El volcà de la Crosa, un espai natural... i arqueològic

El camp de sitges d’època ibèrica i romana descobert a la Plaça Major de Salitja, arran de les seves obres d’adequació la passada tardor, i amb uns resultats més que notables, ha posat en el punt de mira les societats indígenes que van habitar a l’entorn del volcà de la Crosa ara fa més de 2.000 anys. Pels veïns l’expectació ha estat màxima i ha despertat una gran curiositat per aprofundir més en la posada en valor i coneixement d’aquestes restes.

Des del punt de vista arqueològic, aquest sitjar no fa més que corroborar l’enorme potencial agrícola dels territoris adjacents al volcà de la Crosa, on en els darrers anys s’hi han localitzat centenars de sitges de cronologies similars, entre el segle IV aC fins el canvi d’era.

En aquest territori, sovint són les sitges les estructures que conformen la major part dels jaciments descoberts atès que és una zona agrícola on les tasques del camp erosionen el sòl fins al punt de fer desaparèixer qualsevol edificació que quedés a la superfície. Per tant, sovint només se’ns conserven parcialment les estructures excavades al subsòl, com: sitges, basses, mines, forns, pous, enterraments, fossats, canals, forats de pal, rases de plantació, etc.

La majoria d’aquests jaciments es descobreixen durant els controls arqueològics d’obres i infraestructures en els quals només s’excava la zona afectada per l’obra. En el territori que ens ocupa, els removiments de terres més importants s’han produït per la construcció de la línia del tren d’alta velocitat (AVE o TGV) on es van descobrir els jaciments del Camp de l’Abadia (Aiguaviva) i Can Serra (Vilobí d’Onyar), entre d’altres. Més recentment, la construcció del complex farmacèutic d’Hipra, a redós del polígon industrial Mas Aliu (Aiguaviva), ha posat al descobert el jaciment de Can Garrofa, el més gran detectat a la zona amb més de 100 estructures excavades al subsòl (moltes d’elles sitges). És en aquest jaciment on podem copsar l’enorme extensió que arribaven a tenir alguns assentaments rurals de la plana. En aquest sentit, moltes vegades l’afectació de les obres no permet excavar prou en extensió com per avaluar i entendre la complexitat d’un jaciment.

PROSPECCIONS AÈRIES

Malgrat tot, els arqueòlegs no quedem supeditats a les obres per detectar jaciments sinó que existeixen altres mitjans igualment vàlids. Un d’aquests mètodes és la prospecció aèria aplicada a l’arqueologia.

En efecte, la major part dels conreus són sensibles a les variacions del terreny. Per exemple, si aquests contenen estructures retallades al subsòl es produeix una alteració de la porció del cultiu afectat, degut a la major profunditat que té la planta per estendre les seves arrels. I aquesta creix amb molta més vigorositat i adquirint una tonalitat diferent a la resta del cultiu. Des de l’aire (i fins i tot des de la superfície) es poden detectar fàcilment aquestes anomalies.

La prospecció aèria realitzada als camps de conreu de Can Faust, a Aiguaviva, va poder identificar unes 21 anomalies, les quals van motivar una intervenció arqueològica l’agost passat. Aquestes dades van ser introduïdes en un sistema d’informació geogràfica amb l’objectiu de delimitar l’àrea d’expectativa arqueològica. Amb aquesta informació, sobre el terreny, vam anar delimitant amb precisió les estructures visualitzades en les fotografies aèries.

Els resultats de la campanya d’enguany, encara en estudi, ens podrien assenyalar la presència d’un sitjar i d’una antiga explotació romana de graves de planta circular retallada al subsòl. De confirmar-se aquesta hipòtesi, seria la primera pedrera de graves amb cronologia antiga detectada a Catalunya.

L’extracció d’aquest material, abundant en l’entorn, ha sigut una constant al llarg del temps per les seves propietats en la construcció, per exemple en la fàbrica de morters o carreteres. Actualment es pot visitar un gran front d’extracció d’escòria volcànica a prop de Sant Dalmai (Vilobí d’Onyar) conegut com "Les Tosqueres", que en l’argot popular de la zona és com es denomina la pedra volcànica: "tosquija".

Sense anar més lluny, molt probablement l’extracció d’aquest material va servir per a construir dos mausoleus d’època romana com la Torratxa de Vilablareix i Cal Temple d’Aiguaviva. Aquests dos conjunts incorporen en el formigó grans quantitats de graves volcàniques.

A tall de conclusió

Fins fa poc, el coneixement arqueològic d’època antiga en el territori de la Depressió de La Selva era relativament escàs. Les darreres campanyes arqueològiques aquí comentades, especialment les realitzades a l’entorn del Volcà de la Crosa, ens han permès començar a entendre el tipus de vida i activitats econòmiques que s’hi van desenvolupar. En efecte, els fèrtils terrenys planers de l’entorn del volcà serviren per a conrear i produir cereals en un medi densament poblat, dotat d’abundants recursos i matèries primeres i molt b en comunicat amb la Via Heraclea (predecesora de la Via Augusta), un fet clau per la correcta distribució i comercialització del gra d’aquesta regió al llarg de l’Antiguitat.

A partir del segle II aC amb l’arribada dels romans, els sitjars proliferaren per tot el nord-est peninsular. El gra fou probablement un dels productes amb més demanda, especialment per proveir a les legions i a la mateixa Roma.

Subscriu-te per seguir llegint