L’ànima viva del mercat de Salt, 40 anys després

La dotzena de comerciants de les parades actuals s’enfronten a un nou escenari després del canvi d’hàbits dels consumidors i davant la crisi econòmica; amb l’objectiu de reinventar-se sense perdre de vista l’essència del producte fresc i de proximitat

Fruites i Verdures Berga, una de les parades històriques.

Fruites i Verdures Berga, una de les parades històriques. / ANIOL RESCLOSA

Laura Teixidor

Laura Teixidor

L’any passat, el mercat de Salt va arribar als 40 anys de vida havent-se consolidat com a motor econòmic i social del municipi. Arribar fins aquí no ha sigut fàcil. L’evolució que ha experimentat el món de la distribució alimentària, amb la implementació d’establiments de gran i mitjà format, els canvis en els hàbits de consum i les noves formes de gestió han provocat que el mercat i, concretament els paradistes, hagin d’estar permanentment innovant i formant-se per no perdre competitivitat i quota de mercat.

Al llarg d’aquests 40 anys, el mercat ha canviat molt. Als inicis s’hi podien arribar a trobar una trentena de parades, més del doble que ara. La reforma del 2004, amb una adaptació als canvis de l’entorn i la incorporació d’un supermercat per a completar l’oferta, va transformar totalment l’espai, amb una nova fisonomia que encara es manté en l’actualitat. 

De les dotze parades que hi ha ara, només tres perduren des de la inauguració de les instal·lacions, el 6 de setembre de 1982: Fruites i verdures Berga, Carnisseria i xarcuteria N. Vicens i Carnisseria i xarcuteria Consol. D’aquesta manera, es consideren parades històriques, amb més de quaranta anys de trajectòria. La resta d’establiments que conformen l’ànima del mercat són la Carnisseria i xarcuteria Maria del Mar, Carn de poltre Rigau, Xarcuteria Maroben, Peixateria Mari, Pastisseria i forn de pa Sant Antoni, KIMI flors i detalls, Dietètica Acàcia, Bar el Petit Cafè i Llegums Rogirina, a més del supermercat Mercadona

Primers anys

Joaquim Vicens, copropietari de la Carnisseria N. Vicens, és un dels paradistes històrics que va veure néixer el mercat de Salt. President de l’Associació de comerciants des de fa tres anys, Vicens explica que el mercat actual no té res a veure amb el de la dècada dels vuitanta i noranta. «Hi havia moltes parades i els hàbits de la gent també eren molt diferents, venien a comprar cada dia i ben aviat al matí», recorda Vicens. La seva família tenia una altra carnisseria a Salt i quan va obrir el mercat s’hi van afegir amb una parada. 

La Carnisseria i xarcuteria N.Vicens

La Carnisseria i xarcuteria N.Vicens, una de les parades històriques. / ANIOL RESCLOSA

Tal com recull el llibre El mercat de Salt. 1982-2022, editat per l’Ajuntament de Salt, aquest va ser el primer mercat cobert del municipi i va ser molt ben rebut per una població de gairebé 20.000 persones que només disposaven d’un mercat setmanal a l’aire lliure, un parell de supermercats i botigues de queviures. Any rere any, s’organitzaven esdeveniments per celebrar l’aniversari de l’edifici. «Hi havia cap a trenta parades i ara només en són dotze», recorda Gemma Genové, propietària de la Carnisseria i xarcuteria Consol. En la mateixa línia, Pep Berga, propietari de Fruites i verdures Berga, admet que els primers anys van «funcionar molt bé». Al principi, els hortolans teníem un espai reservat a fora, però després ja vam tenir la parada a l’interior», afegeix. 

Declivi a finals dels 90

Tot i l’èxit d’afluència de compradors, hi havia certes mancances que es van accentuar a finals de la dècada dels noranta. A més, amb el pas dels anys, les instal·lacions començaven a necessitar una modernització i adaptació als nous temps i les noves normatives. Tampoc va ajudar l’aparició de grans superfícies comercials i els hipermercats. Tot això va fer que moltes parades anessin tancant i va sorgir la necessitat d’una reforma urgent. «El detonant va ser la reforma de l’avinguda Països Catalans, que va comportar la desaparició de l’aparcament exterior i molta gent que s’havia acostumat a venir a comprar amb cotxe, ho va deixar de fer», coincideixen Gemma Genové i Pep Berga. 

