Un pont solidari entre Girona i Guatemala

En molts àmbits de la vida se sol repetir una tendència que en el món de la cooperació es converteix gairebé en un mantra: la constatació que costa molt engegar un projecte, però que encara és més difícil aconseguir que es consolidi. Aquesta ja és una prova superada per al Projecte Nahual a Girona, que aquest any n’ha complert quinze. Aquest projecte és un més dels que desenvolupa la Fundació Utopia, que va néixer el 2005 per portar a terme campanyes de cooperació internacional entre Catalunya i Guatemala amb la intenció d’impulsar la defensa dels drets humans i la potenciació del desenvolupament humà sostenible, apostant per la creativitat, la cultura i la innovació com a motors del canvi.

Raquel Sabater, directora de la Fundació Utopia, explica que Plataforma Educativa -on s’integra l’esmentada fundació- porta treballant a Guatemala des de 2003 en el Projecte EFCI (Escoles de Facilitació de la Creativitat i la Innovació), gràcies al qual es van formar més de 300 líders comunitaris fins el 2009, que han estat agents de canvi a les seves comunitats i ara dirigeixen empreses, lideren ONG o encapçalen moviments socials. En aquest punt, Sabater relata que van pensar en la necessitar d’impulsar un projecte de cooperació al desenvolupament «en el qual no fóssim els cooperants els que expliquéssim les realitats dels països, sinó que vinguessin persones de Guatemala a conèixer la tasca de cooperació al desenvolupament que es realitza aquí i a explicar les coses bones que s’estan fent en matèria de cooperació al seu país». Era, segons la directora de la Fundació Utopia, la forma que «tots coneguéssim les coses bones de Guatemala i Catalunya», i d’aquesta manera va sorgir el Projecte Nahual l’any 2007.

Tres mesos a Girona

Sabater explica que el projecte ha permès en els seus 15 anys de vida que 25 facilitadors i facilitadores de la creativitat «hagin vingut a Girona en períodes de tres mesos per treballar als instituts, als centres cívics i a les associacions intentant explicar quins són els valors de Guatemala, què podem aplicar aquí a Catalunya i sensibilitzar la ciutadania de la importància de la cooperació internacional».

Destaca igualment que el projecte sempre intenta adaptar-se el màxim possible al perfil de les persones que visiten Girona, entre les quals hi ha hagut en aquests 15 anys especialistes en emprenedoria femenina, en violència de gènere, en minories indígenes..., persones que han aportat el seu granet de sorra en el desenvolupament del projecte, al mateix temps que complementaven el seu perfil professional al seu currículum i adquirien coneixements per aplicar-los en els projectes que han volgut desenvolupar a Guatemala. En aquest sentit, destaca que un dels objectius del projecte és «que la gent entengui per què fem cooperació internacional, que es posin a la pell dels nostres facilitadors i puguin entendre realment què s’està fent, què és el que es necessita per fer-ho i quin país més meravellós és Guatemala». 

Per la seva part, Lilian Canté, responsable d’Educació per al Desenvolupament i Dinamització Comunitària de la fundació, explica que Nahual en idioma caqchikel vol dir «esperit protector», i té molt a veure amb la forma com la cultura maia «entén els seus ancestres, les tradicions, la seva manera de ser i la connexió que hi ha entre la naturalesa i l’entorn». I dona nom al projecte perquè, segons afegeix, també té molta relació amb la metodologia que aplica la Fundació Utopia, ja que «fem el cicle per la vivència, tot passa pel cor, per l’ànima i per l’entorn per poder fer una interpretació del coneixement». Per a la fundació, els facilitadors són les persones que «viuen un trànsit, una experiència transformadora d’un lloc a un altre».

Canté explica que hi ha un procés de selecció per triar les persones que cada any participen en el projecte, que en tot cas han d’haver realitzat un curs de creativitat i innovació social per poder conèixer la metodologia que aplica la Fundació Utopia. I a partir d’aquí, existeixen dos models de participants: el del facilitador, que ja porta diversos anys aplicant una determinada metodologia i està fent tasca d’incidència ciutadana; i els promotors, que impulsen un canvi a través de la metodologia EFCI. També es té en compte els projectes que els aspirants volen desenvolupar a Guatemala a la tornada de l’experiència, ja que, segons Canté, «el compromís no és només venir a Girona a viure una experiència i a col·laborar amb els seus coneixements, sinó adquirir coneixements que els permetin exercir una transformació a Guatemala». Afegeix que la majoria de les persones que han participat en el projecte són dones, ja que «hi ha una tendència a que col·laborin més en el desenvolupament de la comunitat, principalment perquè hi ha moltes situacions externes que hi influeixen, com que moltes dones hagin de tirar endavant les seves famílies elles soles, són les que es formen més en temes d’educació i estan més sensibilitzades en la necessitat de buscar una alternativa diferent a la que coneixen, circumstància que dona molt joc».

