Col·leccionisme multimilionari

Com haurà pogut observar el lector durant els quaranta últims anys i en aquesta mateixa pàgina, el tractament bàsic i generalista que donem als diferents temes és el del seu populisme, el d’aquell que es troba a l’abast de qualsevol butxaca i sensibilitat, i que des de la màxima senzillesa i humilitat pot aportar una cultura general i un esbarjo inestimable. Molt esporàdicament ens fem ressò d’aquelles estratosfèriques subhastes que les firmes més prestigioses del món, com ara Christie’s i Sotheby’s, arriben a organitzar tant dins del món de la filatèlia com de la numismàtica, i més especialment de l’art i les antiguitats exclusives. De tal manera que un temps enrere vam comentar l’adjudicació del segell més car del món, i un altre dia la de la moneda més cara mai subhastada, a banda d’un camp que ja ni el toquem, com és el de l’art pictòric i plàstic en general.

En la present ocasió, volem comentar el rècord dels rècords en aquest apartat de les subhastes més mediàtiques, un esdeveniment que es produí l’any passat en haver estat venut un retrat de Marilyn Monroe, obra del fotògraf i pintor Andy Warhol, per la quantitat de 195,04 milions de dòlars, la segona més alta de la història després del quadre atribuït a Leonardo da Vinci Salvator mundi, per 450 milions de dòlars, així mateix en època ben recent, l’any 2017. Aquí entren tant col·leccionistes sense límit de tresoreria com alguns altres que, en conèixer el mercat, compren sobre cavalls guanyadors per d’aquí a poc tornar-los a vendre en xifres inimaginables.

Les imatges que reproduïm corresponen a la curiosa i ben exitosa producció d’Andy Warhol, amb una tècnica especial que ell creà i que mitjançant serigrafia transformava retrats fotogràfics en veritables obres d’art. Sobre el mite cinematogràfic de Marilyn Monroe en realitzà diversos, l’any 1967, cinc després de la tràgica mort de l’artista. Una de les obres és aquesta, durant anys en poder de la seva fundació Visual Arts, i l’Artists Rights Society, com el retrat de John Lennon, de qui –aquest cop sí- interpretaria unes estampes semblants poc temps abans de la seva mort, el desembre de 1980, per atemptat a Nova York. Del Beatle, Warhol en treuria diverses serigrafies, també del conjunt al complet, i d’altres artistes de l’època, motiu afegit perquè atesa la quantitat de material i per extensió una menor raresa, hagi estranyat en gran manera tant al gran públic com als que comercien en art, el volum inversemblant de diners que estan arribant a aconseguir aquestes produccions en el món exagerat i inabastable de les grans subhastes.