La història de Girona a través de la moneda

El llibre «La moneda de la Garrotxa. Mil anys d’història (segles X-XX)», que acaben de presentar Salvador Plantalech i Joan Gelis, és el primer d’una col·lecció que pretén documentar de manera detallada l’evolució de la moneda a les comarques gironines

Monedes del comtat de Besalú reproduïdes a La moneda de la Garrotxa.

Monedes del comtat de Besalú reproduïdes a La moneda de la Garrotxa. / MARC MARTI FONT

Alfons Petit

La història, l’art i l’economia m’han interessat de sempre, i la moneda els sintetitza». Salvador Plantalech és llicenciat en història i encara que treballa professionalment en una activitat que n’està ben allunyada, fa més de trenta anys que es dedica a la recerca numismàtica, centrada de manera especial en les monedes de les comarques gironines. Fruit d’aquesta recerca, fa molts anys que té relació amb el col·leccionista Joan Gelis, que presideix des del 1998 el Cercle filatèlic, numismàtic i de col·leccionisme en general d’Olot. Ara, Plantalech i Gelis, tots dos garrotxins, acaben de presentar el llibre La moneda de la Garrotxa. Mil anys d’història (segles X-XX) (Editorial Oliveras), que han elaborat plegats i que és el primer d’una col·lecció que, comarca per comarca, anirà detallant la història de la moneda a la província de Girona.

Joan Gelis

Joan Gelis / DDG

La moneda de la Garrotxa... és el fruit de quatre anys de feina per a la seva preparació, redacció i edició, si bé és el resultat de dècades de recerca per part de Plantalech i Gelis, com posava de manifest dimecres passat, en la presentació del volum a la Casa de Cultura de Girona, l’arqueòleg Josep Maria Nolla, que va ser professor de Plantalech al llavors Col·legi Universitari de Girona, embrió de l’actual UdG.

En la mateixa línia, l’editor del treball, Josep Oliveras, qualificava el llibre d’esplèndid i assegurava que «no s’havia publicat mai un treball així sobre la moneda a la Garrotxa». És per això que, segons ell, «va valer la pena de sobres esperar durant els quatre anys de feina que ha suposat la seva elaboració», perquè «es tracta d’un llibre que guanya el pas del temps, un llibre per a generacions posteriors».

Oliveras va confirmar que «no ens volem quedar a la Garrotxa, sinó que volem abastar tota la província de Girona i anar publicant nous llibres de les altres comarques». De fet, Plantalech, el tercer ponent d’aquella jornada (Gelis no hi va poder assistir) va precisar que ja estan treballant en el volum sobre el Ripollès i la Cerdanya, i que el següent serà segurament del Baix Empordà o la Selva: «Voldríem que fos de l’Alt Empordà, però la presència d’Empúries ens fa preveure una feinada».

Salvador Plantalech amb un exemplar de La moneda de la Garrotxa.

Salvador Plantalech amb un exemplar de La moneda de la Garrotxa. / MARC MARTI FONT

Empúries: primeres monedes

Nolla es va referir precisament a Empúries en la seva intervenció a l’hora de posar en valor el projecte de Plantalech i Gelis: «Les nostres comarques són l’indret de la Península Ibèrica on abans es va encunyar moneda, en concret a Empúries». I va apuntar tot seguit que «fer-se una idea de la història de la moneda a la Garrotxa permet fer-se una idea de la història en general del país». En aquest sentit, afegia que el llibre «no és literatura, és altíssima divulgació. És un treball seriós però no ultraespecialitzat, de manera que qualsevol persona amb una mínima cultura el pot llegir. No és una novel·la, sinó un llibre per utilitzar-lo, llegidor, clar i precís, que va per feina, dedicat a una matèria sobre la qual certament hi ha molt poca cosa escrita».

Després d’haver recordat en la seva intervenció que la moneda neix al segle VII aC a l’antic regne de Lídia (a l’actual Turquia), i que ha tingut protagonisme en tota la història de la humanitat des de llavors, Nolla va posar de relleu que el llibre de Plantalech i Gelis «apareix quan la moneda potser està a les acaballes, en procés de ser substituïda pel diner electrònic. Podria ser que d’aquí a cinquanta anys, la moneda tal com la coneixem ara hagi desaparegut, com ha anat passant amb els segells». En aquesta situació, afegia, el llibre de Plantalech i Gelis guanya encara més valor.

El volum, amb pròleg del president del Consell comarcal de la Garrotxa i presentacions dels alcaldes de tots els municipis de la comarca (que han col·laborat en l’edició), s’obre amb un altre pròleg a càrrec de l’historiador Miquel Crusafont, vicepresident de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, de la qual formen part Plantalech i Gelis. «Crusafont és el numismàtic més gran del país després de la mort de Leandre Villaronga», va assenyalar Nolla en l’acte de dimecres a la Casa de Cultura.