Lilian Canté afegeix que «un dels elements clau que provoca que un projecte tingui èxit és la vinculació persona a persona, l’acostament real entre dues cultures, fet pel qual una persona que tingui dubtes sobre els motius de la cooperació o sobre com es treballa a territoris diferents, els poden resoldre a través de les vivències de les altres persones, fet que permet plantejar-se altres punts de vista». En aquest sentit, remarca que «nosaltres mateixos com a treballadors socials ens adonem que moltes vegades la necessitat a altres territoris ens dóna l’oportunitat de fer transformació en el dia a dia, escoltar d’una altra manera i fer les coses de forma diferent».

A més, Raquel Sabater també destaca que «persones nouvingudes veuen en l’exemple d’aquests facilitadors que venen a Girona que elles també poden formar-se i lluitar pels seus somnis, fent el mateix que han fet persones que es troben en situacions més complicades».

Pel que fa a l’impacte a Guatemala que ha tingut la formació d’aquests facilitadors a Girona, Sabater explica que des de la Fundació Utopia s’està preparant un recull de tot el que s’ha fet per recollir-ho en un llibre que publicaran properament, així com afegeix que aquests projectes s’han pogut portar a terme també gràcies a la Fundación Desarrollo y Creatividad, la seva contrapart a Guatemala.

Les participants del 2021

María del Rosario Arteaga i Deisy Tzep han estat les darreres participants en el Projecte Nahual i van estar a Girona entre octubre i desembre. Arteaga explica que és d’una àrea del sud-orient de Guatemala, on va formar part d’una EFCI quan era estudiant i on treballa com a professora d’educació primària.

La seva experiència com a docent li fa destacar l’experiència viscuda en un punt de lectura i una biblioteca de Girona, on va poder apreciar que els joves s’hi troben bé de forma general, però especialment alguns que formen part de famílies que ho estan passant malament per problemes econòmics o de convivència a casa, ja que aquestes estones els ajuden a oblidar la situació que els ha tocat viure a la seva curta edat. Li va cridar l’atenció la situació de precarietat en la qual han de viure algunes famílies, «lluny de la sensació que a vegades es té al meu país sobre la vida a Europa, però vaig poder apreciar que aquí també hi ha gent amb moltes necessitats».

Explica que diversos professors i voluntaris li van preguntar pel problema de les «maras» (bandes organitzades de delinqüents molt presents a Centreamèrica), i que els va explicar que «està molt present a Guatemala, però que pot arribar a Girona si no s’atén els joves de forma adequada». En aquest sentit, explica que al seu país no s’inverteix de forma suficient en educació, fet pel qual no hi ha llocs com les biblioteques o els punts de lectura on els joves puguin allunyar-se de la delinqüència.

Afegeix que un dels temes que més li han sorprès és arribar a algunes classes on pràcticament tots els joves són originaris d’un altre país, així com la diferenciació que va poder veure en algunes escoles entre els «millors i els pitjors en l’àmbit acadèmic», quelcom que explica que no succeeix al seu país. En concret, assegura que quan va haver de treballar amb un grup determinat li van explicar que aquell era el pitjor grup de l’escola, però ella va comprovar que precisament «va ser el grup que millor va treballar aquell dia amb nosaltres». En aquest sentit, Arteaga revela que van intentar treballar en l’autoestima d’aquest joves amb frases motivadores, i que aquests «ràpidament es van mostrar molt participatius, aportant molt bones idees».

Per la seva part, Deisy Tzep explica que ella és de Nahualá, on va formar part d’una EFCI que «em va obrir la ment, em va fer veure que les dones indígenes tenim drets, tot i que a la nostra comunitat hi ha molt masclisme». En aquest sentit, assegura que al seu lloc d’origen els homes solen pensar que les dones «han nascut només per treballar, per formar una família i tenir fills , sense tenir dret a estudiar», però que a casa seva això va canviar quan la seva mare va entrar a formar part d’una EFCI, moment en què va poder apreciar una nova actitud en ella i de retruc en el seu pare, una situació que la va animar a participar en el projecte formatiu al seu país i després a presentar-se a la convocatòria per venir a Girona. 