D’altra banda, Vicens remarca que «hi havia moltes parades i algunes van acabar tancant perquè era insostenible mantenir-les, les grans superfícies ens van anar menjant i la gent preferia la comoditat i la rapidesa per anar a comprar». En la mateixa línia, Dolors Bechdejú, empleada des de fa vint anys de la Pastisseria i forn de pa Sant Antoni, va entrar a treballar quan encara hi havia el mercat vell i recorda que «era molt gran, com els de Barcelona, però era una pena veure com s’anava deteriorant, la gent es va acostumar a anar a comprar als supermercats». 

Carnisseria i xarcuteria Consol, parada oberta des dels inicis.

Carnisseria i xarcuteria Consol, parada oberta des dels inicis. / ANIOL RESCLOSA

En la mateixa línia, David Pareja, actual propietari de la Peixateria Mari explica que les instal·lacions eren velles i no ajudaven a oferir un bon producte ni de forma atractiva. «Feia falta una reforma». 

La gran reforma

L’any 2003 es va aprovar un projecte d’obres per a l’ampliació i remodelació del mercat per a usos de mercat municipal, supermercat i aparcament. El nou recinte va obrir les portes el 9 de juny de 2004 amb dotze parades, les mateixes que havien quedat abans de la remodelació, un bar cafeteria, un supermercat de la cadena Mercadona, un establiment de congelats, una sala polivalent a dalt de l’edifici per fer cursos de cuina i altres activitats i, el més important per als comerciants i compradors, un pàrquing gratuït de 102 places. Actualment, hi ha el mateix nombre de parades, tot i que una d’aquestes està tancada a l’espera que hi hagi una nova concessió, i l’establiment de congelats ja no hi és.

Xarcuteria Maroben

Xarcuteria Maroben / ANIOL RESCLOSA

Tots els paradistes que van viure el canvi destaquen que era «molt necessari» i va suposar una «gran millora». «Al principi ens feia por que hi hagués un supermercat d’aquestes característiques, ja que podia ser una forta competència, però de seguida vam veure que ens complementaríem i així ha sigut», destaca Bechdejú. Vicens també admet que «vam quedar moltes menys parades però van augmentar de superfície i estàvem en millors condicions» i Berga explica que «tots vam tenir clar que el supermercat seria un paradista més amb productes diferents i això va anar bé perquè va començar a venir gent nova; es van acostumar a comprar d’una manera més còmoda, amb el mateix carro podrien recórrer tots els establiments perquè, això sí, la condició era que per anar al supermercat, calia passar primer pel mercat i realment el sistema ha funcionat».

Pèrdua de clients joves

La gran remodelació, però, no va evitar que canviessin molts hàbits per part dels compradors. A part de deixar d’anar al mercat diàriament, els paradistes han notat grans diferències, que han anat apareixent al llarg dels anys. «La majoria de joves ja no cuinen, busquen més facilitats i prefereixen els plats precuinats», apunta Maria del Mar Sánchez, de la Carnisseria Maria del Mar. En aquest sentit, Pareja explica que la mitjana d’edat dels compradors ha anat augmentant a mesura que han anat passant els anys i lamenta que «molts joves estan acostumats a menjar el mateix, oferim una gran varietat de peixos i no hi mostren interès, prefereixen anar al supermercat». En aquest aspecte, Genové es mostra més optimista i corrobora que «notem que hi ha un buit important de clients d’entre 20 i 30 anys, però quan tenen fills, els apareix la necessitat de menjar bé i valorar el producte fresc i acaben tornant».  

Peixateria Mari

Peixateria Mari / ANIOL RESCLOSA

Miquel Roca, propietari de Llegums Rogirina, afegeix que el públic més jove, a part de no tenir temps de cuinar, tampoc en té per anar a comprar. «És l’excusa fàcil; en el nostre cas, no té res a veure un llegum cuit sense additius que el de pot de conserva, és una llàstima que no se sàpiga valorar». Roca ha obert una botiga de llegums cuits a Girona però diu que la majoria de botigues petites dedicades a aquest producte estan tancant. 

