Mossos de trànsit: 25 anys a la carretera

Aquest dijous es compleixen 25 anys del desplegament dels Mossos de Trànsit. Va començar a les comarques gironines i des de llavors, aquesta especialitat del cos policial és la que ha vetllat per la seguretat a les carreteres de tot Catalunya. El dia 4 de maig de 1998 es va fer l’acte oficial del traspàs de les competències a Borrassà, que fins llavors eren de la Guàrdia Civil. Es va crear l’Àrea Regional de Trànsit de Girona (ART) i aquesta va ser pionera en molts aspectes. A partir d’aquell maig, el desplegament es va estendre per tot Catalunya i es va completar l’any 2000. 

Abans però, hi va haver una feina prèvia i que va encomanar-se a alguns policies interessats en la matèria. L’any 1997, 22 persones van rebre la primera formació de trànsit i posteriorment van ser els encarregats d’instruir els futurs agents de trànsit. 

Entre els formadors hi havia dos gironins, un d’ells és l’actual cap de Trànsit dels Mossos a Girona, l’inspector Joan Costa. Juntament amb el sergent Ricard Artigas, el caporal Xavier Duran i l’agent Ramon Cos han parlat amb Diari de Girona dels inicis de la seva especialitat i la seva evolució, entre altres. Tots quatre fa 25 anys que s’hi dediquen i pertanyen a la primera promoció d’aquesta especialitat. 

Relaten com van anar a parar a Trànsit i les raons són diverses. L’afició a les motos és comuna en dos d’ells. És el vehicle insígnia dels efectius de trànsit i ja motivava a Costa i a Artigas. El sergent ha complert dos somnis, assegura: «treballo del que volia de petit, que ara ser policia. i també que m’encanten les motos». L’inspector recorda que també sempre havia volgut ser policia i que ja estava interessat en el trànsit. Quan va veure que s’obria la possibilitat de formar part de l’especialitat va decidir optar-hi. A banda, té la llicència de pilot d’helicòpter, un permís que li ha permès volar amb el Servei Català de Trànsit (SCT). 

El mateix explica el caporal Duran, que destaca que va entrar a Trànsit després de conèixer i treballar amb Joan Costa. Aquest «el va enganyar», diu en broma, per optar-hi. A banda també té el permís per portar una avioneta i això el motivava per volar amb l’helicòpter del SCT. 

En canvi, Ramon Cos va decidir treballar d’agent de Trànsit per un motiu ben diferent: li agradava «la delineació, jo era fanàtic d’AutoCAD, tenia clar on havia d’anar», remarca. Des de llavors, s’ha dedicat als atestats de trànsit.

La formació

Joan Costa és el mosso més veterà dels quatre i va ser un dels 22 formadors encarregats d’instruir els primers agents de Trànsit. Per aconseguir-ho, el van formar prèviament. Durant el 1997 va anar a l’Escola de Policia i posteriorment, durant un mes, a la de la Guàrdia Civil de Mèrida. A Extremadura va rebre formació «de reconstrucció d’accidents, control de transports, assistència viària, mecànica, primers auxilis, entre altres», recorda. Un cop acabada la formació, els Mossos van tenir el seu primer grup d’instructors i van formar la resta d’agents.

A partir d’aquí i un cop traspassades les competències en un acte oficial a Borrassà-Figueres va començar la prova de foc per aquests nous policies -uns 280- per terres gironines. Entre aquests agents hi havia també un petit tant per cent de guàrdies civils que es van incorporar a l’especialitat.

El caporal Xavier Duran recorda que abans del traspàs però, van tenir feina prèvia a l’actual seu de Trànsit de Girona. Ell va ser l’encarregat del control del parc mòbil, és a dir del vehicles. Les motos, cotxes i furgonetes van arribar a la seu, on també hi havia la sala regional.

Uns vehicles que estaven equipats especialment per a les tasques de trànsit i que s’havien de distribuir pels diferents sectors (Girona, Sant Feliu de Guíxols, Olot, Puigcerdà i Figueres-Borrassà). Tots quatre policies recorden com era les primeres furgonetes: una Citroen Jumper que, com destaca Ramon Cos, «molt equipada» i que fins i tot portava «un ordinador portàtil». Joan Costa, de la seva banda, recorda que durant la formació a Mèrida van agafar idees sobre com havia de ser la furgoneta dels Mossos i que posteriorment, van haver de decidir com s’havia d’equipar per estar a la carretera. Entre els elements hi havia, per exemple, una «escombra, cons, llum per la nit, entres altres». Fins i tot, tenien un generador, quan «a l’any 1998 no en tenia ningú», destaca Duran.