Destaca que al seu lloc de procedència a les dones els costa molt trobar feina perquè no han estudiat més enllà del nivell bàsic, per la qual cosa la formació que reben a les EFCI és decisiva per poder empoderar-se i poder col·laborar en l’economia familiar. En aquest sentit, explica que la formació va des de l’aprenentatge sobre les pròpies capacitats fins a tallers més pràctics relacionats amb el comerç o l’elaboració de teles. 

En aquest sentit, Arteaga apunta que Guatemala «en general és un país ric, amb molts recursos naturals i preponderància del sector agrícola, que manté la cistella bàsica a baix cost», però remarca que hi ha una gran diferència entre la vida a les zones rurals, on sempre hi ha aliments bàsics, i a les grans ciutats, «on la gent sense recursos que no troba feina no té com sobreviure». En tot cas, destaca que una de les coses que més li han sorprès de Girona són «les limitacions per emprendre», comparat amb el seu país, on destaca la importància de l’«economia informal».

Sabater, una apassionada del país centreamericà, aclareix que Guatemala «té molts països a dins, moltes realitats i moltes problemàtiques segons la zona», però destaca que les comunes són «la violència de gènere» i «els problemes mediambientals», ja que les grans empreses occidentals «els estan xuclant la sang i després se’n van», així com «la corrupció i el narcotràfic». Sabater s’atura especialment en la corrupció, que considera la principal causa que a Guatemala hi hagi «un 68% de la població per sota el llindar de la pobresa i un 40% que és extremadament pobre», de la mateixa forma que parla de la xacra que representa la «violència endèmica, que es pot trobar a cada racó».

Guatemala, gran desconeguda

Per la seva part, Canté crida l’atenció sobre la importància que té que les facilitadores vinguin a Girona a explicar la seva experiència, ja que Guatemala és un país que gairebé no es coneix a la província perquè hi ha molt pocs nacionals del país centreamericà que visquin a les comarques gironines. Afegeix que el primer que crida l’atenció a les persones que participen en els tallers o xerrades de les voluntàries és la «diversitat, amb 23 idiomes i quatre grans arrels culturals que intenten conviure en un territori molt petit com és el de Guatemala», així com explica que precisament per aquesta diversitat és important que «cada any vinguin persones diferents que puguin oferir els seus diversos punts de vista».

Arteaga assenyala entre les coses que ha vist a Girona que li han agradat més el sistema de reciclatge de les escombraries, els carrils bici i la tasca de les biblioteques i l’accés gratuït a elles, ja que considera que «un poble educat no es deixa enganyar tan fàcilment». Tzep es mostra sorpresa de forma positiva pel respecte que hi ha pels vianants, així com destaca que li han agradat les biblioteques, ja que «allà on visc els nens no tenen un espai on llegir i les mares, que no saben llegir, no saben com ajudar-los, ja que a les escoles tampoc li donen massa importància a la lectura». «Aquí els nens surten de l’escola i se’n van a la biblioteca a fer els deures o a llegir, però al meu país només surten a jugar o a treballar perquè els pares tampoc han estudiat i no saben motivar-los, però això canviaria si hi hagués biblioteques a on els nens poguessin anar», afegeix 

Arteaga també comenta alguna cosa que no li ha agradat, com per exemple que ha notat que «aquí no hi ha el mateix respecte per la Mare Terra i la natura que tenim nosaltres, i el que jo he intentat transmetre als nens en els nostres tallers és la necessitat de no perdre aquest respecte». Però en general, destaca que s’emporta idees que poden ser molt útils a la seva comunitat, principalment la necessitat de «facilitar espais públics perquè la gent es reuneixi i comparteixi, on es facin tallers de pintura i d’escriptura...».

En tot cas, segons explica Canté, la voluntat de la Fundació Utopia, amb l’ajuda de les contraparts i els ajuntaments d’algunes ciutats de Guatemala, és la de mantenir aquesta sinergia que s’ha creat en els darrers 15 anys entre el país centreamericà iGirona, impulsant que les persones que visiten la província aprofitin l’aprenentatge per «tenir influència política i incidència econòmica» al país centreamericà amb la voluntat d’impulsar canvis per millorar les coses «a través de la creativitat i la innovació com a eines de transformació social».

Subscriu-te per seguir llegint