Per tot això, els paradistes insisteixen en la importància de saber comunicar bé el producte. «La clau és intentar mantenir el producte fresc i de proximitat i explicar-lo als clients; als altres establiments hi ha molta oferta però hem de saber comunicar la diferència», diu Vicens. Maribel López, treballadora de la Xarcuteria Maroben també afegeix que la clientela d’edat més avançada és més fixa que la més jove, que va al mercat de forma més esporàdica. «El producte l’has de poder veure bé amb els teus propis ulls, la idea que als grans establiments és més barat és falsa, només fa falta veure el preu del quilo i en això, malauradament, no tothom s’hi fixa», lamenta.

Canvis per la covid-19

L’arribada de la covid-19 va ser un trasbals per a tothom i també va impactar en la manera de comprar. A diferència de la majoria de negocis, els paradistes hi van sortir guanyant. Coincideixen que els clients venien a comprar igualment i, fins i tot, més quantitats de productes. La mitjana d’edat va baixar de forma significativa, ja que hi anaven els fills o nets dels compradors habituals, per la por al contagi. El gran canvi, asseguren, va ser que van començar a fer comandes a domicili i va arribar moments que no donaven l’abast. 

Berga lamenta que «molts d’aquests clients ja no se’n recorden de tot l’esforç que vam fer, ja que un cop passat el confinament no van tornar més». Sánchez afegeix que molts clients d’edat avançada que eren fixos «de tota la vida» van deixar d’anar-hi i encara tenen por d’anar a comprar. N’hi ha alguns que tot just ara estan tornant a anar-hi o, malauradament, alguns han mort per la covid-19. Entre els canvis més destacats arran de la pandèmia coincideixen en el de mètode de pagament, ja que gairebé tothom ho fa amb targeta. «Fins i tot les persones grans estan pagant amb el rellotge intel·ligent», bromeja Pareja. 

Dietètica Acàcia

Dietètica Acàcia / ANIOL RESCLOSA

Seguidament, l’altre gran canvi és que la compra per Internet ha anat guanyant terreny i, ara mateix, és la gran amenaça per a la majoria de paradistes. Un dels més afectats és Marc Puigdemont, propietari de la Dietètica Acàcia, que admet que gegants com Amazon l’estan «menjant». «Busquen consell a la parada i acaben comprant per Internet i, a sobre, si no els funciona, em venen a demanar explicacions a mi!», explica, indignat. Puigdemont afegeix que té sort amb la clientela immigrant, ja que engloba el 40% dels compradors de la seva parada. «Els atrau que tingui espècies de tot tipus i mels artesanes, a més estan més ancorats en la medicina natural i d’això en tinc molta oferta», concreta.

Però la covid-19 no va beneficiar tots els establiments de la mateixa manera, de fet n’hi va haver dos que van ser els grans damnificats perquè van haver de tancar: es tracta del bar El Petit Cafè i Kimi Flors i detalls.

Carmen Escavías i Míriam Márquez, mare i filla, regenten el bar des de després de la reforma. Manifesten que van viure un moment «molt complicat» quan van haver de tancar i, posteriorment, van anar obrint a mitges tintes. «Un dia em va trucar la meva mare i em va dir que no calia que vingués, va ser molt precipitat, d’un dia per l’altre, però ens en vam acabar sortint», explica Márquez. La jove està contenta de tenir l’establiment al mercat perquè «molts clients que van a comprar també venen al bar, tot i que també hi ha veïns que només venen aquí». 

La parada Kimi flors i detalls

La parada Kimi flors i detalls / ANIOL RESCLOSA

Per altra banda, Quimi Valentí, propietària de Kimi Flors i detalls, també va haver de tancar durant la pandèmia i els productes se li van fer mal bé. «Ningú ho va tenir present», lamenta. La seva parada és d’una mida més reduïda que la resta, tal com passa amb la Dietètica Acàcia. «No tinc aparador i això t’obliga a organitzar-te d’una manera diferent; els clients busquen consell i un tracte personalitzat que no troben a les grans superfícies de jardineria», explica, tot i que apunta que molts d’ells «venen més a xerrar que no pas a comprar, és el que té està en un mercat i aquesta és l’essència», bromeja. Valentí conclou que un altre canvi important des de la pandèmia és que els compradors s’han acostumat molt a encarregar les comandes per telèfon.

Impacte de la crisi

Avui dia, es respira un cert aire de pessimisme entre tots els paradistes degut, majoritàriament, a la crisi econòmica. Tots admeten que han hagut d’apujar els preus per a poder continuar subsistint, ja que tant el preu del producte i les despeses de subministraments s’han disparat.

