«Vull que se’m recordi pel Mundial i no per l’accident»

Eloi Palau, de Viladrau, es va proclamar campió del món de «bike trial» el novembre a Abu Dhabi, després d’haver patit un greu accident l’estiu del 2019, quan li va explotar una bomba de la Primera Guerra Mundial a les Dolomites i va estar a punt de perdre dits i la vista

Palau sobre la bicicleta en una roda en un dels obstacles en una de les proves prèvies a la final del campionat

Palau sobre la bicicleta en una roda en un dels obstacles en una de les proves prèvies a la final del campionat / Leo Zhukov

Josep Coll

Josep Coll

La vida et pot canviar en qüestió de segons. En un tres i no res. Tens un dia de descans després d’una exigent prova de la Copa del Món de trial i l’aprofites per anar a fer una excursió amb un company per les Dolomites, una secció dels Alps italians. De sobte, us trobeu amb material de la Primera Guerra Mundial que es conservava en una cova i, sense esperar-ho, explota una bomba i et deixa molt malferit. Tant, que potser has de deixar de fer allò que més t’agrada: competir sobre bicicleta en els campionats de bike trial. De fet, has sortit campió del món júnior i tens una projecció molt bona. Per sort, et pots recuperar de totes les ferides i en qüestió de mesos ja estàs tornant a competir fins que, tres anys més tard d’aquest accident, et proclames campió del món de trial. Dit així, pot semblar el guió d’una pel·lícula de Hollywood. De moment, no s’ha portat a la gran pantalla, però sí que és la història d’Eloi Palau (Viladrau, 24 de febrer de 1998), que el 26 d’agost de 2019 va patir un greu accident a les Dolomites i només tres anys després, l’11 de novembre de 2022, es va proclamar campió del món de trial de roda 20 en la disputa dels Campionats del Món de Ciclisme Urbà celebrats a Abu Dhabi.

No és que hagués arribat al campionat sènior i ja hagués guanyat directament. Aquestes coses requereixen treball, dedicació i paciència, molta paciència. Eloi Palau confessa que la primera vegada que va provar el bike trial, amb només quatre anys, no va acabar d’agradar-li. Va començar a l’escola Trialsport, situada a Calldetenes, a la vora de Vic. Només va durar dos mesos i llavors va decidir practicar gimnàstica esportiva. Als nou anys se’n va cansar i després sí, va reprendre el bike trial, que ja no ha deixat. La dedicació i la passió per aquest esport el van portar el 2016 a proclamar-se campió del món júnior. Era una de les joves promeses d’aquest esport, amb un futur molt prometedor, però un greu accident el va estar a punt de deixar sense practicar allò que més li agradava fer.

L'accident: «Un cop dur»

El 26 d’agost de 2019, Eloi Palau va decidir gaudir d’un dia lliure després de disputar el campionat del món a Vermiglio (Itàlia) i amb el biker Sergi Llongueres van posar rumb a les Dolomites. En concret, rondaven prop del cim Presana, d’uns 3.000 metres. Un lloc on el desglaç en les glaceres, a causa del canvi climàtic, està fent sortir a la llum restes de material bèl·lic de la Primera Guerra Mundial. Palau, sense saber-ho, es va recolzar en una pedra que va acabar sent una bomba. Aquesta, va explotar, ferint de ple al viladrauenc. Llongueres, per la seva part, va patir també l’explosió, però amb conseqüències menors. 

Palau en va sortir molt malmès, amb ferides a les extremitats superiors, als ulls i també va patir cremades a les cames, que el van fer estar ingressat a l’hospital de Trento durant deu dies. «Vaig tenir molta mala sort», narra, tot i que dins d’aquesta mala passada «podia haver estat molt pitjor». Sí que li han quedat algunes seqüeles després de passar diferents vegades per quiròfan. Ha perdut una mica la visió de l’ull dret i també una mica oïda, però comenta que «la part positiva és que dins el dolent encara va anar prou bé».

Tot i així, explica que va ser «molt dur», tant a nivell físic com mental. «Em va costar força temps recuperar-me de les lesions i de tots els danys que em va provocar». Tanmateix, en va treure també la part positiva de tot plegat, perquè «en vaig aprendre molt de la recuperació i també de creixement personal». Al cap d’un any d’aquest accident, ja tornava a donar guerra en els campionats de bike trial, i el futur li guardaria una gran recompensa a la seva perseverança i esforç. De fet, totes aquestes seqüeles que li van quedar, com la manca d’oïda i tenir menys visió, ja han quedat enrere, i no són cap obstacle perquè pugui gaudir de l’esport que més li agrada.

El campionat del món

De llàgrimes de tristesa a llàgrimes d’alegria en un any. Eloi Palau plorava desconsoladament després del campionat del món de 2021 disputat a Vic, prop del seu poble natal. L’afició es va bolcar en les seves opcions d’aconseguir medalla, i es va acabar penjant el bronze. Una tercera posició amb un gust agredolç, perquè Palau va cometre un error en l’última prova. Va arriscar per sumar més punts que, almenys, li haguessin garantit la segona posició. Semblava que ho aconseguiria, però finalment va tocar una fletxa i els jutges li feien acabar la prova i s’havia de conformar amb la medalla de bronze. Va sumar 200 punts, quaranta menys que el campió, Borja Conejos.

