L’aventura de muntar un festival d’estiu

Lluny dels focus de les grans cites de la Costa Brava, altres propostes com l’Empordà Music Festival de la Bisbal d’Empordà i el F’Estiu de Calonge ultimen els preparatius per aixecar el teló; els organitzadors revelen els secrets, des de la contractació a la durada dels concerts

El públic vibrant en el concert de Lágrimas de Sangre, en l’edició de l’any passat de l’Empordà Music Festival.

El públic vibrant en el concert de Lágrimas de Sangre, en l’edició de l’any passat de l’Empordà Music Festival. / Empordà Music Festival

Meritxell Comas

Meritxell Comas

Lluny dels focus dels grans festivals però a poc més de vint quilòmetres, l’Empordà Music Festival ultima els preparatius per a donar el tret de sortida a la seva segona edició, que el 29 de juliol reunirà a la Bisbal d’Empordà a Doctor Prats, Buhos, The Tyets, Suu, Lildami, Lal’Ba i els dj Carles Pérez i Ryna, en una marató de gairebé dotze hores de música non stop, que arrencarà a les cinc de la tarda i s’allargarà fins a dos quarts de cinc de la matinada.

Però si organitzar un festival pot arribar a ser un tetrix per les grans promotores, encara ho és més per als artífexs d’aquesta cita, l’entitat juvenil i cultural Els Voltors que, confessen, ho fan per «amor a l’art»: «Nosaltres tenim la nostra feina, hem dedicat les hores lliures que tenim i que no tenim a organitzar el festival perquè estem convençuts que era una mancança que hi havia al municipi», assegura el membre de l’entitat i organitzador de l’Empordà Music Festival, Pau Ferrer. Amb tot, deixa clar que «no anem a buscar-ne cap benefici». L’any passat van passar pel festival Zoo, Lágrimas de Sangre, l’Orquestra Di-versiones, La Fúmiga, Zzoilo i els dj Carles Pérez i Kharloss Selektah.

La maquinària comença a funcionar vuit mesos abans de la cita, quan despengen el telèfon per a contractar els grups que donaran forma al cartell. Però no és arribar i moldre, perquè el cartell es fa i es desfà contínuament. «Per aconseguir sis noms definitius, hem temptejat unes 30 propostes», confessa Ferrer. I és que els mànagers els solen «donar llargues», pendents de les altres propostes que els arriben per a captar al vol la millor oferta. De fet, la resposta (ja sigui un sí o un no) pot arribar a tardar dos mesos. «Sempre prioritzaran anar a un festival com Cap Roig, saben que allà tindran més repercussió», assegura. A més, els propis artistes també es veten escenaris: «Per no trepitjar actuacions que fan a la mateixa comarca i no bombardejar la zona, sovint els grups no volen tocar a un lloc si ja tenen programat un concert a pocs quilòmetres de distància», explica Ferrer.

En conjunt, només la contractació dels artistes que pujaran a l’escenari en aquesta edició s’enfila als 85.000 euros (IVA inclòs). Un cost que finançaran, a banda de amb la recaptació per la venda d’entrades (que van dels 10 als 27 euros), de la mà d’empreses patrocinadores, així com també amb la col·laboració de la Diputació de Girona, l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà i el Consell Comarcal del Baix Empordà. 

No tocar més tard de les 12

Aquesta és una de les exigències dels artistes, ha agafat força després de la irrupció de la pandèmia. I és que, tal i com estipulen als contractes, es neguen a tocar més tard de les dotze de la nit. «La covid-19 va fer avançar molts concerts, s’havien de fer en hores raonables perquè el públic s’havia d’estar assegut i els grups han vist que per què tocar tan tard, si toquen a les deu del vespre a les dotze ja poden marxar cap a casa», explica Ferrer, que afegeix que «quan més renom tenen, més condicions et posen».