«Al principi, els clients es queixaven que la reducció de l’IVA en el preu del pa ni es notava, però s’acaben resignant i venen igualment», manifesta Bechdejú. Maribel López corrobora que «la clientela s’hi mira més a l’hora de comprar, pregunten els preus de forma més insistent tot i que acaben comprant més o menys igual que abans».«Intentes que la crisi t’afecti el mínim possible però és inevitable, els marges cada vegada són més petits i acabes treballant per mantenir el que tens, en comptes d’aspirar a tenir grans guanys», afegeix Vicens. En la mateixa línia, Puigdemont admet que «tot i haver apujat els preus, he hagut de restar beneficis». 

La parada Llegums Rogirina

La parada Llegums Rogirina / ANIOL RESCLOSA

L’augment del preu de la llum és el que més fa anar de corcoll als paradistes. «La factura ha augmentat 400 euros» i «el rebut de tota la comunitat s’ha triplicat», expressen resignats. Pel que fa a l’encariment del producte, Miquel Roca explica que «degut a la gran sequera del maig de l’any passat, es va cremar la flor de la llentia i ara s’ha d’importar de fora, és per això que s’ha duplicat el preu d’aquest llegum».

També troben a faltar més suport i ajudes per part de l’Ajuntament i les administracions. «Tenint en compte la crisi actual, estaria bé que hi hagués alguna reducció de la taxa de la terrassa, tal com va passar durant la pandèmia», exemplifica Míriam Márquez. Gemma Genové afegeix que «l’administració no ajuda gaire per no dir gens el petit comerç, caldria fer un canvi de plantejament i l’Ajuntament s’hauria d’implicar més». Valentí també lamenta la manca d’iniciativa per part del govern municipal: «hi hauria d’haver més comunicació i interès, no venen gaire sovint ni tan sols a comprar». 

Aprendre a reinventar-se

Com a conseqüència de la pèrdua de clients i de la crisi econòmica, els comerciants han hagut de reinventar-se i emprendre noves iniciatives per atraure nous compradors. En els darrers anys, la majoria d’establiments han començat a preparar plats cuinats, molts dels quals amb productes propis de cada parada com a ingredient principal. Per tal de visibilitzar les receptes, fins i tot les graven en directe a través de les xarxes socials

La principal artífex de la difusió del mercat és la gerent, Marta Julià. Cal tenir present que l’edifici és de titularitat municipal, però la gestió és privada i la porta a terme l’Associació de comerciants. Des de fa quatre anys, la funció de Julià és gestionar el dia a dia del mercat i assegura que, entre tots, «formem una petita i, a la vegada, gran família». Explica que el mercat «més que una activitat econòmica, és un punt de trobada amb serveis afegits».

La Pastisseria i forn de pa Sant Antoni.

La Pastisseria i forn de pa Sant Antoni. / ANIOL RESCLOSA

De fet, des de la remodelació del 2004, l’edifici va incorporar unes aules de cuina a la primera planta. Allà és on els paradistes hi graven les receptes dels plats cuinats, tot i que l’espai també ha tingut altres funcions. Després de l’aturada de la pandèmia, es reprendran uns cursos per a alumnes de nutrició de l’escola universitària Euses i, a més, se’ls convidarà a anar al mercat. «És important ensenyar a anar a comprar els més joves perquè perdin la vergonya al mostrador i a demanar», matisa Julià. D’altra banda, abans de la covid-19, havien començat a fer uns tallers de batch cooking per evitar el malbaratament alimentari. «Estaria bé reprendre’ls perquè van tenir molta assistència i és una manera de donar a conèixer el mercat», explica la gerent.

Al llarg d’aquests anys també s’han fet altres iniciatives com desfilades de moda, tastets de tapes amb ingredients de cada parada i sorteigs diversos. Finalment, compten amb la col·laboració d’una educadora social que treballa els dies que el mercat obre a les tardes, donant suport als compradors, entre d’altres aspectes. Recentment, a més, s’ha impulsat un projecte pioner d’ajut a la compra a persones cegues.

La Carnisseria i xarcuteria Maria del Mar

La Carnisseria i xarcuteria Maria del Mar / ANIOL RESCLOSA

Julià està oberta a noves propostes i idees per tal d’activar el mercat. «A vegades els paradistes pensen projectes i miro de coordinar-los i posar-los en pràctica». A més, les mateixes parades també desenvolupen iniciatives pròpies. Aquest és el cas del Bar El Petit Cafè, que un dia a la setmana fa esmorzars healthy amb productes diferents i més sans, per tal d’apropar el públic jove. 