El «biker» de Viladrau intenta superar un obstacle en la final del campionat

El «biker» de Viladrau, Eloi Palau, intenta superar un obstacle en la final del campionat / Leo Zhukov

«Tenia molta pressió i no la vaig saber gestionar», explicava Palau, que afegia que «encara no era conscient que podia estar tan endavant» sobre el campionat de 2021 a Vic. Per això, durant l’any següent va començar a treballar amb el seu equip «el tema pressió», i això va fer que s’adonés que «podia estar lluitant pel títol». «M’ho vaig agafar d’una altra manera i ho vaig gestionar tot millor». Així, més preparat, arribava al campionat del món d’Abu Dhabi després de finalitzar tercer en els campionats estatals del juny, per darrere Alejandro Montalvo, el guanyador, i Borja Conejos. Aquests serien els seus màxims rivals també per la lluita del mallot arc iris.

«El que m'ha ajudat més ha estat creure més amb mi mateix i creure de veritat que podia lluitar per la primera posició», deia Palau quan ja s’havia proclamat campió del món. Va creure-hi, molt, fent una prova gairebé perfecta, sumant 290 punts dels 300 possibles i sense donar pràcticament opcions als seus rivals. Montalvo i Conejo van completar el podi amb 260 punts cadascú, completant un històric triplet per Espanya. De fet, les proves del món de bike trail de roda 20 tenen un gran domini espanyol. Des de 2003 el primer classificat ha estat espanyol en setze ocasions -de 19 possibles, perquè el 2020 no es va disputar el campionat per la pandèmia. Benito Ros el va guanyar en deu ocasions, Abel Mustiales en quatre i Borja Conejos una, l’any 2021. Eloi Palau s’ha afegit ara a aquesta llista, evidenciant la destresa dels bikers espanyols.

Celebrant el campionat just acabar la prova

Eloi Palau celebrant el campionat just acabar la prova / Leo Zhukov

Un esport desconegut

L’accident que va patir Eloi Palau l’estiu de 2019 va donar a conèixer un esport «poc mediàtic». «El que em va passar ha ajudat a donar una mica més de bola al bike trial» i també «ha donat més empenta a l’afició d’aquest esport». Ja fa més de tres anys d’aquell accident i «estic acostumat a parlar-ne, no em fa res». Tanmateix, «m’agradaria que se’m conegués més pel Mundial i no per l’accident», apunta.

De fet, Palau és un afortunat, perquè pot viure del que li agrada fer. I és que en ser un esport poc conegut molt pocs s’hi poden dedicar professionalment. Pels que desconeixen el que és el bike trial, el viladrauenc explica que l’objectiu d’aquest esport «és superar obstacles i només pots tocar-los amb els pneumàtics». En aquest cas, els obstacles poden ser diferents, com troncs o elements de formigó que estan col·locats «d’una manera específica». La zona de prova consta de sis passos que s’han de superar amb un temps màxim de dos minuts, però la dificultat es troba en el fet que només «els pots tocar amb els pneumàtics». I és que «si toques amb el pedal o poses un peu et resten punts».

Palau creu que el més complicat d’aquest esport és «la gestió mental de la cursa» i també que és un esport «molt tècnic». «Per ser competitiu necessites tenir un nivell de tècnica molt elevat i has d’estar molt preparat», destaca. És un esport que es podria comparar amb el trial que es fa sobre motociclistes, però amb la bicicleta, que no té motor, «necessites estar molt bé físicament». Tot i així, assenyala que «pots tenir molta potència i força, però sense la tècnica no fas res».

Objectiu: revalidar el títol

Ja han passat més de dos mesos des que Eloi Palau es va posar el mallot arc iris per primera vegada, que l’acredita com el millor del món en la modalitat de 20 polzades de bike trial. «Ja ho he començat a assimilar, però m’ha costat», explicava el viladrauenc. I és que per a ell «és un somni fet realitat i quan aconsegueixes una cosa que has lluitat durant molt de temps sempre costa una mica més assimilar-ho».

Eloi Palau, de Viladrau, en plena competició al campionat del món de «bike trial» disputat el novembre a Abu Dhabi, que va guanyar

Eloi Palau, de Viladrau, en plena competició al campionat del món de «bike trial» disputat el novembre a Abu Dhabi, que va guanyar / Leo Zhukov

Un mallot que custodiarà, almenys, fins a principi d’agost. Glasgow acollirà aquest any el campionat del món de bike trial, amb Eloi Palau que defensarà el títol. Abans, ja tindrà una primera batalla en el campionat d’Espanya, que es disputarà a Saragossa a principi de juny. El biker de Viladrau ja es prepara entrenant per la comarca d’Osona, «on hi ha molts llocs naturals». Però sobretot, també ho fa a les instal·lacions de Trialsport, a Calldetenes, que «molen molt».

En terres escoceses l’objectiu no és cap altre que «revalidar» el títol de campió del món. Palau ja ha parlat amb altres campions i li han dit que és «complicat continuar en aquest nivell». Així que «la feina no s’acaba aquí». Palau apunta que «he de continuar treballant, perquè encara que hagi aconseguit el títol un cop s’ha de continuar treballant per aconseguir revalidar-lo». Qui sap? Amb esforç i constància, i sacrifici personal, com ha fet sempre, potser es torna a penjar la medalla d’or a Glasgow.

Subscriu-te per seguir llegint