Joaquim Bonal de Portolà

El silenci de l’establiment li va provocar una fiblada de tristor que no havia sentit ni quan el seu germà havia expirat l’últim alè. Per un moment va contemplar el taulell, els pots, els productes i les solucions... I en la manera com tot estava organitzat de seguida hi va intuir la manera de ser d’ell... Va somriure... Per segons què, semblaven la nit i del dia...

Joaquim Bonal de Portolà va néixer el 17 d’agost de 1860 a Borrassà, d’on era la seva mare, Maria Dolors de Portolà i Alòs, que era filla del notari de la localitat, Bonaventura de Portolà Requena. En canvi el seu pare, l’advocat Joan Bonal Pujol, era d’una casa pairal de Palau-Surroca, un petit veïnat que ara forma part del municipi de Terrades.

Després de fer els estudis bàsics, Joaquim Bonal va cursar el batxillerat a Figueres i el 1876 va marxar a Barcelona per fer la carrera de farmàcia. Es va llicenciar el 1881, quan tenia 21 anys.

A continuació va tornar a Borrassà, on va obrir la seva pròpia farmàcia i només se’n va absentar durant un breu període de temps el 1915, arran de la mort del seu germà Bonaventura, que també era farmacèutic però que tenia el negoci a Peralada. Com que no tenia ni esposa ni fills, va ser Joaquim qui es va haver d’ocupar de resoldre tots els tràmits relacionats amb la defunció.

Després va tornar a Borrassà, on a més de continuar treballant en el seu ofici, va formar part de diferents entitats com el Sindicat Agrícola, la Societat de Socors Mutus i la Societat Germanor Autonomista. Com a membre d’aquesta organització catalanista va ser un dels integrants de la llista electoral que es va proclamar vencedora als comicis municipals celebrats el 1920.

La seva vinculació amb el catalanisme venia de lluny, perquè el 1888 havia estat un dels signants del Missatge a la Reina Regent. Es tractava d’un text escrit per l’autor teatral Àngel Guimerà on es demanava l’autonomia per a Catalunya i l’oficialitat del català. El document, signat per més de 2000 persones, es va presentar a Maria Cristina (vídua d’Alfons XII i mare d’Alfons XIII) aprofitant que va anar a Barcelona per presidir la inauguració de l’Exposició Universal.

Com és fàcilment imaginable si es coneix la relació entre Catalunya i Espanya, la monarca no va fer el mínim cas de la petició, però aquell episodi va quedar com una de les fites de l’incipient catalanisme polític del darrer terç del segle XIX i que donaria lloc al moviment autonomista del segle XX, del qual aquest farmacèutic va participar des de Borrassà.

Joaquim Bonal de Portolà va morir el 10 d’octubre de 1926 a la localitat que l’havia vist néixer. Aleshores tenia 66 anys.