Un dels canvis que s’estan plantejant els comerciants és incorporar la venda per Internet, seguint la línia de la majoria d’establiments. En aquest cas, però, tenint en compte que es ven producte fresc, aquesta pràctica seria més complexa. En definitiva, tal com exposa Julià en el llibre sobre el mercat de Salt, l’equipament ha de ser un «referent» en la venda del producte de qualitat, tot i que també cal adaptar-se a les noves necessitats i valors dels consumidors, com la salut, sostenibilitat, estalvi de temps, gestió mediambiental i integració social.

Bar El Petit Cafè

Bar El Petit Cafè / ANIOL RESCLOSA

Tot i així, tots els comerciants coincideixen que la veritable essència del mercat és la fidelitat dels clients «de tota la vida», aquells que, malgrat el pas dels anys i l’obertura de grans superfícies, han sabut valorar la compra local i de proximitat, tant pel que fa al venedor com al producte. Aquest és el cas de la Roser, que tot i viure a Sant Narcís, ve cada setmana a comprar i a així també acompanya la seva mare. «S’ha de valorar molt la feina que fan, són molt amables i el contacte del tu a tu només es troba aquí», explica.

De la mateixa manera, l’Imma, de 46 anys, diu que valora la qualitat del producte, encara que sigui més car i fa cas dels consells que sempre li deia la seva àvia: «la carn s’ha de comprar a la carnisseria; i el peix, a la peixateria». També hi ha el cas de la Neus, de 52 anys, que intenta inculcar la importància del producte de proximitat als seus fills, o el de la Carme, de 78 anys, que «mentre m’ho pugui permetre seguiré venint a comprar perquè, al cap i a la fi, el tracte que em donen és molt bo i tots són com de la família». 

Foto històrica del Mercat de Salt, dels primers anys d'existència.

Foto històrica del Mercat de Salt, dels primers anys d'existència. / Ajuntament de Salt

[object Object]

La història del mercat no va començar el setembre del 1982, quan es va inaugurar, sinó més de dos anys abans, quan a la Comissió Permanent de l’Ajuntament de Girona -en aquella època Salt encara estava annexionat a Girona- informava de les gestions per a l’adquisició de l’antic camp de futbol. Segons recull l’arxiver Frederic Mayol en el llibre sobre la història del mercat, un any més tard el Ple aprovava per majoria la convocatòria d’un concurs per a la construcció del mercat. Però encara caldria esperar un any perquè comencessin efectivament les obres de construcció per l’aparició d’alguns problemes. I és que l’Ajuntament i el propietari dels terrenys, el marquès de Camps, no s’acabaven de posar d’acord amb el preu. També hi havia problemes urbanístics en els carrers del voltant. 

Finalment, el 26 de maig de 1981 entraven les màquines excavadores per a iniciar la planta subterrània, destinada a aparcament i càrrega i descàrrega. Començades les obres, calia fer els tràmits per donar vida al mercat. L’empresa MercaSalt va reunir tots els comerciants del poble per informar-los del sistema de venda i adjudicació de places. Per afavorir els veïns de Salt, podrien presentar les seves peticions un mes abans que els candidats d’altres territoris. Les places es van adjudicar per ordre d’inscripció. 

El 6 de setembre de 1982, a dos quarts de vuit del vespre, es va inaugurar. L’edifici va tenir un cost de 200 milions de pessetes. L’acte va comptar amb les autoritats del moment encapçalades per Josep Cristòfol, president del Consell Municipal de Salt, el tinent d’alcalde, Joan Paredes, l’alcalde de Girona, Joaquim Nadal, Alfons Moré en representació del president de la Diputació de Girona i Salvador Sunyer, que en aquell moment era diputat per Girona. També va assistir l’exjugador del F.C. Barcelona, Quimet Rifé.

Per celebrar el primer aniversari del mercat, els comerciants van decidir fer una gran festa amb desfilada de majorets, actuacions de dansa tradicional, audicions de sardanes, concursos de dibuix i espectacles per als nens, entre d’altres. A més, es va fer un sorteig d’un televisor a color i un aparell de vídeo. Cada any, se celebrava amb una gran festa l’aniversari de la inauguració del recinte.

Subscriu-te per seguir llegint