La durada de l’actuació també s’estipula per contracte, que amb els anys tendeix a retallar-se: «Fa més de vint anys que organitzem festes al pavelló, com la festa de Carnaval o la festa Exòtica (antiga festa Eròtica), i és cert que abans els concerts duraven 1 hora i 45 minuts, després es van escurçar fins a l’hora i mitja, que crec que és la durada ideal tant pel públic com pel grup, i ara l’estàndard és 1 hora i 15 minuts», assegura. Però a vegades, hi ha artistes que en volen menys. És el cas del cantant valencià Zzoilo (més conegut per la seva col·laboració amb Aitana a Mon Amour), que en l’edició de l’any passat els va comunicar que la seva actuació seria de 30 minuts. «Li vam haver de dir que com a mínim el concert havia de durar 45 minuts», recorda.

Un altre clàssic, per contracte, és que l’organització del festival s’ha de fer càrrec de l’allotjament i els àpats, i ha de proporcionar als artistes dutxes (sí, ho han llegit bé) i tovalloles perquè puguin refrescar-se abans o després del concert. «Com que fem el festival a l’antic camp de futbol, encara es conserven els antics vestidors i per sort els podem oferir aquest espai», explica. Al backstage, a més, habiliten carpes amb taules, cadires, càtering i begudes perquè els components del grup puguin sopar abans del concert. I també han d’estar preparats perquè, qui més qui menys, els demani un mirall per a pentinar-se. «Has de tenir ma esquerra, has de cuidar als artistes perquè al final sempre ens acabem trobant», sosté. De fet, l’any passat van estar a punt, fins i tot, d’haver d’anar a recollir un artista a casa seva: «En Zzoilo ens va trucar el dia abans del festival per a dir-nos que no podria venir perquè se li havia espatllat la furgoneta, vam estar patint fins l’últim moment, ja ho teníem tot a punt per a anar-lo a buscar a València però finalment ens va dir que sí, que podria arribar».

Amb tot, mai han volgut canviar de dia. «L’any passat La Fúmiga feia vacances en aquesta època, però la idea del festival els va agradar i van canviar les dates de les seves vacances per a poder venir», celebra.

Adéu a les proves de so

Un dels canvis de paradigma ha arribat amb les proves de so prèvies al concert, que s’han començat a convertir en una excepció. «Molts grups ja no venen ni a provar i el tècnic els ajusta el so durant les dues primeres cançons, per això sovint sonen una mica rares». I és que la tecnologia ha avançat tant que fins i tot es porten ells mateixos les taules de so i de llum, a banda dels seus propis micròfons. A més, a través dels auriculars, cada músic escolta la mescla a la carta. També entren i surten sense ser vistos, com a mínim, dues hores abans de l’inici del concert, per accessos no habilitats al públic.

Els membres de la banda, assegura Ferrer, «ja no munten ni desmunten els seus instruments», ni molt menys els carreguen a la furgoneta, una tasca que ha passat a mans de la figura dels backliners. «Quan acaba el concert, s’acaben el que els queda del càtering i marxen cap a casa perquè l’endemà tenen un altre bolo», assegura. Alguns, mentre es fa el canvi d’escenari, aprofiten per a parlar amb els components d’altres grups, que en més d’una ocasió són amics, però «gairebé mai es queden a escoltar-los».

L’ordre de les actuacions, detalla, va «de menys a mes», o dit d’una altra manera, «de menys actiu a més festiu». «Si en una hora intempestiva programem un artista amb un ritme més tranquil, seria una tallada de rotllo», assegura Ferrer, entre rialles. Tot, amb un canvi ràpid de jaqueta. «Darrera l’escenari hi ha tarimes amb rodes i el següent grup ja ho munta tot allà, des de la bateria als micròfons, així, quan s’acaba l’actuació prèvia, només han d’avançar les tarimes cap a l’escenari», explica.

A banda del cartell i de respondre a les peticions diàries d’artistes emergents que proven sort enviant-los maquetes dels seus treballs, també s’han d’encarregar de tota la infraestructura (des de llogar elevadors a tanques), muntar les barres, gestionar la venda d’entrades (el festival té capacitat per a 5.000 persones), la zona VIP, l’espai de les food trucks, promocionar l’esdeveniment a través de les xarxes socials, contractar una empresa de seguretat, sol·licitar ambulàncies medicalitzades i comptar amb una empresa d’enginyeria de confiança especialitzada en esdeveniments, que s’encarregarà que el festival compleixi amb tots els protocols en matèria de seguretat, des d’habilitar sortides d’emergència a comprovar que l’escenari està ben muntat, passant pels extintors, els generadors i els lavabos. «És una feinada», confessa. 