Un cop formats i amb els agents ja a la carretera, els Mossos de Trànsit es van haver d’enfrontar a la realitat. Estaven desplegats per tota la província, un territori, com diu el caporal Duran, amb «mar, muntanya, turisme, frontera» i per tant, que comportava una molta mobilitat i casuística.

Primer accident mortal

El primer dia, rememora l’inspector, «va ser més de posicionament perquè encara hi havia patrulles de la Guàrdia Civil, però l’endemà ens vam quedar sols». La tranquil·litat els va durar poc perquè el dia 8 van tenir el primer accident de trànsit mortal. Un atropellament d’un home d’edat avançada a prop de Banyoles. «Vam estar tot el dia amb això i a la tarda, mentre estàvem a comissaria fent les diligències, es va presentar el Major del cos, el Director de la Policia, entre altres. Van venir a veure com ho fèiem», recorda Costa.

Ell llavors era caporal, s’encarregava dels atestats i aquell primer sinistre mortal «era la prova de foc». A banda de la formació rebuda a la Guàrdia Civil i a l’Escola també s’havia de crear el model policial de Trànsit que es volia per aquest cos i es va nodrir també d’experiències de policies d’altres països. Joan Costa destaca amb orgull que els Mossos van ser «una de les primeres policies europees que va fer l’extracció de dades de la caixa negra» per exemple. 

L’alcohol no desapareix

Una de les senyes d’identitat dels inicis dels Mossos de Trànsit va ser l’aposta per la presència policial a la carretera i això va passar per fer molta tasca preventiva i controls. Els d’alcoholèmia es feien en hores poc habituals i això, recorden, els va comportar queixes. En realitzaven al matí, per exemple, després d’esmorzar ja que s’havia detectat que alguns conductors bevien als esmorzars anomenats «de forquilla». 

Preguntats sobre la sanció que més s’imposava als inicis, els policies destaquen que l’alcoholèmia i la velocitat eren els dos puntals. El sergent recorda que també es trobaven amb moltes infraccions dinàmiques, sobretot avançaments. Això era fa 25 anys però actualment, lamenta Joan Costa, les alcoholèmies han tornat a remuntar junt amb les distraccions, sobretot per manipulació del mòbil, són les sancions més imposades. Artigas també lamenta que conductes de fa 25 anys van ressorgir després la pandèmia. Han detectat per exemple que es condueix més «agressivitat» i que es produeixen avançaments, girs prohibits que són perillosos, entre altres.

Baixada de la mortalitat

La pressió i els controls dels primers anys dels Mossos a les carreteres es va notar amb una baixada dels morts en accidents de trànsit. El cap de Trànsit recorda que les xifres eren esfereïdores als inicis: només entre el maig i el desembre van tenir 99 morts el primer any; el segon 128; el 200, va baixar a 115 i el 2001 a 113. Unes xifres impensables si es miren les actuals o dels darrers anys.

Una mortalitat que era especialment present a la Nacional II. El caporal destaca que «l’impacte no va ser immediat» però que amb canvis a les carreteres, la pressió policial, entre altres van aconseguir que es reduís la mortalitat a la xarxa viària gironina.

Per al sergent, un dels punts d’inflexió va ser la prohibició del pas de camions per l’N-II a partir del 2013. En aquesta carretera es registraven en el tram de l’Empordà 13 morts cada any i després de la prohibició la mortalitat va caure en picat. En els primers dos anys no es va registrar cap mort.

Ricard Artigas recorda que aquesta mesura va costar molts anys d’insistència i que ara, amb l’autopista AP-7 sense peatges si bé ha augmentat el trànsit i pot haver-hi alguns accidents pot passar el mateix. Destaca que malgrat registrar-se sinistres en aquesta autopista, els que hi ha no són frontals. Admet que hi ha cues, però destaca que amb canvis com aquests s’ha de «saber fer pedagogia» perquè s’ha tret molts vehicles d’altres vies.

