D’alt càrrec nazi a cap de guies turístics a Mallorca

Ernst Chlan, que havia estat oficial de les SS, va fugir d’Europa a través de l’anomenada «ruta de les rates», va recalar al Brasil, Paraguai i l’Argentina, i va acabar a les Balears als anys 60 com a empleat d’operadors de viatges alemanys

L'ex SS Ernst Chlan fent de guia a Venècia l'any 1957.

L'ex SS Ernst Chlan fent de guia a Venècia l'any 1957. / ELVIRA SCHULT

Ciro Krauthausen

Durant anys va fer conèixer la bellesa de Mallorca entre visitants i periodistes. Del que no parlava era de la monstruositat del seu propi passat. Ernst Chlan, cap dels guies turístics del touroperador alemany Scharnow-Reisen i més tard del gegant Tui, va ser un alt càrrec nazi que, entre d’altres, va col·laborar amb Adolf Eichmann, un dels principals responsables de l’Holocaust. Així ho han demostrat la professora Susanne Benöhr-Laqueur i els seus alumnes de la Universitat de Policia i Administració Pública de Münster. També una antiga empleada de Scharnow-Reisen ha reconegut com el seu cap als anys 60 aquest oficial de les SS en una foto que data del voltant del 1941.

El punt de partida per al desemmascarament va ser una pregunta en la investigació de l’Holocaust que fins ara no tenia resposta: Qui va ser aquell Dr. Fritz Langer que el 1957 va participar a Argentina en una sèrie de trobades entre pròfugs nazis? En aquestes reunions, el també exmembre de les SS Willem Sassen va entrevistar Adolf Eichmann per a un projecte de llibre sobre l’anomenada «solució final de la qüestió jueva». Langer va recolzar l’entrevistador amb els coneixements sobre el funcionament dels aparells de repressió del Tercer Reich. Va ser el mateix Adolf Eichmann qui va revelar la veritable identitat de Langer, però un error de transcripció havia donat lloc a equívocs. Eichmann, administratiu de l’extermini jueu, segrestat el 1960 per un comando del servei secret israelià Mossad i penjat el 1962, va dir el 1961 durant l’interrogatori davant del tribunal de Jerusalem que Langer havia estat en realitat «Dr. Klan», tal com va quedar escrit a la transcripció. Dr. Klan, però, va romandre il·localitzable.

La incògnita sobre qui era el Dr.Fritz Langer, que va participar en el 1957 a Argentina en una sèrie de trobades entre pròfugs nazis, va ser el punt de partida.

La investigació de Benöhr-Laqueur ha revelat ara que Langer en realitat era Ernst Chlan, nascut a Trieste (Itàlia) el 1912 i criat a Innsbruck (Àustria). Fill d’un enginyer mort prematurament, va ingressar a les Joventuts Hitlerianes el 1929 i al Partit Nacionalsocialista (NSDAP) el 1931. Va estudiar Dret a Viena i Innsbruck i va interrompre els seus estudis el 1933 i el 1934 per treballar com a guàrdia al camp de concentració de Dachau. Després d’acabar els estudis, el va reclutar el Servei de Seguretat (SD) va reclutar el doctor en Dret.

A L’Aparell repressiu nazi

En aquest servei secret, crucial a l’aparell repressiu de l’Estat nazi, Chlan va aconseguir el rang de Sturmbannführer i cap de secció a la ciutat de Viena. Va viure a Innsbruck i Viena, va participar en reunions sobre la deportació dels jueus, es va instal·lar en pisos expropiats als enviats als camps de concentració i ja aleshores estava en contacte amb Adolf Eichmann i altres personalitats nazis.

Va tenir un fill d’una relació extramatrimonial que va néixer en un Lebensborn a Baviera -així s’enomenaven les llars infantils per a la «millora» de la raça ària- i que va ser criat per una mare cuidadora. Chlan va acabar casant-se amb una altra dona el 1942. Van tenir una filla, però el matrimoni només va durar 13 mesos.

Amb altres criminals nazis austríacs, Chlan es va ocultar els últims dies de la guerra, inicialment al Tirol. Quan la policia va començar a investigar-lo el 1946 en el curs de la desnazificació forçada pels Aliats, es va escapolir a Itàlia, on el Vaticà i el Comitè Internacional de la Creu Roja li van expedir un passaport de refugiat a nom de «Langer, Franz». Chlan va viatjar amb aquest o altre document d’identitat a través de Barcelona i l’anomenada «ruta de les rates» al Brasil, i després al Paraguai, on el dictador Higinio Morinigo lluitava, al final debades, per mantenir-se en el poder.

D’allà, va passar a Argentina, on havien fugit molts criminals nazis i on va participar a les converses amb Eichmann. A Argentina també va conèixer la seva segona esposa, una austríaca amb qui va tornar a Innsbruck als anys cinquanta. 