Els dispositius de seguretat, una de les claus per garantir l’èxit de la cita.

Els dispositius de seguretat, una de les claus per garantir l’èxit de la cita. / Empordà Music Festival

I mentre amb una mà preparen el festival, amb l’altra ultimen els preparatius de la festa major. Ara, assegura Pau Ferrer, ja estan treballant en la tercera edició del festival amb la mirada posada en la revalorització d’artistes com The Tyets, que preveu que apujaran els preus després del seu esclat de popularitat. «Ara els pagarem el preu acordat fa vuit mesos, però som conscients que són el fenomen del moment i és més que probable que apugin les tarifes», vaticina.

El magnetisme dels artistes

En el cas del F’Estiu de Calonge, la contractació es comença a moure tan bon punt acaba el festival de l’any anterior. Tot i això, el seu director artístic, Francesc Sánchez Carcassés, ho té clar: «No contracto a ningú que no hagi vist abans en concert». Així que, durant l’any, es dedica a recórrer la geografia catalana per tastar el magnetisme dels artistes sobre l’escenari. I ho fa com un espectador més, a poder ser, assegut a l’última fila. 

En la tercera edició del festival, que se celebrarà als jardins del Castell entre el 10 i el 19 d’agost, la cita ha programat un total de sis concerts, amb un cartell que combina gèneres i estils que van des del pop català al jazz, passant per les sardanes, per a oferir un menú de proximitat per a tots els públics. Els Amics de les Arts, Elena Gadel, Marc Timón (amb la Gio Symphonia) i Manu Guix (amb banda, no només amb el piano) seran dels principals reclams d’aquesta edició, que es completarà amb una jazz session a càrrec del trompetista i director de la Locomotora Negra, Ricard Gili; i una actuació de la Cobla Sant Jordi i la Cobla La Principal del Llobregat. De fet, el festival va oferir fa pocs dies un petit tastet per a anar fent boca, amb l’actuació del Quartet Mèlt.

Els artistes catalans, celebra Sánchez Carcassés, «valoren molt el F’Estiu», una cita plenament consolidada que «en poc temps ha guanyat molta credibilitat al món artístic català». La premissa és clara: «Que siguin artistes de Catalunya». I és que en els tres anys de vida del festival, celebra que «no hi ha hagut mai cap no». El festival manté la continuïtat del Festival de Música de Calonge i l’Interludi, apostant per la diversitat de gèneres i estils. En aquests tres anys han passat pel festival calongí Sopa de Cabra, Blaumut, Judit Neddermann, Rita Payés, Gemma Humet, Maria del Mar Bonet o Albert Guinovart.

Sopa de Cabra, sobre l’escenari del F’Estiu de Calonge el 2021.

Sopa de Cabra, sobre l’escenari del F’Estiu de Calonge el 2021. / AJUNTAMENT DE CALONGE I SANT ANTONI

Als contractes, assegura, «no hi he trobat mai res que no sigui lògic». Als músics els rep el mateix director artístic en persona. «Som un festival de proximitat, ens agrada ser propers amb el públic però també amb els artistes i la senzillesa del festival ens porta a voler-los atendre de manera preferent», assegura. Aquesta també és una excusa perquè els assistents descobreixin el nucli antic de Calonge. «És un escenari màgic, també per als artistes», assenyala.

Un complement

«La proximitat geogràfica amb els festivals de Cap Roig (Calella de Palafrugell) o Porta Ferrada (Sant Feliu de Guíxols) no ens afecta i, de fet, no pretenem comparar-nos amb els macrofestivals d’estiu perquè la nostra oferta musical és diferent», sosté Sánchez Carcassés.

Les entrades es poden comprar entre 10 i 35 euros i el festival compta amb un aforament màxim de 600 persones. «Podria posar-hi més cadires però no vull que ningú estigui estret, tothom ha de poder gaudir còmodament dels concerts», comenta el director artístic. Pel que fa a les despeses, assenyala que «la nostra infraestructura té un preu molt inferior a la d’altres festivals i això fa que compensem els costos». Organitzat per l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, el F’Estiu compta amb el suport de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya.

Subscriu-te per seguir llegint