«Trànsit enganxa»

Els quatre efectius de l’ART Girona expliquen que l’especialitat de Trànsit «enganxa» i és «dura». Alhora lamenten que des de fora la gent només vegi les denúncies que imposen quan tenen un camp molt més ampli d’acció. El caporal Xavier Duran subratlla que és una especialitat «molt complexa» ja que tracten diversa temàtica com «transports, accidents, la normativa, la mobilitat segura com a educació i prevenció; la investigació pròpia», entre altres

L’inspector Joan Costa afegeix que és una feina que els captiva perquè al final «aporta alguna cosa a la societat». El cap de Trànsit descriu també que malgrat que en un accident es troben amb «espectacles bestials» en canvi, amb la seva actuació sovint acaben ajudant la víctima.

Per a Ramon Cos, el que el va enganxar ja des de l’inici d’aquesta feina és «la part humana» perquè al final el que tracten són «errors humans». El policia admet que quan va començar l’afectava haver assistit un accident mortal. Amb tot, ell treballa amb els atestats i que als inicis «anava voluntàriament a les autòpsies perquè m’agradava saber l’últim detall tècnic perquè si veia al familiar li volia donar tota la informació». Al final, subratlla «la implicació acaba essent personal».

El sergent Ricard Artigas per la seva banda explica que «l’essència del trànsit és la part més negativa, però a partir d’aquí quan tractes al dia a dia, intentes desenvolupar una sensibilitat diferent de les coses i entre en joc tot: la prevenció, la denúncia, l’educació viària». També ressalta que no es pot deixar de banda la part humana.

Situacions surrealistes

Treballar a peu de carretera és sinònim de moltes actuacions al dia i algunes d’elles poden arribar a ser curioses i sovint, surrealistes. Amb 25 anys, els quatre efectius de l’ART n’han vist de tots colors. Ramon Cos recorda per exemple que va aturar una parella que tenia els vidres del cotxe entelats i el motiu era que ella li estava fent una fel·lació. En fer-li la prova d’alcoholèmia al conductor va donar positiu en alcohol i li van haver d’immobilitzar el vehicle. Ambdós, però, malgrat el parany posat al cotxe, van seguir amb «la feina», un cop van marxar els Mossos.

També s’han trobat amb fets curiosos en els controls d’alcoholèmia, on la gent busca mil excuses per evitar ser enxampat. N’hi ha per exemple, que d’entrada menteixen als agents -i després els expliquen la veritat de forma discreta- perquè l’acompanyant no pot saber alguna cosa.

Les assistències a la carretera també els suposen molts agraïments, recorden els policies, sobretot abans que hi hagués telèfons mòbils perquè actualment la gent es gestiona la grua ells mateixos normalment, destaquen.

Menys recursos

Amb el pas dels anys, l’ART Girona té una plantilla envellida i això es nota també amb què manquen efectius i els que hi ha, molts superen els 50 anys. A banda, el parc mòbil és força més reduït. Els quatre policies no amaguen que calen més recursos tant materials com humans.

El sergent Ricard Artigas ressalta que quan va començar el desplegament dels Mossos el 1992 es va apostar per un model que requeria un parc mòbil important i que després de les retallades, va començar a minvar. Una mostra d’això és que hi ha pocs vehicles a Trànsit i que alguns tenen molts quilòmetres.

D’altra banda, també falten agents i l’agent Ramon Cos remarca que actualment es funciona de forma «reactiva i no preventiva». És a dir, amb els mitjans que hi ha es munten menys controls i hi ha menys presència policial a les carreteres que fa un anys. Malgrat això, el sergent explica que amb el que tenen s’han d’adaptar i que tenen «la sort» de poder treballar en una regió i que si necessiten algun vehicle, se’ls el cedeix -si n’hi ha de disponibles-. Pel que fa a noves incorporacions expliquen que és una especialitat que no atrau massa i que en l’última oferta de places van quedar vacants. Tot i aquesta situació, hi ha prevista l’arribada d’alguns vehicles nous i també reforçar els sectors d’Olot i Sant Feliu que es volien desmantellar. De moment això però no s’ha fet una realitat.

Subscriu-te per seguir llegint