar Europa, geronizar España. Como dijo Miguel de Monteigny, se tiene que llegar a lo Universal a través de lo Ultra Local. El Imperio sevillano, don Juan, Velázquez, Trajano (Colón, Magallanes) y el Imperio gerundense, las moscas de San Narciso y el Museo Dalí de Figueras, bajo la protección de Gala Placidia. Salvador Dalí, 1972».

Es conserven pocs exemplars originals d’aquells diaris, i és difícil trobar-ne imatges de qualitat per reproduir-les. I això que, segons Gay, quan el diari publicava una portada de Dalí «se’n feia una tirada especial, de més exemplars, perquè hi havia molta gent que quan se n’assabentava en venia a demanar; i s’usava per a la portada un paper de més qualitat, perquè la reproducció de l’obra daliniana fos la millor possible».

La col·laboració de Dalí en forma de portada per a Los Sitios es va allargar un breu període de temps, fins el 1975. L’artista va fer la portada de l’1 de gener del 1974, en la qual avançava la seva intenció d’inaugurar l’agost d’aquell any el Teatre-Museu de Figueres (la inauguració va ser a finals de setembre). I també va fer la portada de l’1 de gener del 1975, a més d’anunciar una altra obra per al voltant de la diada de Reis del 1976 (una festivitat en la qual l’entrada al Teatre-Museu Dalí havia estat gratuïta). Perquè a més de fer arribar al diari les portades de l’artista, Sabater també hi enviava imatges del procés creatiu d’aquestes obres: «Dalí crea nuestra portada navideña en París», es podia llegir en un títol de la portada de Los Sitios del 20 de desembre del 1972, amb el següent subtítol: «En su ‘bañera-despacho’». I a la foto, efectivament, s’hi podia veure Dalí pintant en una peculiar banyera.

Dalí i Sabater també apareixien en una imatge captada a la suite de l’artista a l’hotel Sheraton de Nova York davant de l’obra que va il·lustrar la portada de Los Sitios l’1 de gener del 1975. I mostraven plegats en una altra foto, també a Nova York, l’obra creada per il·lustrar la portada corresponent de l’any 1976, un homenatge a la Monarquia i als nens de la qual no hi ha constància a les hemeroteques digitals.

Quan Dalí va fer aquestes portades de felicitació per a Los Sitios ja tenia una àmplia experiència en la matèria. Durant dinou anys anys (1958-1979), l’artista va crear, amb el seu particular estil i ambientades en el seu característics univers estètic, les felicitacions de Nadal que els laboratoris Hoechst enviaven a metges i farmacèutics de tot Espanya. I també va dissenyar diverses postals per a l’empresa nord-americana Hallmark, líder mundial en targetes de felicitació. També amb la seva imatgeria particular: arbres de Nadal de papallones, un Pare Noel amb calaixos, un àngel sense cap...

L’Alícia de Dalí i altres

Segle i mig després de la seva publicació el 1865, Alícia al país de les meravelles es considera com un dels clàssics de la literatura universal que se segueix llegint intensament. Aquesta obra del diaca Charles Lutwidge Dodgson, escriptor, fotògraf i matemàtic que signava amb el pseudònim de Lewis Carroll, va ser adaptada al teatre, al cinema, a la televisió i als dibuixos animats, i va conèixer múltiples il·lustradors de les seves aventures. Una exposició a la Fundació Canal de Madrid reuneix fins el 8 de gener obres d’alguns d’aquests il·lustradors més destacats, incloent-hi les de Salvador Dalí i les de Sir John Tenniel, el primer que les va dibuixar per a l’edició del 1865, de qui es mostren 26 obres realitzades amb els electrotips originals abans que Carroll els destruís.

Els primers artistes que es van interessar a portar a les seves obres el personatge d’Alícia i el seu món van ser els integrants de les avantguardes de la primera meitat del segle XX, sobretot els surrealistes. De Salvador Dalí, Max Ernst i Marie Laurencin, parella del poeta Apollinaire, se’n poden veure 34 estampes que van il·lustrar per a diverses edicions els diferents capítols de l’obra.

Dalí va fer el 1969 els 12 gravats que es poden veure en aquesta exposició per encàrrec de Maecenas Press Random House de Nova York. En tots ells representa Alícia saltant a la corda, com en l’escultura de bronze que també s’exposa. Els temes que representa són el pas del temps i la metamorfosi, freqüents en l’obra daliniana. A l’oli Les piràmides de Guiza són el temps i l’eternitat els protagonistes, segons la idea de Dalí sobre aquells monuments i l’esfinx d’Egipte. En diverses il·lustracions d’aquesta exposició Dalí representa la metamorfosi a través de la transformació de l’eruga en papallona.

El dadaista i surrealista Max Ernst va dedicar el 1970 una sèrie de litografies a l’obra de Lewis Carroll. Nou són en aquesta exposició. A més, Alícia va ser un tema recurrent en l’obra d’Ernst, com ho demostra la seva Alice in 1941, actualment a la col·lecció del Museu d’Art Modern de Nova York (MoMA).

De Marie Laurencin, una de les poques dones artistes de les avantguardes, es mostren obres que remeten al món femení. Amb els dibuixos dedicats a Alícia reitera el seu compromís feminista ja manifestat amb els retrats de Coco Chanel, Helena Rubinstein i Colette.

Lewis Carroll es va inspirar per al personatge de la seva novel·la en Alicia Liddell, filla del degà del College Christ Church d’Oxford en el qual impartia les seves classes. Algunes de les fotografies que Carroll va fer a la nena es poden veure a l’exposició. Són veritables obres d’art (a Lewis Carroll se l’inclou entre els millors fotògrafs pictorialistes del segle XIX).

En una de les sales es projecten també escenes de les dues pel·lícules més antigues que van adaptar l’obra de Lewis Carroll, la de Cecil Hepworth i Percy Stow del 1903, i la del nord-americà Edwin S. Porter del 1910. A més, l’exposició rep el visitant amb els dibuixos animats de Destino, el projecte inacabat de Walt Disney i Salvador Dalí, del 1945, les imatges del qual es creien perdudes fins que van ser descobertes el 2003, revisades, fetes públiques i fins i tot nominades als Oscar.

Subscriu-te per seguir llegint