D’esquerra a dreta, Josep Oliveras, Salvador Plantalech i Josep Maria Nolla, dimecres passat a la Casa de Cultura de Girona, durant l’acte de presentació del llibre.

D’esquerra a dreta, Josep Oliveras, Salvador Plantalech i Josep Maria Nolla, dimecres passat a la Casa de Cultura de Girona, durant l’acte de presentació del llibre. / MARC MARTI FONT

En el seu text, Crusafont destaca que «les primeres monedes de la Garrotxa avui conegudes tenen un inici de la major importància. Es tracta de la magnífica moneda romànica del comtat de Besalú, que ens dona una de les sèries monetàries de més alt nivell artístic, no sols de l’espai català, sinó fins i tot europeu. És el moment àlgid del comtat, amb la figura senyera de Bernat Tallaferro (988-1020), quan el territori senyorial de Besalú arribà a ser l’hegemònic a Catalunya i fins i tot s’hi emeten monedes d’or, un fet ben excepcional en l’espai europeu d’aquell moment».

L’historiador afegeix que aquesta etapa no tindria una llarga continuïtat, i caldria esperar uns quants segles fins a un altre moment efervescent en la història de la moneda a la Garrotxa, la Guerra dels Segadors: «És al llarg d’aquesta guerra quan es torna a produir a la Garrotxa un altre moment àlgid de les emissions monetàries, ja que Olot i Besalú es converteixen en dos tallers monetaris emissors d’argent i de billó».

Un altre aspecte de la història de la moneda a la Garrotxa que remarca Crusafont té veure amb l’església, en concret amb el numerari eclesiàstic anomenat inicialment ploms de missa i després pellofes, que es feia servir per pagar serveis dins d’una comunitat i que després es canviava per moneda convencional: «Aquestes peces, que sovint sortien de l’espai privat eclesial i feien el paper de numerari local, foren emeses a Olot, a Besalú i a les Preses».

Poble per poble

El comtat de Besalú (ss. XI-XII), la Guerra dels Segadors (1640-1652) i les pellofes (ss. XVI-XIX) centren tres dels capítols de la primera part del llibre, en la qual es fa una síntesi històrica de la Garrotxa a partir de les seves monedes, parlant també, per exemple, de l’època antiga i alt medieval, del cooperativisme i el moviment obrer dels segles XIX i XX, de la guerra civil, de la postguerra... També hi ha apartats per als anomenats «vals no monetaris» (habituals en diferents etapes del segle XX i sobretot per al pa) i per a les «invencions, reproduccions i falsificacions». A la segona part del llibre es fa una història monetària de la Garrotxa poble per poble, per ordre cronològic, i amb reproduccions fotogràfiques d’alta qualitat de totes les monedes, bitllets i altres elements de numerari localitzats.

Salvador Plantalech insisteix en la idea ja apuntada per Josep Maria Nolla: «No és un llibre de lectura, sinó de consulta, però s’ha intentat que pugui arribar al gran públic, que sigui un llibre d’història que expliqui, anant molt al gra, els principals fets que s’han produït a la Garrotxa, que al cap i a la fi són els mateixos que s’han produït a la resta de Girona i a tot Catalunya. I fer aquesta explicació amb la moneda com a fil argumental». Segons ell, el llibre ha suposat quatre anys de feina per elaborar es textos, preparar les maquetes, reunir les fotografies de les peces... «Però al darrere hi ha una trajectòria de cinquanta anys en el cas de Joan Gelis i de trenta en el meu que ens han proporcionat un bagatge, uns coneixements, uns contactes i unes relacions imprescindible per a un treball com aquest», apunta Plantalech.

Una trajectòria en la qual hi ha espai per a les sorpreses: «Els meus avis tenien un bar a la plaça del Carme d’Olot i durant la guerra es van veure en la necessitat de fer moneda pròpia, i com que no tenien metall, van fer uns vals de cartró. I un va caure a les meves mans».

D’esquerra a dreta, Josep Oliveras, Salvador Plantalech i Josep Maria Nolla, dimecres passat a la Casa de Cultura de Girona, durant l’acte de presentació del llibre.

D’esquerra a dreta, Josep Oliveras, Salvador Plantalech i Josep Maria Nolla, dimecres passat a la Casa de Cultura de Girona, durant l’acte de presentació del llibre. / MARC MARTI FONT

També resulten especialment significatives per a ell les monedes del comtat de Besalú que s’han pogut reproduir en el llibre. «És una època molt interessant, com ho és la dels Segadors, o les monedes eclesials, o les del moviment obrer...», defensa, i també es mostra satisfet d’haver pogut accedir a material del qual se’n conserven pocs exemplars. Tot plegat, però, suposa molta feina i per això avança que el projecte de la col·lecció comarca per comarca no podrà ser una realitat abans de deu o quinze anys.

Subscriu-te per seguir llegint