Després de recuperar Àustria la seva sobirania el 1955, el seu president va promulgar una amnistia de la qual també es va beneficiar Chlan. Les investigacions en contra del fugitiu es van arxivar amb una rapidesa notable i va poder començar una nova vida. D’ara endavant seria guia turístic. Al principi al Tirol del Sud i a Itàlia, posteriorment, el 1957 -l’any de l’entrevista amb Eichmann- va acompanyar en nom de Scharnow-Reisen pel nord d’Itàlia un grup de turistes que estiuejaven al llac de Garda. Elvira Schult, que va treballar-hi quan tenia 18 anys i que ara ha reconegut Chlan en la fotografia del 1941, recorda un guia turístic extremadament encantador i ben informat. «No li agradava que el fotografiessin», diu gairebé 76 anys després.

A principis dels anys 60, amb la seva dona, Chlan es va instal·lar a Mallorca com a cap dels guies turístics de Scharnow. El primer rastre d’ell es troba en un reportatge del Diario de Mallorca del 30 de març de 1963: En un sopar de comiat amb presència de mallorquins per a un grup de periodistes alemanys convidats pel touroperador, Chlan va pronunciar un petit discurs en el qual va dir que la visita dels periodistes d’Alemanya a Mallorca «ha de servir perquè la nostra illa, paradís del turisme, entri en el poble alemany com una província més de el seu país».

Chlan es va instal·lar a Mallorca a principis dels anys 60 amb la seva dona, i el primer rastre d'ell es troba en un reportatge del Diario de Mallorca del 1963

En aquell moment, Scharnow era el segon operador turístic alemany més gran, per darrere de Touropa. Els catàlegs de l’empresa de Hannover van contribuir a configurar la imatge que els alemanys van tenir de Mallorca com a destinació turística. Chlan també va guiar repetides vegades periodistes alemanys per l’illa. «Un dels nous reis de l’illa es diu Dr. Ernst Chlan, cap de l’equip de guies turístics de Scharnow», va escriure sobre una d’aquestes visites Kai Herrmann al setmanari Die Zeit l’octubre del 1965. «En un dos cavalls, el simpàtic cavaller, molt estimat i molt viatjat, vola per camins de rucs acabats d’asfaltar i lloga llits per a l’any següent».

Dues dones que van treballar amb Ernst Chlan en aquella època i que tenen dificultats per conciliar les revelacions sobre el seu passat nazi amb els seus records positius són les residents a l’illa Monika Abrines i Mia Goldack. L’encara jove Abrines va treballar per a Scharnow durant tres mesos el 1966 al departament de comptabilitat i recorda Chlan com una persona simpàtica i amable.

Aquell mateix any, també Mia Goldack, empleada de Scharnow, es va traslladar a l’illa des de Hannover. «Em van encarregar posar en ordre reserves d’hotel que no encaixaven», explica. A partir de llavors, Goldack va organitzar la gestió d’aquestes reserves a l’agència mallorquina Europair, que col·laborava amb Scharnow. Reconeix Ernst Chlan a la foto del 1941 «al 95 per cent» com el seu cap de llavors. Era «molt correcte i encantador», diu, però també «distant», encara que potser això es deuria a la diferència d’edat i al seu paper de cap.

Servicial i seriós

El 1968, Scharnow-Reisen es va fusionar amb Touropa, Hummel-Reise i Dr.-Tigges-Fahrten en la recent fundada Tui, que va seguir emprant Ernst Chlan com a cap dels guies turístics a Mallorca. Va ser substituït el 1971 per Wolfgang Graf Pilati, que recorda el seu predecessor com un «cavaller molt servicial, seriós, encara que amb maneres de pensar no acords amb els temps que corrien». No obstant, mai se li va acudir que pogués haver estat un nazi. Chlan va ensenyar l’illa a Pilati i el va recolzar a l’hora de buscar habitatge. «Em va aconsellar que no comprés casa, perquè ‘qui sap què passarà després de Franco’, em va dir», relata Pilati.

Després de la substitució, Chlan i la seva dona van tornar a Innsbruck. Pel que sembla, va seguir treballant-hi per a Tui. El 1976 encara figurava al directori de la ciutat com a «empleat d’una agència de viatges». Fins ara, no hi ha més informació. Tui va respondre a una consulta de Susanne Benöhr-Laqueur dient que a les seves indagacions no havia trobat «cap dada, document o similar» sobre Ernst Chlan. Tot seguit, remetia a la «destrucció de la informació personal una vegada expirat el període legal de conservació d’acord amb la normativa de protecció de dades».

Ernst Chlan va morir a Innsbruck el 9 de febrer del 1992 a l’edat de 80 anys «després d’una llarga malaltia, suportada amb estoïcisme», segons diu l’esquela. Després del funeral al Cementiri de l’Oest de Viena, la seva dona i la seva filla van agrair els condols d’«amics, camarades, l’empresa Touristik Union International i la comunitat de veïns».

Subscriu-te per seguir llegint