Les fotos ocultes de l'Escala

La dona que amb un carro estirat per un cavall treia les xarxes de pesca de la platja i les duia als estenedors; un grup d’amics asseguts sobre un mosaic de les ruïnes d’Empúries com si fos la catifa de casa seva; persones amb paraigües per mirar d’agafar com més confits millor després d’un bateig; els primers treballs per intentar fixar les dunes entre l’Escala i Sant Martí; l’interior d’antigues fàbriques de salaó; colles fent activitats diverses; nuvis i convidats en casaments... Són algunes de les més de 3.000 imatges inèdites que l’Arxiu Històric de l’Escala va reunir després de fer una crida a la ciutadania perquè miressin si a casa conservaven fotografies ocultes, amagades en qualsevol calaix o racó, de dècades passades, concretament des de principis del segle XX fins a la dècada de 1970. Iperquè les cedissin a la institució.

La resposta va ser tan entusiasta que fins i tot va sorprendre una de les impulsores de la proposta, l’arxivera i directora del Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala, Lurdes Boix Llonch, que signa el llibre L’Escala desapareguda (Efadós), que reuneix en 375 pàgines unes 400 d’aquelles instantànies. «Els llibres d’aquesta col·lecció solen tenir la meitat de pàgines, però a l’Escala vam reunir tantes imatges, i de tanta qualitat, que l’editorial va decidir fer-ne el doble», explicava aquesta setmana la mateixa Lurdes Boix, que destacava igualment la gran afluència a la presentació del treball, que es va fer diumenge passat, dia 5 de març, en un acte programat en ocasió del certamen L’Escala Vila del Llibre.

Lurdes Boix recorda que aquest projecte es va començar a gestar abans de la pandèmia, i que havia de formar part de la col·leció L’Abans, de la mateixa editorial Efadós. «Es van posar en contacte amb el regidor de cultura, Rafel López, i a través de l’Arxiu, que ja té un bagatge investigant el patrimoni del poble, vam començar a col·laborar en la recerca d’imatges que poguessin tenir els veïns i les veïnes a les seves cases». Però la nova situació després del coronavirus va fer que «l’editorial abandonés el projecte L’Abans i ens proposés l’alternativa de fer a l’Escala un llibre de la sèrie Catalunya desapareguda, de la qual ja n’han fet 175». Segons Boix, tant ella com Rafel López hi van estar d’acord i van continuar amb aquella recerca ja iniciada:«Ha estat un part llarg i complicat, perquè hem reunit molt material. Jo soc de l’Escala, la gent em coneix, i encara m’he trobat persones que m’obrien la porta de casa i em deien ‘entra, que no sé pas on deuen ser les fotos, si n’hi han’. I n’hem trobat en capses de sabates, al fons de l’armari, com s’acostumaven a guardar abans».

Una seixantena de persones han contribuït amb alguna imatge a aquesta donació de més de 3.000 fotografies que s’afegiran ara als fons de l’Arxiu Històric de l’Escala:«Com vaig dir en la presentació del llibre, l’Escala és una localitat molt afortunada de tenir un arxiu com el que té, amb més de 100.000 negatius de primera magnitud, entre els quals n’hi de fotògrafs tan destacats com Josep Esquirol, Joan Lassús, Vernon Richards, Miquel Bataller...», declara Lurdes Boix, que afegeix que «no ens podem queixar en absolut d’aquest arxiu, al contrari, però sense aquestes tres mil fotos que hem aconseguit ara, la majoria d’autors anònims, de passavolants, procedents d’àlbums familiars, l’arxiu no seria el mateix, perquè retraten la vida quotidiana, activitats que ja no existeixen, celebracions íntimes, etc...». Lurdes Boix posa d’exemple alguna imatge que mostra garotades al carrer -«jo n’havia vist i no en teníem cap»- o la celebració de la diada de Reis, o les passejades per les ruïnes d’Empúries, quan eren obertes i hi havia moltes zones cobertes de sorra i s’hi plantaven vinyes.

Ara, tot aquest material s’ha incorporat a l’Arxiu de l’Escala, una selecció s’ha editat en aquest llibre, i «estem estudiant fer-ne una exposició de cara a la festa major, al setembre», diu Lurdes Boix.

La mateixa arxivera ha cedit algunes imatges a l’Arxiu, i n’hi ha que formen part de llibre, entre les quals una que té una significació especial per a ella:s’hi veu la seva mare, Soledat Llonch, amb unes amigues a l’arc del Portitxol d’Empúries, un lloc emblemàtic i molt retratat, encara que «ara no hi puja ningú perquè per culpa dels temporals s’ha aprimat molt».

És un dels molts canvis que documenten aquestes fotografies, que també permeten, per exemple, apreciar l’evolució dels vestits que porten els nuvis i els convidats als casaments;la manera de fer celebracions populars, com ara batejos o festes;o com han avançat activitats tan tradicionals a la localitat com ho són la pesca, la conserva del peix o l’agricultura.

Un camí de finals del XIX

Una de les fotografies que més destaca Lurdes Boix no és de cap fotògraf anònim, en absolut, sinó d’algú tan reconegut com Josep Esquirol. L’ha cedit la col·leccionista Eulàlia Badia, que la va trobar en una fira de llibreter de vell. L’arxivera la troba especialment rellevant no només perquè és una de les més antigues, ja que data de finals del segle XIX (de 1896 o 1897, en concret), sinó perquè mostra el camí que van construir els enginyers que van iniciar el procés de fixació de les dunes que hi ha entre l’Escala i Sant Martí d’Empúries, un vial que de seguida va ser aprofitat pels veïns de la zona com si fos una rambla per anar-hi a passejar. «Aquesta imatge és la gran troballa a nivell històric de la nostra recerca, perquè és molt antiga, i documenta una època en al qual en tota aquesta zona, ruïnes d’Empúries incloses, era com un desert de sorra amb alguna vinya. Una situació que no va canviar fins que es van fer aquests treballs de fixació de les dunes amb pins i borró, i fins que van començar de manera sistemàtica les excavacions a les ruïnes, l’any 1908». Avui es manté el recorregut del vial, però tant el mateix camí com el seu entorn són notablement diferents del que es veu en aquella fotografia captada fa més d’un segle. El que no ha canviat és el trànsit intens de vianants per l’indret, una de les passejades més populars d’aquest sector de la Costa Brava.

Els canvis que ha provocat el pas del temps també es deixen veure en les fotografies relacionades amb la pesca, una activitat emblemàtica a l’Escala. La seva platja de les barques, plena d’embarcacions i amb els pals que es feien servir per moure-les per la sorra en l’entrada i la sortida del mar, va ser un motiu habitual per a infinitat de fotògrafs prestigiosos per la seva potència estètica, però les imatges que han cedit els veïns i les veïnes de la localitat permeten apreciar-ne detalls reveladors. Com ara les que mostren els vogis, una mena de torns que es feien servir, amb l’ajuda de cordes, per treure les barques de l’aigua i portar-les a la sorra (l’avarament es feia a força d’esquena, per això, assenyala Lurdes Boix, «als escalencs ens diuen esquenapelats»). Uns vogis que van ser substituïts a finals de la dècada de 1920 per un motor de combustió que es protegia sota una caseta de fusta que apareix en la fotografia que il·lustra la portada del llibre.