Durant tres anys, l’exposició Valentí Fargnoli. El paisatge revelat, organitzada per commemorar els 75 anys de la desaparició del popular fotograf (nascut a Barcelona el 1885 i mort a Girona el 1944), va recórrer diferents indrets de les comarques gironines, essent visitada per milers de persones. Girona, Maçanet de la Selva, Peralada, Amer, Garrigàs, Lloret de Mar, Olot, Vilablareix, Fortià, Llançà, l’Escala, Banyoles, Santa Coloma de Farners, Salt, Palafrugell, Verges i Sant Feliu de Guíxols van ser les localitats on es van instal·lar les fotografies de la mostra impulsada pel Centre de la Imatge de la Diputació de Girona, INSPAI, que conserva un llegat de més de 1.600 imatges captades per Fargnoli en la primera meitat del segle XX.
Aquella exposició va iniciar la seva itinerància a la Casa de Cultura de Girona l’abril del 2019, ara fa quatre anys, i la va tancar el 20 de setembre passat, al vestíbul de l’Auditori de la mateixa ciutat, en ocasió de concedir-s’hi els Premis Literaris de Girona. Però des de principis d’any les persones interessades la poden tornar a visitar, encara que aquesta vegada de manera virtual. INSPAI ofereix al seu web la possibilitat de traslladar-se a cop de clic a la capella de l’antic hospital de Sant Feliu de Guíxols, una de les seus del Museu d’Història de la localitat, el penúltim indret (abans de l’Auditori) on va fer parada Valentí Fargnoli. El paisatge revelat.
L’exposició virtual reprodueix en fotografies l’indret on es van exposar les imatges de Fargnoli, permet al «visitant» avançar, recular i girar per la sala a cop de clic, i també a cop de clic permet veure les fotografies que formaven part de la mostra, amb informació per identificar-les.
De fet no és l’únic recurs que INSPAI té a la xarxa per donar a conèixer aquesta exposició sobre el popular fotògraf de principis del segle XX. Al seu web també hi ha una «sala d’exposicions» virtual en la qual es mostren la vuitantena llarga d’imatges que formaven part del projecte Valentí Fargnoli. El paisatge revelat, i també s’hi pot consultar el catàleg de l’exposició i altra informació sobre el fotògraf, la seva obra, i el llegat que n’ha perdurat.
El mateix INSPAI precisa en aquest sentit que conserva 834 plaques de vidre de Fargnoli que havien estat molts anys a casa de Sebastià Martí Calvo, fill de Sebastià Martí Roura, també fotògraf i que havia estat l’ajudant de Valentí Fargnoli. Sebastià Martíl les va cedir al Centre de la Imatge de la Diputació l’any 2011. A més, INSPAI disposa de 774 imatges més de Fargnoli, entre plaques de vidre i còpies d’època, procedents de diferents fons i col·leccions, com el Fons Diputació de Girona, el Fons Emili Massanas i Burcet, el Fons Martí Calvo i la Col·lecció Cabezas. En total conserva 1.608 imatges de Valentí Fargnoli, que es troben «disponibles perquè puguin ser consultades».
Un testimoni valuós
Una selecció d’aquestes imatges van ser elegides per a Valentí Fargnoli. El paisatge revelat. En la presentació d’aquesta exposició al web d’INSPAI s’hi pot llegir que Valentí Fargnoli «va ser un dels fotògrafs més importants de la primera meitat del segle xx. La seva obra ha esdevingut un valuós testimoni documental de la gent, els pobles i els paratges de les comarques gironines abans del desenvolupament turístic. Paisatges d’un temps passat que es revelen avui als nostres ulls: alguns intactes, altres irrecognoscibles i molts perduts per sempre, a través de la càmera del fotògraf i de la seva mirada». La introducció de la mostra acaba fent una proposta molt concreta al futur visitant: «Us convidem a gaudir, des de la particular òptica de Fargnoli, d’un formidable passeig visual per (re)conèixer escenaris i moments de la nostra història que han perviscut en forma de memòria col·lectiva fins als nostres dies.».
Aquest passeig està format per imatges que mostren paisatges, grups humans i actes diversos de les comarques gironines en la primera meitat de segle XX. Hi ha per exemple vistes de la ciutat de Girona captades des de diferents llocs i d’indrets característics de la província com el monestir de Sant Pere de Rodes, la platja de les barques de l’Escala, les ruïnes d’Empúries, platges i cales de la Costa Brava, estacions de tren, paratges naturals... També hi ha fotos de celebracions com la festa de la vellesa de Maçanet de la Selva de l’any 1938; l’arbre de maig de Cornellà de Terri del 1914; un partit de futbol a la Cellera de Ter del 1935; la col·locació de la primera pedra de les escoles de Maçanet de la Selva el 1922; o una activitat d’un grup excursionista al Far de Sant Sebastià d l’any 1925. O retrats de grups humans com unes dones i nenes fent la bugada en un safareig públic de Torroella de Montgrí, els empleats d’una fusteria de Salt en plena activitat, els assistents a la Fira de Tortellà, i persones ocupades en oficis tradicionals diversos com ara pagesos, ferrers, fusters, músics, bosquetans, pescadors...
Valentí Fargnoli va néixer el 12 d’abril de 1885 a Barcelona, on els seus pares, immigrants italians, es trobaven de pas en el seu retorn al seu país. Tot i això, la família va tornar a Catalunya i després de fer estada a Verges, la Bisbal i Figueres, es va establir a Girona. Després de provar fortuna a l’Argentina, Valentí Fargnoli va tornar a Girona per dedicar-se de ple a la fotografia. L’any 1912 es va casar a Maçanet de la Selva amb Rosa Vilaseca Grèbol, amb qui va tenir set fills: Júlia, Catalina, Rita, Valentí, Ramon, Genoveva i Pere.
Un fotògraf ambulant
Segons la biografia de Vale ntí Fargnoli que es pot consultar a l’exposició virtual que li dedica INSPAI, «l’any 1916 va iniciar una fructífera col·laboració amb l’Arxiu Mas de Barcelona, en diverses campanyes per a la creació de l’Inventari iconogràfic d’Espanya, una iniciativa de l’Institut d’Estudis Catalans per documentar i catalogar el patrimoni cultural català. Entre altres publicacions, va col·laborar a La Costa Brava. Àlbum guia (1925), en què va publicar una selecció de paisatges i edificis dels pobles més significatius del litoral català; Girona (1925), del periodista Carles Rahola; Álbum oficial de Gerona y su provincia (1926), d’Edicions Catalonia, i Àlbum meravella. Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya (1933)».
Un del seus trets característics és que, a diferència d’altres fotògrafs de l’època, mai va tenir un estudi propi, sinó que «treballava de manera ambulant segons els encàrrecs, molts dels quals eren de particulars. La venda de postals va ser també una important font d’ingressos, que li va permetre donar a conèixer la seva obra, especialment paisatges i vistes locals». Valentí Fargnoli va morir el 7 d’abril de 1944 a Girona, als 58 anys.
