Montsoriu, història sense IA

Segur que han sentit a parlar d’aquestes noves webs capaces de crear imatges a partir de les indicacions que se’ls donen gràcies a la intel·ligència artificial (IA). En el món de l’art i de la història ha causat cert enrenou i no només per la discussió sobre si es pot considerar un acte creatiu, com si fos una pintura o una escultura, sinó també perquè sembla que pugui recrear escenes del passat. Però això és impossible perquè la IA treballa a partir de les dades actuals que tenim sobre èpoques pretèrites. Vaja, que fins que algú inventi el DeLorean, serà difícil viatjar en el temps.

Ara bé, tampoc no calen gaires complicacions tècniques per traslladar-se a altres èpoques. Hi ha alguns llocs que ho aconsegueixen de forma instantània. Un dels més majestuosos de Catalunya és el Castell de Montsoriu, entre Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu. Si acostuma a circular per l’AP7 segur que l’ha vist passant a prop d’Hostalric, impertèrrit, al turó més alt. Fa sis segles era una fortalesa inexpugnable. Ho explica l’arqueòleg Quim Mateu, que en coneix tots els detalls.

A partir del segle XI els vescomtes de Girona ja van construir la llavor del colós que ara coneixem. L’esplendor va arribar gràcies a l’aliança matrimonial d’aquella família amb els Cabrera, perquè aquest llinatge es va convertir en un dels més poderosos dels segles XIII i XIV. Aleshores l’organització territorial i administrativa era molt diferent de l’actual i la noblesa posseïa i controlava grans extensions. Per exemple, el vescomtat dels Cabrera anava des d’Osona fins a Blanes i sota el seu domini vivien unes 20.000 persones. Cal tenir en compte que en aquells temps Catalunya estava molt menys poblada que ara i la gent sobrevivia treballant al camp. Al segle XXI la vegetació ha conquerit els voltants del castell però en aquella època el paisatge era molt diferent i els cultius arribaven a força alçada.

Tràgic desenllaç

Tot això passava en temps de Bernat II de Cabrera, l’home de confiança del rei Pere III el Cerimoniós. La relació era tan estreta que el monarca li va encomanar l’educació de l’hereu, el príncep Joan. El vescomte va voler que el castell de Montsoriu fos un símbol arquitectònic del seu poder i el va reformar perquè a més de fortificació es convertís en un palau senyorial. No el va poder gaudir gaire perquè va ser víctima d’intrigues palatines i va acabar executat.

A partir d’aquell moment, el castell va anar perdent importància. D’una banda perquè els Cabrera ja no van ser tan influents i de l’altra perquè la manera de fer la guerra va canviar radicalment amb la irrupció de la pólvora. Quan tot es resolia amb espases, arcs, ballestes i catapultes, els murs de Montsoriu eren infranquejables, però poc podien fer en rebre l’impacte d’una bala de canó.

A més, això va coincidir amb l’auge de les ciutats del final de l’edat mitjana gràcies a un protagonisme més gran del món artesà i del comerç. Aquest canvi va ser possible, en part, perquè definitivament els cristians van aconseguir controlar tot el territori. Ara costa imaginar que Catalunya fos una terra de frontera, disputada per l’imperi dels francs i els musulmans de l’Al-Andalus. Durant segles, els conflictes van ser constants i en aquest context els castells tenien un rol fonamental per assegurar les zones conquerides. Això explica que al nostre país hi hagi al voltant de dues mil fortificacions de tota mena. Ens ho ha explicat l’historiador Jordi Tura, que a més de ser director del Museu Etnològic del Montseny també és l’autor del llibre-catàleg L’esplendor dels castells medievals catalans (d’accés gratuït a la web del Museu d’Arqueologia de Catalunya). Des del nostre present ple de gratacels, costa imaginar l’impacte que causava a la gent de l’edat mitjana contemplar aquells monstres de pedra.

Un dels problemes d’aquestes construccions antigues és que han patit tota mena d’intervencions. De fet, algunes han desaparegut totalment, cosa que també va poder passar-li a Montsoriu si no hagués estat per un grup de veïns de la zona que es van organitzar per salvar-lo. Així va néixer Amics del Castell de Montsoriu. Hem conversat amb Jordi Goñi, un dels seus fundadors, per conèixer de primera mà com van lluitar per posar en valor aquest colós medieval. Perquè l’únic patrimoni que se salva és allò que s’estima i només s’estima allò que es coneix. El dia que pugin a Montsoriu, quedaran enamorats.