Què es pot esperar de ChatGPT?

No enganya ningú; el sistema d’intel·ligència artificial de moda -batejat com ChatGPT i desenvolupat per la companyia nord-americana OpenAI- és capaç d’explicar de manera senzilla un exercici de computació quàntica i d’arribar a conversar i empatitzar amb l’usuari, però no sap qui ha guanyat el darrer Mundial de futbol. I no enganya ningú perquè el mateix sistema reconeix quines són les seves limitacions i fins i tot que pot generar informació incorrecta, continguts completament esbiaixats i nocius i que té un coneixement molt limitat de tot el que ha passat al món després del 2021.

No sap qui ha guanyat el Mundial, ni el temps que farà avui, ni qui ha guanyat aquest any el Nobel de la Pau; però sí qui el va guanyar el 2009 i tots els arguments que va esgrimir el jurat per concedir-lo aquell any a Barack Obama; és capaç d’oferir suggeriments realment creatius per fer un regal; i de «conversar» amb un usuari que li ha confessat que no se sent bé i oferir consells per revertir aquesta situació. Què el fa, doncs, diferent d’altres sistemes d’intel·ligència artificial i dels ja populars assistents virtuals?

Josep Curto, expert en «intel·ligència artificial» i mineria de dades (big data) apunta entre les seves principals fortaleses la capacitat d’interactuar d’una manera amigable i de mantenir una conversa; «aquesta és la millor manera de generar confiança entre els humans i les màquines». I aquest va ser precisament l’objectiu amb el qual va néixer aquesta companyia fundada pel multimilionari Elon Musk -després se’n va desvincular- i avui abonada pel gegant tecnològic Microsoft: assegurar que la intel·ligència artificial sigui segura i beneficiosa per a tota la humanitat.

Autor de diversos llibres sobre aquesta temàtica i director del Màster d’Intel·ligència de Negoci i Big Data Analytics de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep Curto qüestiona el concepte d’«intel·ligència artificial» perquè al seu parer no existeix; sí els sistemes d’aprenentatge automàtic (machine learning), molt sofisticats en la seva arquitectura i infraestructura, però no realment intel·ligents. Cita en aquest punt el més sofisticat i evolucionat dels navegadors per guiar un conductor i la capacitat que té de processar moltíssima informació per traçar la millor trajectòria i portar una persona a un punt i la utilitat d’una eina d’aquestes característiques, però també que la decisió, davant un carrer sobtadament tallat o un embús, dependrà finalment de la persona i de la seva intel·ligència (humana).

Josep Curto valora la capacitat d’aquests sistemes de fer resums, de lligar converses, de redactar textos -i la coherència i correcció gramatical de ChatGPT-, de processar en segons milions de dades i fins i tot de crear partitures que després es transformen en música, però està convençut que no substituiran els cercadors més populars i que falten molts anys perquè les màquines substitueixin de debò les persones.

Massa demanda

S’ha viralitzat i popularitzat tant el nou sistema i el nombre de subscriptors d’aquest xat i usuaris que volen ser-ne és tan elevat, que el mateix sistema «falla» sovint, «cau» i és incapaç de absorbir tanta demanda, observa el professor de la UOC, i subratlla a més que de moment és gratuït, tot i que al darrere té una infraestructura molt costosa i sofisticada «i en algun moment diran que cal monetitzar». «Aquest servei sempre ha estat i sempre serà gratuït», respon en canvi el xat de moda en ser preguntat per les previsions que té l’empresa de «monetitzar»-lo, però en repetir la pregunta en termes molt similars contesta: «no puc predir quan el servei deixarà de ser de franc».

Sí que s’esplaia donant una infinitat de consells quan l’usuari li ha confessat que se sent malament , o sobre les possibilitats d’escriure un article periodístic, o sobre les diferències respecte altres sistemes d’intel·ligència artificial. El mateix ChatGPT reconeix que cada sistema està dissenyat per realitzar tasques específiques i que «ell» ha estat creat com un model de llenguatge per processar i respondre preguntes i sol·licituds d’informació d’una manera «fluida i natural».

I afegeix a més, i aquest és factor diferencial que el fa «empàtic» i que l’humanitza: «espero haver estat d’ajuda; si tens alguna altra pregunta, no dubtis a preguntar».

Per a Josep Curto, fundador de l’Associació Espanyola d’Intel·ligència Artificial Responsable, aquest, com altres sistemes , «dista molt de ser l’assistent virtual perfecte», però al seu parer tothom -les empreses, els desenvolupadors i els mitjans de comunicació- «estem sent molt exagerats amb la intel·ligència artificial». Ell posa el focus en la rellevància en aquest camp els biaixos (de gènere, de raça o de classe) que incorporen molts d’aquests sistemes: «Perquè un sistema basat en la intel·ligència artificial pot interpretar els teus gustos i recomanar-te una pel·lícula que no t’agradi; això és irrellevant. Però també pot decidir a qui concedeix un crèdit, a qui envia a la presó, o diferenciar privilegis entre les persones; i això sí que és és rellevant».

Subscriu-te per seguir llegint