Taller de Músics, una medalla de barri

La prestigiosa escola de música de Barcelona, fundada l’any 1979 i per la qual hi han passat des de Rosalía i Santiago Auserón a Miguel Poveda i Salvador Sobral, a més d’un bon nombre d’estudiants gironins, ha rebut la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts

Un alumne de guitarra tocant davant del seu professor.

Un alumne de guitarra tocant davant del seu professor. / Albert Soler

Albert Soler

Albert Soler

D’uns cent alumnes en els seus inicis, als més de 1.000 que hi estudien en l’actualitat, una part dels quals arribats de les comarques de Girona i d’altres llocs de Catalunya, a causa del prestigi que ha assolit. El Taller de Músics es va fundar a Barcelona l’any 1979 gràcies a la tossuderia -i l’amor a la música- de Lluís Cabrera, que en continua essent l’alma mater, si bé ara des de l’ombra, i la ja veterana escola ha rebut fa unes setmanes la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts que concedeix el Ministeri de Cultura. Cabrera no pot ocultar un legítim orgull quan em rep a les instal·lacions del Taller, però allà tot continua igual: a les sales d’administració es treballa amb l’alegria de sempre -envoltats de fotos d’artistes que han passat pel Taller i de cartells d’actuacions- i a les aules potser ni s’han assabentat del reconeixement oficial, allà van per feina i el que interessa no són les medalles sinó les partitures. Des de l’escola reconeixen estar «molt agraïts i emocionats» per aquest reconeixement a la tasca que han fet en l’àmbit de la cultura i l’educació durant més de quaranta anys. Es tracta d’una distinció de gran prestigi que es concedeix, en paraules del Ministeri, «a aquelles persones o entitats que hagin destacat en el camp de la creació artística i cultural o hagin prestat notoris serveis en el foment, desenvolupament o difusió de l’art i la cultura o en la conservació del patrimoni artístic».

El Taller de Músics no és una escola de música ortodoxa, això està clar. D’entrada, no es troba un gran edifici ple de passadissos, despatxos i aules, sinó que les seves instal·lacions estan distribuïdes per diversos locals de dos o tres carrers del Raval, l’un havia sigut una sabateria, l’altre potser una merceria, aquell una carnisseria -per això tenen una distribució calcada: local i altells- , que s’han anat adquirint progressivament. En total, són una quinzena de locals, separats uns metres els uns dels altres però tots amb el segell inconfusible del Taller.

Un any després de la seva fundació, el Taller ja organitzava concerts, com el que anunciava aquest cartell de Tete Montoliu al Teatre Municipal de Girona.

Un any després de la seva fundació, el Taller ja organitzava concerts, com el que anunciava aquest cartell de Tete Montoliu al Teatre Municipal de Girona. / Albert Soler

Una altra característica que el diferencia és que les classes d’instrument -però no les de cant- són individualitzades, cosa que significa que estan adaptades a cada alumne. Com recalca el mateix Cabrera, «no hi ha dos alumnes iguals, no pot ser que hagin de tenir el mateix ensenyament, cada intèrpret requereix el seu propi ensenyament». El Taller de Músics ha estat una escola pionera en l’ensenyament de gèneres com el jazz, la música moderna o el flamenc, però el que acaba de marcar diferències és que va més enllà de les aules: ha estat el germen de diferents orquestres i formacions, direcció d’artistes i concerts, entre d’altres. Té fins i tot un equip de management, de manera que els músics que en surten tenen més fàcil aconseguir concerts. A les seves aules s’han format artistes com Miguel Poveda, Mayte Martín, Santiago Auserón, Salvador Sobral o Rosalía, entre molts altres. 

Lluís Cabrera, el fundador, a l’entrada dels despatxos d’administració.

Lluís Cabrera, el fundador, a l’entrada dels despatxos d’administració. / Albert Soler

Un 10% dels alumnes de l’Escola Superior d’Estudis Musicals (rang universitari) que ofereix el Taller de Músics, són de les comarques de Girona, i hi ha també gironins estudiant en l’Àrea de Flamenc i en el Curs d’Orientació Superior.

De l’aula a l’escenari

Escola pionera en l’ensenyament del flamenc, el jazz i la música moderna, l’esperit inquiet, activista i compromès del Taller transcendeix les aules per a donar lloc a orquestres i formacions, produccions i management d’artistes, edicions discogràfiques, festivals, programacions, projectes d’inclusió social, recerques, creacions pròpies, a més de la sala de concerts Taller de Músics 24. Mentre recorrem amb ell les instal·lacions, Cabrera destaca que «un lema que des de l’inici hem tingut sempre present és, ‘De l’aula a l’escenari’, per això un equip de set persones conforma el Departament de Management i Produccions». 

Trio de jazz assajant en una de les aules.

Trio de jazz assajant en una de les aules. / Albert Soler

Aquest departament va gestionar durant el 2022 170 actuacions de bandes formades per estudiants, els quals cobren un caixet i se’ls dona d’alta a la Seguretat Social. En paral·lel, el mateix departament va gestionar 200 actuacions més de bandes professionals que pertanyen al roster del Taller.

Un dels locals del Taller, a la cantonada del carrer de Requesens i el de la Cera, acull el JazzSí Club, que forma part de la mateixa escola i s’omple cada dia que hi ha actuació. Les actuacions, no cal dir-ho, les protagonitzen gairebé sempre alumnes i antics alumnes del Taller.

Lluís Cabrera sosté que els intèrprets han d’aprendre des que comencen, que han de saber connectar amb el públic. «Això és una cosa que les autoritats no acaben d’entendre», afegeix el fundador del Taller, sempre crític amb el poder i amb sistemes d’ensenyament d’àpoques pretèrites.

Un cap sense despatx

Les parets de despatxos i passadissos estan plenes de fotos d’artistes que un dia van estudiar al Taller de Músics. Recórrer les instal·lacions amb Cabrera equival a aturar-se a cada moment a saludar.

- Mai he tingut despatx, a mi el que m’agrada és voltar, parlar amb els treballadors, amb els professors, amb els alumnes... Si haig de fer feina de despatx, ja trobo alguna taula on seure a fer-la- explica mentre mostra i explica amb orgull qualsevol detall, qualsevol foto de les parets, sobretot si és del seu admiradíssim Enrique Morente, de qui va funda una penya flamenca essent encara adolescent.

Una treballadora del Taller al seu lloc de feina, decorat com tots amb fotos de cantants i músics.

Una treballadora del Taller al seu lloc de feina, decorat com tots amb fotos de cantants i músics. / Albert Soler

D’origen andalús, Cabrera es va implicar en Barcelona només d’arribar-hi, convertint-se en un molest activista veïnal. Molest per al poder, s’entén, que aquests són els millors activistes veïnals. Tanta era la seva activitat i tant el seu amor per la música, que no va tenir altre remei que fundar el Taller.

No sé si es pot parlar de «Joia de la corona» quan estem referint-nos al Taller de Músics, però si es pogués, segurament seria el petit menjador on els treballadors poden anar a dinar, que fa funcions també de cova de flamenc. L’habitació, sense finestres i amb les parets folrades de fotos dels grans del flamenc, acull en ocasions especials autèntiques «juergas flamencas», en les que no falta el vi, el pernil ni, per descomptat, la música i el cante.

Fer barri, fer ciutat

Visitar el Taller de Músics és un continu entrar en un local, sortir al carrer, caminar uns metres i entrar en un altre local. En un d’ells, un jove alumne està interpretant un riff amb la guitarra elèctrica, sota l’atenta mirada del seu professor. Ells dos sols en una aula. En l’altra, un bateria ja veterà practica en solitari, saluda al visitant amb un somriure i un gest amb el cap, sense aturar-se. Més cap al centre del barri, ensopeguem amb un trio de jazz que està assajant. Tota aquesta part del Raval sembla respirar música, la respira fins i tot el restaurant Cal Robert - «Menjar, beure i molt bon rotllo», anuncia en la façana- petit local on s’apleguen estudiants i professors de l’escola musical precisament a menjar, a beure o a expandir bon rotllo.

Un bateria, practicant de bon matí al Taller de Músics.

Un bateria, practicant de bon matí al Taller de Músics. / Albert Soler

La Medalla al Mèrit en les Belles Arts està molt bé, però es diria que el principal mèrit del ja veterà Taller de Músics va més enllà de les arts, ha contribuït decisivament a revitalitzar un barri.

Subscriu-te per seguir llegint